Trump rebutja el pla de pau de 3 fases de l’Iran que deixa el programa nuclear per al final

El president estatunidenc, Donald Trump, no està satisfet, segons fonts estatunidenques, amb l’última proposta presentada per l’Iran per acabar amb la guerra a l’Orient Mitjà, que va començar fa just dos mesos, el 28 de febrer, quan Israel va aconseguir assassinar per sorpresa l’aleshores líder suprem iranià, l’aiatol·là Alí Jameneí.

Aquest pla de pau, presentat dissabte durant la visita del ministre d’Exteriors iranià, Abbás Araghchi, al Pakistan, preveu tres fases. Primer, signar un final definitiu de les hostilitats per a després, en segona instància, garantir l’aixecament del bloqueig imposat per tots dos països a l’estret d’Ormuz, per on passava abans del conflicte el 20% del total mundial del comerç de cru i gas. Només després de tot això l’Iran i els EUA entrarien a negociar sobre el programa nuclear iranià i el futur dels 440 quilos d’urani altament enriquit que posseeix la República Islàmica. Washington reclama que Teheran entregui aquest material, ja a un nivell molt proper al necessari per desenvolupar la bomba atòmica. Segons les estimacions de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA), l’Iran posseeix prou urani per armar 10 bombes.

"No negociarem a través de la premsa. Hem estat molt clars des de l’inici sobre quines són les nostres línies vermelles", va dir la matinada d’aquest dimarts la portaveu de la Casa Blanca, Olivia Wales. Aquestes línies vermelles han estat fixades constantment per Trump: l’Iran no pot tenir l’arma nuclear ni pot enriquir urani a nivells propers als necessaris per fabricar-la. El país persa, en l’últim any, va arribar a desenvolupar urani a un 60% de puresa. Per a l’energia nuclear d’ús civil, amb prou feines cal un 3%.

Negociacions encallades

Des del cap de setmana, quan Trump va cancel·lar el viatge del seu cap negociador, Steven Witkoff, i el seu gendre, Jared Kushner, a Islamabad, les negociacions han passat a una fase de llimbs en què no està clar si hi haurà una altra ronda de converses cara a cara.

El Pakistan, tanmateix, assegura que l’intercanvi de missatges entre Washington i Teheran continua, encara que les perspectives són agres. La guerra, dos mesos després de l’inici, ha quedat suspesa, sense bombardejos ni atacs però tampoc amb cap solució a la vista.

Ormuz continua tancat —molt a desgrat de la salut de l’economia mundial—, i els EUA i l’Iran mantenen les seves enormes distàncies sobretot sobre l’estatus futur de l’estret, compartit per Teheran amb Oman, i el programa nuclear. La República Islàmica assegura que el seu urani enriquit és el seu "patrimoni nacional", i que l’enriquiment és el seu "dret sobirà". Tot i això, ni Trump ni el lideratge iranià han mostrat en els últims dies gaire ganes de tornar a les hostilitats.

"Trump va demanar negociacions perquè els EUA no van aconseguir cap dels seus objectius durant la guerra. Estem estudiant la petició", va dir aquest dilluns Araghchi des de Sant Petersburg, on es va reunir amb el president rus, Vladímir Putin.