Regularització extraordinària de persones migrants: Quins són els requisits? Com se sol·licita?

El Govern espanyol posarà en marxa un pla específic operatiu per gestionar les sol·licituds de regularització de persones migrants. La modificació del reglament d’estrangeria aprovada aquest dimarts pel Consell de Ministres mitjançant un reial decret beneficiarà fins a mig milió de persones. Amb l’objectiu d’evitar saturacions davant un previsible allau de tramitacions, s’habilitarà la via telemàtica, així com espais físics que inclouran tant les delegacions del Govern com les subdelegacions o les oficines de la Seguretat Social.

L’objectiu, segons va explicar la portaveu del Govern i ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, és que el procés sigui «àgil», tenint en compte el termini de quinze dies que s’estableix des de la sol·licitud fins a l’admissió a tràmit. El procediment de resolució serà de tres mesos, i les sol·licituds es podran presentar des de principis d’abril i fins al 30 de juny. Des del sindicat policial Jupol ja van advertir dels riscos de col·lapse a les oficines d’estrangeria davant la tramitació massiva de sol·licituds de residència.

La càrrega burocràtica també es reduirà en comparació amb altres processos similars impulsats per governs anteriors. Com a requisit, les persones sol·licitants no podran tenir antecedents penals, hauran de trobar-se a Espanya a 31 de desembre de 2025 i acreditar una estada mínima de cinc mesos al país.

Aquesta estada mínima de cinc mesos es podrà demostrar amb:

• Certificat d’empadronament
• Informes de cites mèdiques
• Certificats d’assistència a recursos socials
• Contracte de lloguer
• Justificants d’enviaments de diners
• Bitllets de transport
• Factures de subministraments (llum, aigua o telèfon)

La regularització exprés, aprovada mitjançant una tramitació urgent, no haurà de passar pel Congrés en tractar-se d’un reial decret. La ministra amb competències en aquesta matèria ho va justificar per comptar amb una legitimació política, social i parlamentària en reprendre «l’esperit de la Iniciativa Legislativa Popular», avalada per 700.000 signatures i nombroses entitats, la tramitació de la qual va comptar amb una àmplia majoria, inclòs el PP.

El Govern va defensar que aquest procés de regularització compatibilitza el creixement econòmic amb la cohesió social. L’última regularització d’aquestes característiques es va produir l’any 2005, sota el govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

A contracorrent a la UE

Anteriorment, altres executius, tant del PSOE com del PP, havien impulsat iniciatives similars. Tanmateix, la decisió actual del Govern contrasta amb el gir del model migratori d’altres països europeus, inclosos governs de tendència socialdemòcrata, així com de la mateixa Comissió Europea. Per aquest motiu, des de l’Executiu defensaven la mesura no només com un reforç del seu model migratori, sinó també com un «far» i una «llavor» per combatre el que anomenen «onada ultra».

Durant la seva compareixença posterior al Consell de Ministres, Saiz va definir com a «històrica» l’aprovació de la mesura. Així mateix, va justificar el mecanisme escollit, sense passar pel Congrés, pel fet que la ILP feia «massa mesos que estava bloquejada» i que el procés està «àmpliament treballat i dialogat». Al rebuig de Vox s’hi van sumar les crítiques del PP. Alberto Núñez Feijóo va associar la mesura a una cortina de fum per desviar l’atenció de la tragèdia ferroviària d’Adamuz i va advertit de les seves conseqüències en forma d’«efecte crida» i de possible saturació dels serveis públics.

La regularització parteix d’un acord entre el Govern i Podem. Les sol·licituds tindran caràcter automàtic i, en el moment de la seva presentació, segons apuntaven des de Podem el passat dilluns, «quedaran suspesos els procediments de retorn o les ordres d’expulsió per motius administratius o per treballar sense permís que pesessin sobre la persona».