L’ull que tot ho veu: la maquinària d’ICE que pot seguir-te del carrer al teu mòbil
Imatges facials guardades 15 anys i una eina de 30 M$ per afinar deportacions, en plena escalada de batudes i tensió als carrers.

Manifestants sostenen un cartell amb el lema «Abolir l'ICE» durant una marxa al centre de Chicago / Chris Riha/ZUMA Press Wire/dpa
Què és l’ICE i per què fa por a tanta gent
ICE (Immigration and Customs Enforcement) és l’agència federal dels EUA encarregada d’aplicar les lleis d’immigració a l’interior del país: detencions, centres d’internament i deportacions. En l’era Trump, la seva presència s’ha endurit i s’ha estès, especialment en zones i ciutats on la comunitat migrant se sentia relativament protegida.
El drama a peu de carrer
A Minneapolis, la situació s’ha convertit en símbol d’aquesta deriva: en el marc d’operacions federals d’immigració, dues persones (totes dues ciutadanes dels EUA, segons les informacions publicades) van morir per trets d’agents federals el gener de 2026, fet que ha alimentat protestes i una crisi de confiança.
Com es vigila: de l’iris al GPS del teu telèfon
El que fa especialment inquietant aquest model no és només la força al carrer, sinó la capa invisible: vigilància massiva basada en dades. Diversos reportatges descriuen una xarxa d’eines per identificar, localitzar i prioritzar objectius amb tecnologia comercial: reconeixement facial, escàners d’iris, rastreig de geolocalització i monitoratge de xarxes socials.
Mobile Fortify: no pots dir “no” al teu rostre
Documents i investigacions periodístiques apunten que l’app Mobile Fortify s’utilitza per escanejar cares “al camp”, i que les fotos capturades poden quedar emmagatzemades fins a 15 anys, independentment de l’estatus migratori o la ciutadania.
Qui ho paga: menors, famílies i manifestants
Quan la maquinària s’accelera, l’impacte s’escampa: famílies senceres, menors, treballadors amb papers i sense, i també manifestants que surten al carrer. L’ambient que descriuen comunitats i negocis locals a Minnesota és de por quotidiana: caiguda d’activitat, portes tancades, gent que evita rutines per no ser “detectada”.

Agents federals desplegats a les proximitats de l'edifici Bishop Henry Whipple a Fort Snelling, seu de l'ICE a l'estat de Minnesota / Europa Press/Contacte/Elizabeth Flores
Privatització i incentius: vigilància com a negoci
L’expansió també passa per fora de l’Estat: contractes i programes que externalitzen parts del rastreig. S’ha informat d’iniciatives perquè empreses i investigadors privats facin verificacions d’adreces i seguiments de persones en llista d’expulsió.
I al centre del sistema hi ha els grans proveïdors: Palantir té contractes per desenvolupar ImmigrationOS, una plataforma pensada per donar “visibilitat” i prioritzar objectius de deportació, per valor d’uns 30 milions de dòlars, segons documents i reportatges.
- Lamine Yamal, sobre la seva infància: 'No teníem possibilitat de comprar la Play o la Nintendo
- Un conductor ferit greu a l'N-260 després de quedar atrapat per una esllavissada a Ripoll
- Un restaurant de Girona, obligat a canviar de nom
- Una estudiant de la UdG obté la segona millor nota del MIR de Psicologia: 'He estudiat fins a deu hores diàries
- Veïns d'un barri de Girona volen evitar que una Festa Major d'un altre barri se celebri a casa seva
- El pantà de Susqueda supera la seva capacitat i sobreïx després de la llevantada Regina
- El cafè no és per a tothom: els tres casos en què et pot passar factura sense que ho sàpigues
- Toni Pons registra un nou rècord de facturació i es prepara per traslladar-se a Bescanó