La missió Artemis completa el seu viatge històric al voltant de la Lluna i aconsegueix tornar a la Terra sana i estàlvia: “Això és només el començament”

La primera missió lunar tripulada en més de mig segle. L’expedició que més lluny ha portat quatre éssers humans del seu planeta d’origen. L’aventura que ha aconseguit sobrevolar la cara oculta de la Lluna, explorar des de les altures algunes de les zones més enigmàtiques del nostre satèl·lit i reunir observacions inèdites sobre la seva geologia. La travessia que ha reencès el somni de l’exploració espacial. La missió que acosta una mica més la promesa de tornar a trepitjar la Lluna i, potser, fins i tot construir-hi colònies humanes permanents. Ella, finalment, ja és a casa. L’Artemis ha aconseguit sobreviure a deu dies de viatge espacial de més d’un milió de quilòmetres i a un aterratge de vertigen fins a posar-se sana i estàlvia a les aigües del Pacífic, davant la costa de San Diego, cap a les 2.07 de la matinada d’aquest dissabte (hora peninsular espanyola). La successora del programa Apol·lo ha tornat a la Terra i, amb ella, els quatre astronautes a bord d’aquesta missió històrica. “Això és només el començament”, ha exclamat amb alegria l’administrador general de la NASA, Jared Isaacman.

El retorn de l’Artemis a la Terra ha estat una operació d’infart. El món sencer ha contingut la respiració davant la vertiginosa reentrada a l’atmosfera de la nau, en què, segons ha explicat la NASA, la càpsula ha viatjat a més de 40.000 km/h i ha experimentat temperatures de gairebé 3.000 graus. Era la primera vegada que una missió utilitzava un protocol de reingrés així però, per sort, la maniobra ideada per l’equip tècnic ha aconseguit esquivar les temudes esquerdes en l’escut tèrmic, els paracaigudes s’han obert seguint la coreografia prevista i l’Artemis ha aconseguit posar-se amb èxit sobre les tranquil·les aigües del Pacífic. Des d’allí s’han desplegat un vaixell de la Marina, diversos helicòpters i un ampli operatiu tècnic per rescatar els tripulants, realitzar els primers controls mèdics i portar-los després amb les seves famílies.

“Els astronautes de l’Artemis han estat els ambaixadors de la humanitat davant dels estels”

Jared Isaacman, administrador general de la NASA

Isaacman, que des de fa només uns mesos exerceix com a màxim responsable de la NASA, s’ha mostrat eufòric a l’hora de valorar el resultat de la missió. “No podria estar més orgullós de l’Artemis. Del treball en equip, de les nits en blanc, de tot el que s’ha fet per arribar fins aquí”, ha afirmat el dirigent, que també ha tingut paraules d’agraïment i admiració per als astronautes Reid Wiseman, Victor Glover, Christina Koch i Jeremy Hansen. “Els astronautes de l’Artemis han estat els ambaixadors de la humanitat davant dels estels”, ha assegurat. Per a Isaacman, l’èxit d’aquest viatge demostra que el programa Artemis té recorregut i que “aviat tornarem a trepitjar la Lluna per quedar-nos” i “potser algun dia també arribarem a Mart”. “Això és només el començament”, ha reiterat entusiasmat entre els aplaudiments de l’equip.

El llegat tècnic i humà de l’Artemis

La missió, que va enlairar-se el passat 2 d’abril des de Cap Canaveral sense gaire fervor inicial, ha tornat a la Terra entre grans aplaudiments. En part, perquè el viatge lunar ha estat espectacular i ha deixat imatges tan increïbles com un retrat de la Terra pres des de darrere de la Lluna, un eclipsi de pel·lícula i una multitud d’instantànies dels cràters que s’amaguen al costat fosc del satèl·lit. I en gran part perquè, més enllà dels èxits tècnics, els quatre astronautes han sabut mostrar el seu costat més humà i conquerir l’afecte de milions de persones arreu del món. Tant és així que, al seu retorn, molts senten que Reid, Victor, Christina i Jeremy, que fins fa unes setmanes eren quatre desconeguts, ara ja formen part d’un record compartit molt especial.

La missió ha fet història pels seus assoliments tècnics però ha emocionat milions de persones per l’actitud humana dels astronautes a bord.

Més enllà de la tecnologia, l’Artemis ha estat la missió en què hem vist l’homenatge emotiu del capità Reid Wiseman a la seva esposa difunta, Carroll, a qui va dedicar un cràter lunar. El viatge narrat a través de les reflexions poètiques del pilot Victor Glover sobre la fragilitat del planeta i el caràcter excepcional de la nostra existència enmig del buit del cosmos. L’expedició científica en què Christina Koch, primera dona a participar en una missió lunar, ha reivindicat la feina de les milers de persones que han treballat en “cada cargol, cada component, cada protocol”. I de totes les científiques invisibles i oblidades, com Katherine Johnson, que van treballar perquè aquestes expedicions fossin possibles. I la missió que, en el moment més crític, va veure Jeremy Hansen repartir galetes entre els seus companys perquè, durant un instant, poguessin pausar les observacions científiques i gaudir del moment.

L’èxit del segon vol del programa Artemis ha revifat la il·lusió pels vols lunars i fins i tot acosta la possibilitat de crear civilitzacions a la Lluna. A partir d’ara, segons ha anunciat la NASA, l’objectiu és realitzar, a curt termini, el 2027, un altre viatge tripulat al voltant de la Lluna per posar a prova tecnologies més avançades. Després es preveu una quarta expedició que sí que aterrés al sòl lunar cap al 2028. A partir d’aleshores, s’ha promès “una missió anual” per transportar materials a la Lluna i construir les primeres infraestructures permanents. L’objectiu final seria disposar d’una base lunar operativa per al 2030. Amb bandera nord-americana però construïda sota l’esperit de la col·laboració internacional. La promesa entusiasma molts, però alhora xoca amb les dures retallades impulsades per Trump a la NASA i, en general, l’esperit de caos que ha deixat darrere seu. L’Artemis ens ha permès tornar a somiar amb la Lluna, però ningú no té clar quan i com aquest somni es farà realitat.