Europa, Trump i Groenlàndia

Els estats europeus membre de la Unió Europea (UE) i de l’OTAN es comporten com a vassalls dels Estats Units i del seu president, Donald Trump. La majoria dels líders europeus van evitar criticar la intervenció militar nord-americana a Veneçuela i la captura del seu president, Nicolás Maduro, malgrat que va constituir una flagrant violació del dret internacional i un pas més cap a la llei de la selva en les relacions internacionals.

La insistència de Trump a apoderar-se del territori autònom danès de Groenlàndia, sense descartar l’opció militar, ha sigut obertament criticada només per una minoria de membres de la UE i l’OTAN en una declaració conjunta –França, Alemanya, Itàlia, Espanya, Polònia, el Regne Unit i Dinamarca, a la qual s’han sumat després els Països Baixos i el Canadà–, tot i que amenaça el territori d’un dels seus membres, Dinamarca, i viola el Tractat de l’OTAN.

La persistent debilitat mostrada per la majoria dels líders europeus i per la Comissió Europea davant Trump erosiona la credibilitat internacional de la UE, en especial davant el denominat Sud Global, i reforça la validesa de les crítiques contra la doble moral d’Occident en les relacions internacionals.

El president francès, Emmanuel Macron, ha elevat el to els últims dies, després de les crítiques que va rebre a França per la seva mansuetud després de l’atac nord-americà a Veneçuela. Però la por de molestar Trump i que els Estats Units es desentenguin de la guerra a Ucraïna paralitza la majoria de dirigents europeus. Els països europeus s’han convertit en ostatges d’una guerra que no van voler evitar a l’insistir en la seva promesa a Ucraïna que ingressaria a l’OTAN, malgrat que ni l’anterior president nord-americà, Joe Biden, estava disposat a complir-la.

La tebiesa de la UE contribueix a consolidar la visió del món de Trump, on les grans potències, sobretot els Estats Units, poden actuar al seu aire, en especial en el que considerin la seva zona d’influència, pel mer exercici del poder dissociat del dret internacional. "Com més els països europeus es comportin com colònies, més seran tractats com a tals", assenyala Nathalie Tocci, directora de l’Institut d’Assumptes Internacionals d’Itàlia i exassessora de la política exterior de la UE.

Groenlàndia, amb una superfície que quadruplica la d’Espanya, és un territori geoestratègic fonamental per a Europa, per les mateixes raons per les quals el desitgen els Estats Units. Tot i que no forma part de la UE, Groenlàndia hi està associat com un dels seus territoris d’ultramar, té accés al mercat europeu i als fons europeus i els groenlandesos són ciutadans de la UE.

En l’àmbit militar, Groenlàndia exerceix un paper fonamental en la seguretat de la zona de l’Atlàntic nord i en el control de les noves rutes marítimes que l’escalfament global pot acabar obrint a l’Àrtic. En l’àmbit econòmic, compta amb abundants reserves de minerals, terres rares i hidrocarburs, tot i que la seva extracció resulta molt costosa per ara.

Independentisme a l’illa

El 56% dels groenlandesos estan a favor de la independència, tot i que un 45% hi estaria en contra si perjudiqués el seu nivell de vida, segons el sondeig del centre Verian. La voluntat d’autogovern està impulsada per la insuficient inversió i els abusos del Govern danès (discriminació, reassentaments forçats, separació dels fills de les famílies, campanyes de contracepció forçada, exigència de certificat d’aptitud per ser pares, etc.). Però més fort que la independència és el rebuig massiu del 85% dels groenlandesos a incorporar-se als EUA, segons Verian.

L’Administració Trump ha emprès una campanya per expandir l’independentisme i sospesa regalar fins a 100.000 euros a cada groenlandès. Per esquivar el rebuig de l’annexió, treballa en una proposta d’acord de lliure associació, semblant al que els EUA tenen amb algunes illes del Pacífic, com les Marshall, que conserven la seva independència, mentre els EUA garanteixen la protecció militar i acords de lliure comerç.

Malgrat que Trump porta un any anunciant que vol Groenlàndia, Dinamarca no ha reforçat el seu desplegament militar al territori per imposar un cost polític dissuasori a un intent d’apoderar-se de Groenlàndia per la força, que podria donar peu al Senat nord-americà per frenar-lo. Si Trump opta per una solució militar, podria ocupar Nuuk, la capital groenlandesa, "en una mitja hora o menys", segons Lin Mortensgaard, de l’Institut Danès d’Estudis Internacionals.