El Congrés aprova aquest dijous la llei de Junts que endureix les penes per multireincidència en furts i estafes

El ple del Congrés debat i vota aquest dijous el dictamen de la proposició de llei orgànica impulsada per Junts per reforçar la resposta penal davant la multireincidència, especialment en delictes patrimonials com els furts i les estafes. El text té garantida l’aprovació pel suport del PSOE i del PP, que han incorporat esmenes durant el tràmit parlamentari, així com de Vox, Junts i el PNB. Sumar, Bildu i Podem hi votaran en contra. Un cop superi aquest tràmit, la norma continuarà la seva tramitació al Senat, que previsiblement rebutjarà les esmenes de Vox i la deixarà definitivament aprovada.

La llei superarà l’últim escull a la cambra baixa després d’una tramitació tortuosa. Junts la va registrar l’abril del 2024, però l'oposició dels partits de la majoria progressista va fer que quedés bloquejada amb 14 ampliacions del període de presentació d’esmenes.

L’octubre del 2025 Junts va anunciar la seva ruptura amb l’executiu espanyol. El grup de Míriam Nogueras havia demanat infructuosament als socialistes que descongelessin la tramitació tant d’aquesta norma com d’una altra iniciativa contra les ocupacions.

El mateix octubre, per tal de refer ponts, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va expressar la seva voluntat de recuperar la iniciativa, i el PSOE la va treure de la nevera. El desembre del 2025 els socialistes van assolir un acord amb el partit de Puigdemont i amb el PP per introduir canvis al text.

Entre 1 i 3 anys de presó per furt de menys de 400 euros

El nucli de la reforma afecta els delictes de furt. La modificació de l’article 234 del Codi Penal estableix que si una persona ha estat condemnada almenys tres vegades per delictes de la mateixa naturalesa, i com a mínim un d’ells és delicte lleu, el furt de menys de 400 euros podrà comportar una pena de presó d’un a tres anys, i deixarà de sancionar-se només amb multa.

També reforma l’article 235 per introduir nous supòsits agreujats. Entre aquests, es crea un agreujant específic per al furt de telèfons mòbils i altres dispositius electrònics susceptibles de contenir dades personals. Igualment, estableix que el furt serà agreujat si l’autor ha estat condemnat almenys per tres delictes menys greus o greus del mateix títol del Codi Penal i de la mateixa naturalesa.

A més, redefineix tècnicament el concepte de reincidència i ajusta les regles de determinació i suspensió de penes per garantir coherència amb els nous supòsits agreujats. La norma també estableix que les condemnes fermes dictades en altres estats membres de la Unió Europea podran computar a efectes de reincidència.

Estafes

La llei no es limita als furts. També modifica els articles 248 i 250 del Codi Penal per reforçar la resposta davant l’estafa, incloses les de menys de 400 euros quan hi hagi multireincidència. En aquests casos, el delicte lleu pot passar a castigar-se amb penes de presó d’entre sis mesos i tres anys si concorren tres condemnes de la mateixa naturalesa, almenys una lleu.

Mesures cautelars

En l’àmbit processal, modifica la Llei d’Enjudiciament Criminal per facilitar l’adopció de mesures cautelars destinades a protegir la víctima o evitar la reiteració delictiva. Els jutges podran imposar la prohibició de residir o acudir a determinats llocs, municipis o comunitats autònomes.

En delictes comesos a través d’internet o mitjans tecnològics, el jutjat podrà acordar com a diligència inicial la retirada provisional de continguts il·lícits, la interrupció de serveis o el bloqueig quan aquests radiquin a l’estranger.

Els ajuntaments podran ser acusació

La reforma també recull una de les reivindicacions del món municipal. Reconeix legitimació a les entitats locals per exercir l’acció penal en delictes de furt, amb l’objectiu de reforçar la implicació dels ajuntaments davant la multireincidència.

Contra l’avituallament de narcollanxes

A més, incorpora un nou apartat a l’article 568 del Codi Penal per castigar amb penes d’un a cinc anys de presó l’adquisició, emmagatzematge o subministrament amb “temeritat manifesta” de combustibles líquids contravenint la normativa. Busca combatre d’aquesta manera el que s’anomena “paqueteig”, que és l’abastiment de combustible a les narcollanxes.

Planta judicial

Finalment, la norma estableix que en el termini de dos anys els tribunals superiors de justícia hauran de comptar, com a mínim, amb un jutge o jutgessa d’adscripció territorial per cada 100.000 habitants, amb priorització de les comunitats amb una ràtio més allunyada de la mitjana de la Unió Europea.