Primera denúncia contra Netanyahu i Trump davant del tribunal de la Haia

El partit Iustitia Europa – que exerceix l’acusació popular en causes de gran calat a Espanya com són els casos Koldo, Begoña o el que asseurà a la banqueta el germà del president del Govern– ha presentat una denúncia davant el Tribunal Penal Internacional (TPI) contra els dirigents dels EUA i Israel, Donald Trump i Benjamin Netanyahu, respectivament, perquè la fiscalia de l’òrgan investigui possibles crims de guerra i crims de lesa humanitat en el conflicte iniciat el 28 de febrer contra l’Iran.

Es tracta de la primera denúncia per aquests fets davant de la cort internacional amb seu a la Haia (Països Baixos), segons assenyalen a El Periódico, del mateix grup editorial de Diari de Girona, des del partit presidit per l’advocat Luis María Pardo. La denúncia se centra en l’atac contra l’escola de nenes Shajareh Tayyebeh a Minab (Iran), on van morir almenys 165 menors, i en la mort del sacerdot maronita Pierre El-Rahi a Qlayaa (Líban) mentre auxiliava civils després d’un atac militar Demana a la fiscalia que examini la possible responsabilitat penal dels líders polítics i militars implicats i que determini si hi ha bases per obrir un examen preliminar conforme a l’Estatut de Roma.

Sobre Netanyahu ja pesa, des del novembre del 2024, una ordre d’arrest el Tribunal Penal Internacional (per presumptes crims de guerra i contra la humanitat en la guerra que tots dos han liderat contra Hamàs a Gaza des del 8 d’octubre.

Iuistitia Europa troba que hi ha base perquè, almenys, s’analitzi si l’atac contra l’escola primària femenina Shajareh Tayyebeh a Minab (Iran) el 28 de febrer del 2026, que hauria provocat la mort d’almenys 165 nenes durant l’horari escolar suposa un crim de guerra i el mateix criteri apunten per la mort del sacerdot maronita Pierre El-Rahi a Qlayaa (sud del Líban) el 9 de març del 2026, quan prestava assistència civils després d’un primer impacte contra una vivenda.

Segons l’escrit presentat, aquests fets podrien constituir violacions greus del Dret Internacional Humanitari, incloent atacs contra població civil, atacs contra béns de caràcter civil –com instal·lacions educatives– i homicidis de persones protegides.

La comunicació també sol·licita a la Fiscalia que examini si la campanya militar iniciada el 28 de febrer del 2026 contra territori iranià podria constituir un acte d’agressió contrari a la Carta de les Nacions Unides, a l’haver-se produït presumptament sense autorització del Consell de Seguretat.

Iustitia Europa recorda que el Tribunal Penal Internacional té competència per examinar comunicacions presentades per qualsevol persona o organització en virtut de l’article 15 de l’Estatut de Roma, sent la Fiscalia l’única autoritat competent per determinar si existeix base raonable per obrir un examen preliminar.

Anàlisi de jurisdicció

Així mateix, l’organització assenyala que la qüestió de la jurisdicció del tribunal –incloent l’anàlisi relativa als Estats que no són part de l’Estatut de Roma– forma part de l’examen jurídic que correspon realitzar exclusivament a la Fiscalia i, en el seu cas, a les sales del Tribunal, de conformitat amb el mateix Estatut.

El president d’Iustitia Europa i advocat, Luis María Pardo, assenyala, per la seva banda, que la raó d’aquesta denúncia és que la Fiscalia analitzi de manera independent els fets denunciats. "El Tribunal Penal Internacional va ser creada precisament per examinar els crims més greus que afecten la comunitat internacional. Quan hi ha indicis d’atacs contra civils, contra nens o contra personal humanitari, correspon a les institucions internacionals analitzar els fets amb independència i rigor".

Subscriu-te per seguir llegint