Mor Antonio Tejero, el guàrdia civil que va protagonitzar l'intent de cop d'estat del 23F

Ha mort als 93 anys el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero Molina, protagonista de l'intent de cop d'estat del 23 de febrer del 1981 i autor d'una frase que ha esdevingut iconografia de la societat espanyola, la famosa "Quieto todo el mundo" que va proferir pistola en mà des de l'atri de la cambra baixa espanyola. La mort de l'exmilitar condemnat a 30 anys de presó per rebel·lió s'ha produït a la ciutat valenciana d'Alzira, segons ha confirmat el despatx jurídic Cañizares Abogados en nom de la família. El decés ha tingut lloc el mateix dia que el govern del socialista Pedro Sánchez ha desclassificat tots els documents dels serveis d'intel·ligència referents a aquell intent de cop d'estat d'ara fa 45 anys.

Nascut l'any 1932 a Alhaurín el Grande (Màlaga), va ingressar a la Guàrdia Civil l'any 1951 amb 19 anys. El 1955 va arribar a tinent i va ser destinat a la Comandància de Manresa. Més tard, el 1958, arribaria a capità i seria destinat a Pontevedra i Vélez-Màlaga. Finalment, el 1974 va obtenir el grau de tinent coronel.

Al llarg de la seva carrera Tejero va patir diverses penes disciplinàries d'arrest. L'any 1977, quan estava destinat al País Basc, es va mostrar disconforme amb la legalització de la ikurriña. El mateix any impedeix una manifestació política que havia estat autoritzada pel Govern Civil i és arrestat breument al seu domicili. L'any següent publica al diari 'El Imparcial' una carta dirigida al Rei, on mostra la seva disconformitat amb la Constitució.

L'any 1979 Tejero i altres militars descontents amb la nova situació política a Espanya orquestren l'anomenada 'Operació Galàxia', un intent de cop d'estat, batejat amb el nom de la cafeteria madrilenya on els colpistes van perfilar el seu pla. L'objectiu en aquest cas era assaltar el Palau de la Moncloa quan s'hi celebrava un Consell de Ministres. Per aquest greu episodi Tejero va ser detingut i condemnat a set mesos de presó.

Tejero volia fer descarrilar el sistema democràtic implantat de feia poc i l'intent més seriós per aconseguir-ho es produeix el 23 de febrer de 1981. Aquella tarda, el tinent coronel, al capdavant de dos-cents guàrdies civils, assalta el Congrés dels Diputats, que estava reunit per celebrar la investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo com a president del govern espanyol. Els colpistes segresten tots els diputats i l’executiu. Mentrestant, el capità general Jaime Milans del Bosch proclamava l’estat d’excepció a la III Regió Militar i feia ocupar per les tropes els carrers de València.

La irrupció de Tejero a l'hemicicle, pistola en mà i el braç alçat a la tribuna d'oradors, es converteix en una de les imatges més icòniques de la transició política. Durant l’assalt, diversos trets impacten en el sostre de la cambra baixa i els diputats es llancen a terra buscant amagatall entre els seients. Tot i l'ordre dels colpistes de desactivar les càmeres de televisió, una queda engegada, i la retransmissió del cop en directe fa la volta al món.

El cop d’estat té un altre escenari, els estudis d’RTVE a Prado del Rei. A quarts de vuit del vespre, unitats militars ocupen les instal·lacions i donen l'ordre perquè RNE emeti només música militar. Tot i això, la ràdio serà el mitjà que permetrà seguir el curs dels esdeveniments a dins del Congrés.

Durant la nit i matinada, el pronunciament del rei Joan Carles a favor de la legalitat constitucional impedeix que el cop arreli entre l'exèrcit. El president de la Generalitat, Jordi Pujol, truca al monarca per poder calibrar la magnitud de l'amenaça. La resposta del rei transmetia calma, i va quedar transcrita a la premsa amb aquell recordat "Tranquil, Jordi, tranquil". Una frase que no es va arribar a dir mai, però que va fer fortuna, segons Andreu Farràs, un dels autors del llibre ‘El 23-F a Catalunya’. L'endemà a les 12 del migdia Tejero i els assaltants del Congrés es lliuren a les autoritats. El cop d'estat havia fracassat.

Tejero va ser processat i condemnat a 30 anys de presó per rebel·lió militar. El dia 6 d'octubre de 1982 és traslladat al Castell de la Palma i el 28 de maig de 1983 a la presó del Castell de Sant Ferran (Figueres), on complirà vuit anys de condemna. Durant aquells anys de captiveri a Figueres surten a la llum algunes fotografies de Tejero fent vida a dins de la presó castrense.

L’empresonament tindrà una conseqüència local, i és que la seva presència al castell va frenar els intents d'obrir aquell espai a la ciutat de Figueres, segons va recollir la premsa comarcal en aquell moment. El dia 13 de juny de 1991 va ser finalment traslladat a la presó d'Alcalá de Henares (Madrid).

L'any 1982, mentre era a la presó, Tejero va crear el partit d'extrema dreta 'Solidaridad Española' però a causa dels mals resultats obtinguts va desaparèixer al cap de poc.

Des de setembre de 1993 ja gaudia de règim obert. El dia 3 de desembre de 1996, Tejero surt de la presó en llibertat condicional després que li redueixen la condemna per treball en 5 anys i 57 dies. Va ser expulsat de la Guàrdia Civil i va anar a residir a Alhaurín de la Torre, província de Màlaga.

Les seves aparicions públiques en els últims anys van ser comptades. El 24 d’octubre del 2019 se’l va veure en una concentració al cementiri de Mingorrubio, a Madrid, on hi ha enterrats diversos alts càrrecs franquistes. Mig miler de persones van ovacionar Tejero i van corejar el seu nom, a més de proclames a favor de Franco.

Sobre els fets del 23-F, amb els anys va anar guanyant força la hipòtesi que l’arrauxat Tejero va ser la cara més visible del cop d’estat, l’ariet necessari per a enderrocar la jove democràcia, però que al darrere tenia persones més astutes, militars i civils, que van conspirar a l’ombra i no van pagar penes tan severes pels fets, o fins i tot van quedar indemnes.

Precisament, aquest dimecres el govern espanyol ha desclassificat els documents que restaven com a secrets sobre aquells fets, i, entre d'altres, queda acreditada la participació al cop de sis membres del CESID, els serveis d'intel·ligència d'aleshores.