Per què algunes persones decideixen actuar com animals? Dues psicòlogues ens ajuden a entendre el fenomen dels ‘therian’

Què porta una persona a voler actuar com un gos, un gat, un llop o una serp, i a comportar-se com a tal? Els anomenats “therian” són a les xarxes socials arran de la convocatòria —frustrada— d’una trobada d’aquestes persones a Barcelona aquest dissabte, que va acabar sense la seva presència i amb càrregues policials i un detingut. Ser “therian” té seguidors en països com els Estats Units. Estan bé psicològicament, aquestes persones?

Maria José Valiente, psicòloga i col·laboradora de SanaMente, proposa mirar més enllà de la primera reacció negativa o ridiculitzadora que poden suscitar aquest tipus d’actuacions: «Aquest fenomen pot sorprendre, i fins i tot incomodar, però potser la pregunta interessant no és si és estrany, sinó què està intentant expressar aquesta persona?»

Ingrid Mulero, psicòloga clínica, busca pistes en el context social i cultural actual: «Es produeix en l’era digital i en el marc de la postmodernitat i l’individualisme, on destaca una important crisi dels valors identitaris tradicionals —basats en la classe social, la nacionalitat, la religió— per passar a una identitat construïda pel mateix individu».

Una altra pista la proporcionen els animals mateixos amb què s’identifiquen aquestes dones i homes. Valiente considera que hi ha un símbol psicològic en cadascun d’ells. El llop transmet independència; el gat, protecció i límits; la guineu, intel·ligència i observació. «És un llenguatge emocional més que no pas una creença literal», apunta la psicòloga.

Sobre la vessant emocional, Mulero també assenyala la importància d’entendre l’etapa vital en què s’exerceix aquesta tendència: «Tot això té cabuda en una etapa del cicle vital com l’adolescència, on per definició es construeix aquesta idea d’identitat i és un moment per al descobriment i l’experimentació entre la persona i el seu entorn».

Saltarse les normes

Mulero veu un altre angle des del qual observar la motivació d’aquestes persones, que és el del discurs que qüestiona la biologia: «Aquesta tendència s’alimenta de la idea que la biologia no ha de dictar necessàriament la identitat i, en aquest sentit, té connexions amb altres debats molt vigents en aquests moments sobre el gènere i la neurodivergència». A banda mereixeria respondre la pregunta de si els moviments que qüestionen la identitat de gènere o la psiquiatria convencional se senten ben acompanyats pels ‘therian’, o bé si aquestes persones que se senten animals poden desdibuixar certs missatges.

Les causes

Amb aquests elements, Maria José Valiente detecta quatre factors clau per intentar entendre que algú decideixi ser un gat i comportar-se com a tal: «la necessitat intensa de pertinença; la dificultat d’assumir les identitats socials tradicionals; una sensibilitat emocional elevada; la recerca d’un lloc propi al món».

L’eco mediàtic

No s’entendria aquest fenomen sense l’aparador digital: «Tot això s’amplifica per l’altaveu i l’efecte de les xarxes socials», apunta Mulero. «Tota experiència subjectiva necessita validació pública», afegeix Valiente. De fet, la cita d’aquest dissabte a l’Arc de Triomf de Barcelona va demostrar que aquestes convocatòries atrauen nombrosos curiosos. Tants, que els “therian” finalment no hi van aparèixer.

Identitat i límits

Valiente afegeix que «quan algú afirma ‘em sento llop’ o ‘em sento gat’, sovint no parla d’un animal, sinó d’una manera d’estar al món, de la necessitat de pertànyer, de protegir-se, de sentir llibertat o de trobar un lloc propi».

Dit això, també existeixen límits lògics, segons aquesta psicòloga: «la identitat té un àmbit de legitimitat, sí, però aquest no es pot imposar per sobre dels criteris biològics, legals i funcionals que sostenen la nostra vida col·lectiva».

Potser el punt just per enfocar aquestes pràctiques és el que Valiente resumeix així: «Respectar les persones, però no diluir la realitat; no tot sentiment defineix objectivament el que som».

Valiente conclou amb un missatge fruit de la seva experiència professional: «La psicologia ens recorda que l’ésser humà sempre ha utilitzat símbols per entendre’s a si mateix». I la tasca de conèixer-se a un mateix, com ha expressat la filosofia des de l’antiga Grècia, és una de les feines més ardues de la vida humana. O la més ardua.

Subscriu-te per seguir llegint