El govern espanyol descarta el català com a "requisit imprescindible" per a la regularització de migrants

L’Executiu ha sortit al pas aquest matí per aclarir que el coneixement de les llengües cooficials no s’inclourà com a obligatori al decret per a la regularització de migrants. «La norma està en tramitació, en fase d’audiència pública, i s’estan fent aportacions que s’estudiaran, però cap diu que cap llengua cooficial hagin de ser requisit imprescindible per atorgar la regularització inicial ni de residència ni de treball, cap aportació diu que comporti això», ha explicat el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, en declaracions als mitjans abans d’una reunió amb el president del Tribunal Superior de Justícia de la Regió de Múrcia, Manuel Luna, a la seu de la Secció Civil i d’Instrucció del Tribunal de Instància de Llorca (Múrcia).

Fonts del Ministeri d’Inclusió, Seguretat i Migracions apunten en la mateixa línia que les aportacions rebudes al text del decret «en cap cas inclouen l’obligatorietat de conèixer cap llengua oficial per rebre l’autorització inicial de residència i treball». Unes precisions que han fet després que el conseller de la Generalitat, Francesc Xavier Vila, expliqués la presentació d’una esmena al text que té l’objectiu que en la primera renovació del permís de residència «es tingui en compte el coneixement del català».

Vídeo | Quins són els requisits per sol·licitar la regularització de perones migrants?

Es donaria així un any als migrants que ara s’acullin a la mesura perquè «s’iniciïn en l’aprenentatge de les llengües oficials de les diferents comunitats autònomes», segons van explicar fonts de l’Executiu a EL PERIÓDICO. Des del departament que dirigeix Elma Saiz reconeixen que «per sol·licitar la pròrroga al cap d’un any de la regularització, les persones es poden acollir als itineraris d’arrelament contemplats en el RELOEX, que contemplen diverses opcions com l’arrelament per formació o per ocupació».

Alternativament, i sempre que es mantinguin les condicions que van generar el dret a la regularització extraordinària, continuen les mateixes fonts, «es podria atorgar una pròrroga amb un informe favorable d’integració dels serveis socials de les comunitats autònomes, que entre altres coses acreditaran l’aprenentatge de les llengües oficials del lloc on visqui la persona». Tot això, conclouen, «en coherència amb el que estableix la normativa d’estrangeria en relació amb totes les autoritzacions».

Subscriu-te per seguir llegint