Un radar detecta una possible segona Esfinx sota la sorra de Gizeh

Un nou escàner d’alta tecnologia ha detectat el que podria ser una segona Esfinx enterrada sota la sorra de l’altiplà de Gizeh, a Egipte. La troballa ha estat presentada per l’expert italià en radar Filippo Biondi, que defensa que les imatges mostren una estructura simètrica a la Gran Esfinx de Gizeh i situada a una distància precisa del monument conegut.

La descoberta es va donar a conèixer arran d’una conversa al pòdcast Matt Beall Limitless, emesa el 26 de març. Segons Biondi, sota les dunes no hi hauria només una figura aïllada, sinó indicis d’un complex subterrani molt més gran.

Biondi ha utilitzat tecnologia de radar d’última generació per analitzar el subsol de Gizeh. Les lectures, segons l’enginyer, mostren angles rectes, cavitats i murs que podrien correspondre a una estructura enterrada durant mil·lennis sota capes de sorra i sediments.

L’investigador parla fins i tot d’una possible ciutadella subterrània, amb túnels i cambres que podrien connectar diferents punts de l’altiplà. Si aquesta interpretació fos correcta, Gizeh deixaria de veure’s només com un conjunt de piràmides i monuments funeraris per convertir-se en un espai arqueològic encara més complex.

La idea d’una segona Esfinx no és nova. Durant dècades, investigadors independents han defensat que l’antic Egipte donava molta importància a la dualitat: l’Alt i el Baix Egipte, el dia i la nit, l’ordre i el caos. En aquest context, alguns han plantejat que la Gran Esfinx podria haver tingut una figura bessona.

El que canviaria ara és que Biondi afirma disposar de dades obtingudes amb radar. Una exploració física que confirmés aquestes lectures podria tenir repercussions enormes: obligaria a revisar la interpretació de Gizeh, podria revelar una xarxa subterrània desconeguda i convertiria la zona en escenari d’una de les grans descobertes arqueològiques del segle.

L’escepticisme dels arqueòlegs

La hipòtesi, però, està lluny de ser acceptada. En arqueologia, un escàner no equival a una descoberta confirmada fins que no hi ha excavació i proves materials. A més, Egipte és molt restrictiu amb els permisos per excavar a l’altiplà de Gizeh.

L’exministre d’Antiguitats egipci Zahi Hawass ha rebutjat les teories sobre una segona Esfinx i assegura que la zona ha estat excavada durant dècades sense que s’hi hagi trobat cap evidència d’un altre monument. Hawass també ha qualificat de «completament errònies» les afirmacions prèvies de Biondi sobre una ciutat subterrània sota la piràmide de Kefrén i ha dit, segons Ladbible, que els mètodes de radar utilitzats «no estan científicament aprovats ni validats».

També la física teòrica Sabine Hossenfelder ha qüestionat les interpretacions de l’equip italià i ha qualificat de poc fonamentades les conclusions extretes de les dades de tomografia.

La segona Esfinx de Gizeh pendent de confirmació

La possible segona Esfinx de Gizeh queda, de moment, en el terreny de la hipòtesi tecnològica. Les dades de Filippo Biondi apunten a una estructura subterrània sorprenent, però només una excavació autoritzada per les autoritats egípcies podria confirmar si sota la sorra hi ha realment un monument desconegut.

Si Egipte permet una exploració física i les lectures del radar es confirmen, la troballa podria canviar la manera d’entendre la Gran Esfinx, les piràmides de Gizeh i el paper d’aquest espai dins l’antic Egipte. Fins aleshores, la descoberta continua sent una promesa enterrada sota el desert.