Cuba espera un barco amb ajuda i dos vaixells russos amb petroli i gas

Cuba és una illa i sempre del mar han arribat les promeses i amenaces. El mar l’envolta i tanca. El "toc energètic" dels Estats Units va aguditzar des de finals de gener l’ofec econòmic fins a límits intolerables. Amb el teló de fons de les apagades, enmig d’intermitències d’energies, conats repressius i un terratrèmol d’intensitat mitjana a la regió oriental, mentre Donald Trump es vanta de poder "conquistar" el país si no prosperen les negociacions bilaterals, va començar a activar-se una xarxa de socors extern amb els cubans que en els pròxims dies ha d’arribar al port de l’Havana.

D’una banda, Rússia, aliat històric del castrisme i els seus hereus, va enviar dos barcos amb provisió de gas i petroli. De l’altra, s’espera l’arribada d’un comboi solidari amb 20 tones de subministraments enviats per la Internacional Progressista. La nau, que s’ha d’acostar a les costes dissabte, portarà a bord Pablo Iglesias, exvicepresident del Govern espanyol i fundador de Podem; l’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau, l’activista Greta Thunberg, Jeremy Corbyn, antic líder del Partit Laborista britànic; Clara López, exministra de Treball de Colòmbia, i Gerardo Pisarello, portaveu dels Comuns al Congrés.

Impotència

Al mateix temps que aquestes accions que apunten a tenir continuïtat, una la flotilla Rumb a Cuba, que hauria de partir al maig des de Barcelona, no falten els habitants de l’illa que es pregunten sobre la impotència davant la situació dels governs progressistes que encara queden a l’Amèrica Llatina i que administren països productors de petroli: Mèxic, el Brasil i Colòmbia. "Lula da Silva i Gustavo Petro, dos líders que deuen el seu capital polític a la narrativa de la transformació social i la sobirania regional, van optar per una espècie de simbolisme de baix cost amb declaracions de suport moral, crides al diàleg, presència discursiva als fòrums internacionals", assenyala Josué Veloz Serrade a la publicació La Tizza Cuba. "Però mentre les paraules circulen, les condicions estructurals d’asfíxia –el bloqueig, les llistes de països patrocinadors del terrorisme, les sancions financeres– es mantenen intactes".

Dilluns passat, la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, va decidir fer una donació econòmica a Cuba "de manera personal" en resposta a una crida del seu antecessor, Andrés Manuel López Obrador. L’ajuda del Govern mexicà a l’illa és un assumpte de "fraternitat". Mèxic va defensar una històrica autonomia davant els EUA en la qüestió cubana. Va ser durant dècades l’únic país de la regió que no es va sumar a la ruptura de relacions derivada de l’expulsió de Cuba de l’Organització d’Estats Americans (OEA) el 1962. El Govern va remetre no obstant dos vaixells amb 1.200 tones d’aliments.

En aquest context s’ultimaven els preparatius de l’ajuda humanitària de la Internacional Progressista que ha de partir de Mèxic en les pròximes hores. El grup està compost per 120 representants de 19 països, 50 associacions i col·lectius, 13 moviments polítics i sindicats, i quatre eurodiputats.

Subscriu-te per seguir llegint