Un estudi prova procediments amb donants parcialment compatibles

Un nou estudi apunta que els trasplantaments de medul·la òssia podrien ser possibles en molts més pacients encara que el donant no sigui del tot compatible. La recerca, amb participació de la Universitat de Miami, defensa que l’ús d’un règim preventiu amb ciclofosfamida després del trasplantament pot reduir el risc de malaltia de l’empelt contra l’hoste, una de les principals complicacions d’aquest tipus de procediments.

Fins ara, trobar un donant compatible podia ser especialment difícil per a molts pacients amb càncers de la sang, sobretot en persones d’orígens genètics diversos. L’estudi planteja que ja no caldria limitar-se tant a donants amb una compatibilitat gairebé perfecta, sinó que es podrien considerar donants no emparentats amb incompatibilitats en diversos marcadors HLA.

L’assaig va incloure 268 adults amb càncer de la sang. Els participants van rebre cèl·lules mare de sang perifèrica de donants no emparentats de 35 anys o menys. Un grup tenia compatibilitat en set de vuit marcadors HLA i un altre en tenia entre quatre i sis. Els resultats al cap d’un any van ser semblants: la supervivència va ser del 86% en el grup amb més incompatibilitat i del 79% en el grup amb set marcadors coincidents.

Les taxes de malaltia de l’empelt contra l’hoste també van ser comparables. La forma aguda de grau II a IV va aparèixer en el 34% dels pacients amb més incompatibilitat i en el 39% dels que tenien una compatibilitat més alta. La forma crònica moderada o greu, al cap d’un any, va ser del 8% i de l’11%, respectivament.

La conclusió dels investigadors és que aquesta estratègia podria ampliar de manera important el nombre de donants possibles i facilitar l’accés al trasplantament a pacients que fins ara tenien molt poques opcions. També permetria als equips mèdics tenir en compte altres factors del donant, com l’edat, que pot influir en els resultats del trasplantament.