L'abandonament universitari es concentra en el primer any

L’abandonament universitari es concentra el primer any que l’estudiant trepitja el campus. El 22,1% dels alumnes abandona la titulació en què es va matricular: un 13,1% deixen la universitat i un 9% canvia de carrera. Els campus que tenen més desercions durant el primer any són els virtuals, un 56% en el cas dels públics i gairebé el 30% en el cas dels privats. Les universitats públiques presencials tenen una taxa d’abandonament superior al de les privades: 17,6% davant del 15,2%.

Així es desprèn de l’informe 2025 de la Fundació CYD, publicat el mes de desembre passat com una minuciosa radiografia de l’educació superior a Espanya. Les xifres, corresponents al curs 2023-2024, demostren que les dones obtenen millors taxes que els homes: més de set punts percentuals en rendiment (nombre de crèdits aprovats) i gairebé cinc punts menys en abandonament.

Durant la pandèmia, es va registrar un increment significatiu del rendiment de l’alumnat universitari i una reducció en l’abandonament dels estudis. Un cop superat la covid, tots dos indicadors han tornat als nivells previs. «El sistema va respondre bé en un context d’urgència, però no ha aconseguit consolidar millores estructurals», analitza Montse Álvarez, del departament tècnic de CYD. «Per avançar cap a un model més eficaç, caldria revisar els sistemes d’avaluació, promovent metodologies contínues i diversificades, així com mantenir certa flexibilitat en les modalitats d’aprenentatge, incorporant opcions híbrides i tutories personalitzades, especialment el primer any, quan es concentra l’abandonament», conclou l’experta.

Les Arts i les Humanitats, seguides d’Enginyeria i Arquitectura, són les àrees que més deserció universitària registren. Els estudiants d’Enginyeria i Arquitectura són els que canvien més de carrera, seguits dels de Ciències. Per comunitats, les Balears, Astúries i les Canàries són les que registren més abandonament, seguit de Cantàbria. Extremadura i Euskadi són les que tenen menys desercions mentre que Catalunya se situa en la mitjana espanyola.

Canviar de grau

Canviar de carrera un cop passat el primer any no és pas equivocar-se d’elecció. Així ho va explicar en una entrevista recent amb El Periódico, del mateix grup editorial que aquest diari, la rectora de la UOC, Ángeles Fitó, nova presidenta de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques. «No és equivocar-se. És començar un camí i acabar en un altre. La majoria de persones que treballem no estem ocupades estrictament a les sortides professionals de la carrera que vam escollir als 18 anys», assegurava.

La màxima responsable del campus català advertia les famílies de la necessitat de desdramatitzar la decisió de l’elecció del grau un cop acabada la selectivitat.

«Tampoc m’obsessionaria pensant en què treballaré quan acabi la carrera perquè avui tenim un mercat molt volàtil», concloïa la rectora, reclamant als futurs estudiants, això sí, una anàlisi conscient per conèixer bé els aspectes en què destaquen així com les seves habilitats i febleses.