El Suprem obre la via per deslliurar un pensionista que es va endeutar amb 20.000 euros per ajudar la filla en pandèmia

El Tribunal Suprem ha emparat un pensionista de Lleó a qui se li va negar la possibilitat d’acollir-se a la llei de segona oportunitat i cancel·lar un deute de 20.000 euros que manté amb fins a nou entitats de crèdit. L’Alt Tribunal corregeix l’Audiència Provincial i reconeix que no pot atribuir-se a aquest home mala fe, ja que es va veure ‘entrampat’ econòmicament per ajudar la seva filla i els seus nets, atesa la precària situació econòmica en què es van trobar en plena pandèmia de covid.

Declarar un concurs de no culpable (o fortuït) respecte a una persona física, com fa la sentència d’a Sala Civil del Suprem a què ha tingut accés El Periódico de Catalunya, significa entendre que la insolvència es va deure a causes inevitables, alienes a la mala fe. Amb això, s’eviten les inhabilitacions – com a la qual va ser condemnat aquest pensionista, a no poder administrar cap patrimoni aliè durant dos anys – i és el requisit clau per iniciar el procés que acabi amb el perdó dels deutes.

La sentència té data del 4 de març i ponència del magistrat Ignacio Sancho. Estima que, en consideració a les circumstàncies del cas, «no s’aprecia que en l’agreujament de la insolvència del deutor concursat, fruit d’un sobreendeutament per atendre necessitats peremptòries de la seva família, es presenti el dol o la culpa greu» que exigeix la llei per qualificar culpable el concurs en el qual va incórrer aquesta persona.

La resolució, que també firmen els magistrats Rafael Sarazá, Pedro José Vela, Nuria Auxiliadora Orellana i Fernando Cerdá, treu la raó tant al Jutjat de Primera Instància del Mercantil número 8 de Lleó com a l’Audiència Provincial, que va confirmar la decisió del primer contra els interessos del pensionista.

Fiscalia va veure negligència

El jutge d’instància havia adoptat el mateix criteri que la fiscalia, que va sol·licitar la qualificació del concurs com a culpable i que se’n declarés responsable aquesta persona, cosa que comportaria que fos inhabilitat durant dos anys per administrar béns aliens, així com administrar i representar qualsevol persona. També exigia que se’l condemnés a cobrir els 20.000 euros que va demanar i no va poder tornar. L’Audiència Provincial de Lleó va confirmar aquesta decisió l’abril del 2023.

En el seu recurs davant del Suprem, la defensa va denunciar que les resolucions dels jutges de Lleó van suposar una vulneració de les normes sobreendeutament en l’àmbit dels concursos de creditors de persona física en el marc de la llei de la segona oportunitat, així com la directiva del Parlament Europeu sobre presumpció de la bona fe en l’àmbit dels concursos de creditors.

El recurrent és un pensionista que el 2018 percebia uns ingressos anuals de 27.869 euros bruts – uns 23.000 nets –, si bé entre els anys 2019 i 2020 es va endeutar fins a una suma total de 20.242 «per ajudar la seva filla, el seu gendre i els fills de tots dos, que s’havien vist sense gairebé recursos com a conseqüència de la inestabilitat laboral del gendre», treballador en hostaleria i sotmès a ertos i acomiadament durant la pandèmia de covid.

Havia demanat petites quantitats de diners, que anaven entre els 5.700 als 50 euros» a un total de nou entitats de crèdit i financeres, si bé quan no va poder pagar-les i va entrar en concurso el fiscal va al·ludir a l’existència de «culpa greu» al considerar que «tenint prou ingressos per fer front a les seves necessitats ordinàries», va acumular deutes que després no va poder pagar.

No hi ha «deure legal» davant els fills

El jutge va fer cas a les al·legacions de l’home, que va afirmar que els seus fills es van quedar sense feina i en erto i van demanar préstecs per ajudar-los, sobreendeutant-se, ja que ja estava pagant altres préstecs. Segons el fiscal «es va endeutar per sobre de la seva capacitat per tornar l’import dels préstecs, per tant sabent la impossibilitat de fer-ho, per atendre necessitats alienes i sobre les quals no li pesava deure legal de fer-ho».

«L’endeutament és notòriament excessiu», va manifestar el jutge malgrat acreditar-se que, dels 1.949 euros que percebia aquest home al mes, només lloguer, llum, aigua, telèfon, gas, transport i tractament dental ja venia consumint 1.358,35 euros. «Si el menjar suposa unes despeses de 350 sembla evident que, fins i tot sumant les despeses de la seva dona, els seus ingressos són suficients per a la seva cura digna», afegia el jutjat de Lleó. «És un fet notori que amb un salari de 2.000 euros mensuals no es justifica arrossegar un deute d’una mica més de 20.000 euros que, a més, es va incrementant gradualment», afegia la sentència.

El Suprem ha tingut en compte, no obstant, que en aquest cas «estem en presència d’un matrimoni d’avis pensionistes de més de 65 anys que han ajudat els seus fills en un determinat moment», «per una situació impredictible, la pandèmia de la Covid-19, que va agreujar la seva inestabilitat laboral». En consideració a les circumstàncies del cas, l’alt tribunal considera que el deute d’aquest ciutadà «no mereix ser considerat dolós o greument culposa».

«No s’aprecia un sobreendeutament escandalós, en vista de les circumstàncies del cas: d’una banda de l’import de la pensió que rep el deutor i l’import total dels deutes», assenyala la sentència, que afegeix que el dèficit en els seus comptes respon «al finançament de necessitats vitals de la família, sense que constin despeses sumptuoses o desproporcionats per a les possibilitats econòmiques del deutor».

Afegeix que tot i que el comportament del pensionista pogués considerar-se negligent, «la situació conjuntural d’haver d’atendre necessitats assistencials primàries de la seva família, i del mateix import del mateix en relació amb la seva pensió, no s’aprecia una absència de la mínima diligència exigible». Així, conclouen estimant el recurs i declarant el concurs de creditors de «fortuït».

Subscriu-te per seguir llegint