Cuba, Mèxic i Colòmbia: el fantasma de l''efecte dòmino recorre Llatinoamèrica després de la captura de Maduro

«Vull expressar el recolzament de tot el Govern d ’ Israel a la ferma decisió i acció dels Estats Units per restaurar la llibertat i la justícia també en aquesta regió del món». L’entusiasta salutació va provenir del primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, després de conèixer la captura del president veneçolà, Nicolás Maduro, per un comando de forces especials. «He de dir que a l’Amèrica Llatina en general estem presenciant una transformació, i molts països estan tornant a l’eix nord-americà i, com era d’esperar, també a la relació amb l’Estat d’Israel». Netanyahu i Maduro comparteixen alguna cosa: investigacions del Tribunal Penal Internacional (CPI). El primer té una comanda de captura. El segon va ser capturat i davant aquest fet, Netanyahu es va permetre entreveure un horitzó expansiu de la nova Doctrina Trump que intenta redefinir les relacions amb l’Amèrica Llatina sobre la base d’un domini polític i econòmic que no ha d’admetre discussions ni competències extraterritorials.

Al comentar l’operació que va extreure Maduro del seu búnquer a Caracas per portar-lo pres a Nova York, el magnat republicà no li va tancar les portes a un ‘efecte dòmino’ regional o, inclusivament, més enllà de l’hemisferi. Elgir va començar amb la intervenció inèdita de Trump en les eleccions de l ’Argentina i Hondures. Després va venir Veneçuela. «¿Què segueix? ¿Cuba, Nicaragua, Mèxic, Colòmbia, Brasil? », va preguntar en la seva editorial d’aquest diumenge el diari mexicà La Jornada. Va cridar l’atenció de diversos analistes les variades mencions al cas cubà del president dels EUA. «Cuba no està gaire bé ara, però és una cosa de què parlarem en algun moment, és una nació fallida», va dir en la seva roda de premsa. També va parlar de la «dependència» de l’illa del petroli veneçolà. «Molts cubans van perdre la vida. Estaven protegint Maduro. Aquesta no va ser una bona decisió», va dir després el multimilionari a The New York Post. I a més va presagiar que l’illa «està a punt de caure». Va ser no obstant Marco Rubio, el seu secretari d’Estat d’origen cubà, que va deixar anar amb més èmfasi la possibilitat de desenllaç d’aquesta naturalesa. «Si jo estigués al Govern de l’Havana, estaria preocupat». L’illa, «és un desastre» i està administrada per «incompetents». I va afegir: «Quan el president parla, prenguin-lo seriosament». Miguel Díaz Canel va respondre: «Aquest no és el seu pati del darrere, ni territori en disputa! ¡No acceptem ni reconeixem la Doctrina Monroe, ni reis ni emperadors passats!».

La nova doctrina

La menció a la Doctrina Monroe és recurrent des de fa setmanes. Prové del segle XIX i proclama una «Amèrica per als americans». Va ser reescrita el 1901 pel president Theodore Roosevelt sota la imatge del «gran garrot». Trump es considera una versió actualitzada d’aquestes dues estratègies polítiques. «La Doctrina Monroe és una cosa important, la superem en escreix. Ens oblidem d’això, però ja no ens oblidarem. La prevalença a l’hemisferi occidental ja no serà deixada de banda. Sota la nostra Administració restablirem el poder dels Estats Units a la regió». Aquesta política expansiva no s’entén sense la incidència de Rubio.

«Està guanyant l’era Trump», va dir sobre ell Ross Douthat, columnista de The New York Times, poques setmanes abans de la intervenció militar a Veneçuela. «Estem immersos en el tipus d’acció anticomunista antiquada que es podria esperar amb un fill de Miami com a secretari d’Estat». I així com Maduro era una obsessió personal des dels seus anys de senador, també ho és Cuba i Colòmbia, així com qualsevol Govern de signe progressista. Rubio ha pogut «configurar la política exterior de manera conforme amb les seves creences pretrumpianes».

Mèxic i Colòmbia

Almenys per aquestes hores, quan el magnat parla sobre aquests assumptes no fa més que acompanyar aquest ideari. «Alguna cosa caldrà fer amb Mèxic», es va permetre dir Trump en un moment en què es detecta un apoderament més gran de la CIA per sobre de la DEA en els assumptes mexicans. La presidenta Claudia Sheinbaum va intentar abaixar el to a l’exabrupte del seu col·lega nord-americà. El seu país, va recordar, té una molt bona relació amb el veí. Però després que Trump assegurés que els Estats Units «administraran Veneçuela fins que encamini una transició, Sheinbaum va llançar una advertència a través de X: «el gran ensenyament de Benito Juárez (un president crucial en la formació de l’estat mexicà al segle XIX) en aquests moments ha de guiar també els Estats Units: entre els individus com entre les Nacions el respecte al dret aliè és la pau».

Trump no es va privar d’amenaçar Gustavo Petro amb un to de busca-raons de barri. «Ell té fàbriques de cocaïna, que és enviada als Estats Units. Hauria de cuidar el seu cul». Un dia més tard la premsa li va preguntar sobre la possibilitat de replicar a Colòmbia el que va passar a Caracas. «Em sembla bé», va dir el multimilionari a més de qualificar d’"malalt" el governant d’esquerres que havia destacat la posició del Papa León XIV sobre els successos veneçolans.

Brasil, al marge de moment

El Brasil ha quedat de moment al marge de les invectives, però poden retornar en qualsevol comento. Luiz Inácio Lula da Silva ho sap. Va haver de fer miracles diplomàtics per restablir la calma en les relacions després que el multimilionari va imposar aranzels del 50% a les exportacions del gegant sud-americà en solidaritat amb Jair Bolsonaro. L’ultradretà va ser condemnat a 27 anys presó. El Congrés ha dictaminat una reducció d’aquesta pena i Lula va dir que la vetarà. No es descarta que aquesta decisió reactivi el conflicte amb Trump.Tot pot passar a partir de la captura de Maduro, i així ho va reconèixer el diari paulista Folha en la seva recent editorial.

«L’agressió militar dels Estats Units contra Veneçuela reobre un període ombrívol en les relacions entre la superpotència mundial i els seus veïns americans. Per a l’Amèrica Llatina, en particular, la doctrina trumpista estableix un perillós precedent. S’ha esfondrat una capa de protecció contra les agressions a la regió». El comunicat conjunt subscrit pel Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic, Uruguai i Espanya per manifestar la preocupació davant qualsevol intent de control governamental, d’administració o apropiació externa de recursos naturals o estratègics per part dels EUA va provocar una suprema indiferència a Washington.