Els espanyols, dividits sobre la regularització d’immigrants

Mig milió de persones que resideixen a Espanya en situació administrativa irregular fan cua aquests dies per acollir-se a la regularització aprovada pel Govern per obtenir permisos de residència i treball, afiliació a la Seguretat Social i targeta sanitària. La mesura, que poden sol·licitar totes les persones immigrants que hagin estat almenys cinc mesos al país des d’abans de l’1 de gener del 2026, ha aixecat una polseguera política i ha servit de pretext perquè el PP i Vox hagin inclòs en el seu pacte de govern a Extremadura establir el criteri de "prioritat nacional" en les ajudes als immigrants.

En aquest context, una enquesta flaix elaborada pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (Gesop) del 17 al 20 d’abril, coincidint amb els primers dies del termini per demanar la regularització, conclou que els espanyols estan molt dividits sobre la iniciativa del Govern, perquè, d’una banda, consideren que la mesura és necessària i tindrà un impacte positiu en l’economia, però, alhora, temen que provoqui un efecte crida que faci arribar a Espanya més immigrants en situació irregular.

En concret, el 51,9% dels espanyols estan d’acord amb la regularització enfront del 48,1% que hi estan en contra. Una dada sorprenent és la diferència de percepció que hi ha entre homes i dones: la majoria d’ells rebutgen la iniciativa (54,1% en contra i 45,9% a favor) i la majoria d’elles l’aproven (57,2% a favor i 42,8% en contra). Per edats, l’única franja contrària a la mesura és la de 45 a 59 anys, en la qual un 56,1% s’hi oposa, i la més favorable és la de 30 a 44 anys, en què un 58,1% li dona suport.

I per electorats, poques sorpreses: els votants del PSOE i Sumar avalen àmpliament la regularització, tot i que un de cada quatre electors socialistes la refusen (26,2%), i els votants del PP i Vox s’hi oposen, tot i que també un de cada quatre electors populars aplaudeixen la mesura (24,3%). Una divisió similar es plasma al ser preguntats per si la regularització és necessària: el 56,8% dels espanyols creuen que és convenient i el 43,2% pensen el contrari.

El sondeig reflecteix un altíssim grau de coneixement entre la ciutadania sobre el procés obert, ja que el 95,4% assegura haver sentit parlar de la regularització. I respecte al fet que el Govern faciliti els tràmits als sensepapers, entre aquests la consecució del polèmic certificat d’antecedents, el 58,5% dels espanyols s’hi mostren favorables (entre ells un de cada tres votants del PP), enfront del 41,5% que en són contraris (entre ells dos de cada deu votants del PSOE i de Sumar). També aquesta pregunta mostra més suport femení (63,6%) que masculí (52,7%), i percentatges per sobre del 60% entre els ciutadans de 30 a 44 anys i a partir de 60 anys.

La majoria dels enquestats temen un ‘efecte crida’, però creuen que beneficiarà l’economia.

El principal recel que causa la regularització és la por d’un efecte crida: set de cada deu espanyols opinen que la iniciativa pot incentivar l’arribada de més migrants en situació irregular (70%), i tres de cada deu no tenen aquest temor (30%). En aquesta ocasió, la por és compartida en tots dos sexes i en totes les franges d’edat, tot i que és molt més accentuada entre els més joves, de 18 a 29 anys (80%). Fins i tot la majoria de votants del PSOE sospiten que hi haurà un efecte crida (53,3%).

Suspens general

El contrapunt, segons els espanyols, és el benefici que la regularització tindrà en l’economia, tot i que de nou hi ha certa divisió d’opinions sobre això. El 56,3% dels ciutadans creuen que pot tenir efectes econòmics positius, mentre que el 43,7% són més pessimistes en aquest sentit. Les dones (60,5%) hi veuen més beneficis que els homes (51,9%) i les edats més receloses són les de la franja més jove (54%) i de 45 a 59 anys (50,3%), tot i que en tots dos casos hi ha una majoria que considera que la mesura serà bona per a l’economia.

Finalment, el Gesop pregunta als espanyols per la gestió que ha fet el Govern de la regularització i per les posicions del PP i de Vox. Cap en surt ben parat, perquè la meitat dels enquestats els suspenen a tots. En el cas de l’Executiu, el 51,9% qualifiquen de dolenta o molt dolenta la seva gestió, el 34% la veuen bona o molt bona i el 13,2% responen que "ni bé ni malament".

El grau de suspens escala fins al 56,7% quan es pregunta per la posició del PP i, en canvi, el percentatge de censura baixa al 50,7% al valorar la posició de Vox. Als populars només els aprova el 15,1% dels espanyols perquè un de cada quatre (25%) evita posicionar-se a favor o en contra. L’aprovat als ultres és del 30,5%, molt a prop del percentatge del Govern, mentre que els neutrals es queden en el 15,2%.

Empresa responsable: Gesop.Tècnica d’investigació: Entrevistes en línia (CAWI).Àmbit d’estudi: Espanya.Població: Majors d’edat amb dret a vot.Mostra: 503 entrevistes.Tipus de mostreig: Proporcional per comunitats autònomes i dimensió de municipi. Selecció de la persona per entrevistar segons quotes creuades de sexe i edat.Marge d’error: +/- 3,5% per a un nivell de confiança del 95,0% i p=q=0,5.Treball de camp: Del 17 al 20 d’abril del 2026.