Alarma a Europa pels pesticides: les xifres oficials de Brussel·les queden sota sospita

Els pesticides serveixen per protegir els cultius de plagues, males herbes i malalties, i la mateixa Comissió Europea reconeix que tenen un paper en la seguretat alimentària i la salut vegetal. El problema és que el seu ús excessiu o inadequat pot danyar el sòl, l’aigua, la biodiversitat i la salut humana, animal i ambiental. El Tribunal de Comptes Europeu recorda, a més, que a la UE se’n venen més de 350.000 tones anuals de substàncies actives i que la política europea, malgrat els objectius, ha avançat poc a l’hora de mesurar i reduir-ne realment els riscos. La UE es va fixar l’objectiu de retallar en un 50% l’ús i el risc dels pesticides químics abans del 2030, dins l’estratègia De la granja a la taula, però la discussió ara és si aquesta baixada existeix de debò o només sobre el paper.

La dada que Brussel·les exhibeix i la que Eurostat no acaba de confirmar

Fins ara, el relat oficial de Brussel·les s’ha basat en l’indicador HRI1, amb el qual la Comissió Europea sosté que el risc associat als pesticides va baixar un 61% entre el període base 2011-2013 i el 2023, i un 5% respecte del 2022. Però aquest indicador no mesura directament l’ús real al terreny: aplica factors de ponderació a les substàncies actives venudes i recalcula la sèrie segons la seva categoria reguladora. Eurostat admet que les dades de vendes només ofereixen una indicació general, que la comparabilitat entre països és limitada i que, sense dades harmonitzades d’ús real per cultiu i regió, és difícil estimar bé el risc sobre el medi i la salut. El Tribunal de Comptes Europeu ja va avisar que les estadístiques disponibles i els nous indicadors de risc “no mostren” fins a quin punt la política europea ha aconseguit un ús sostenible dels fitosanitaris.

PAN Europe, l’INRAE i Alemanya desmunten el relat optimista

Aquí és on entra la contestació. PAN Europe sosté que la reducció proclamada no reflecteix una baixada substancial de l’ús de pesticides tòxics i, de fet, amb IFOAM Organics Europe i Global 2000 va presentar una denúncia formal davant el Defensor del Poble Europeu contra la Comissió per l’ús de l’HRI1. El director executiu de PAN Europe, Martin Dermine, ho resumeix així: “The European Commission regularly communicates that pesticide use is decreasing in Europe thanks to their flawed indicator. This is untrue”. A Alemanya, l’Agència Federal de Medi Ambient (UBA) també va ser contundent: aquest mètode “calculates a decrease in pesticide use where none actually exists”. A França, el govern va encarregar a l’INRAE estudiar com millorar la metodologia de càlcul de l’HRI1; el ministeri francès d’Agricultura confirma que l’informe es va tancar el primer trimestre del 2025 i es va publicar el 13 de maig de 2025, prova que fins i tot dins les institucions hi ha dubtes seriosos sobre l’indicador.

Què pot passar ara

Ara mateix, el que hi ha és una batalla de metodologia, però amb conseqüències polítiques reals. Si l’indicador que fa servir la Comissió infla la sensació que s’està reduint el problema, la UE corre el risc de relaxar-se mentre els impactes sobre la biodiversitat, l’aigua i la salut continuen. La mateixa Comissió admet que està estudiant opcions per “millorar aquests indicadors” o desenvolupar-ne de nous, i el Defensor del Poble Europeu té sobre la taula la queixa de les ONG. Amb les dades disponibles, no es pot afirmar quin serà el desenllaç final, però sí que la pressió perquè Brussel·les corregeixi el mètode i deixi de presentar com a èxit una reducció discutida és cada vegada més forta.