El jutge del cas Plus Ultra considera que Zapatero és el presumpte líder d’una «estructura estable i jerarquitzada de tràfic d’influències»

El jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama considera l’expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero com a presumpte líder d’«una estructura estable i jerarquitzada de tràfic d’influències» la finalitat de la qual «és l’obtenció de beneficis econòmics mitjançant la intermediació i l’exercici d’influències davant instàncies públiques en favor de tercers, principalment Plus Ultra», segons informa el gabinet de premsa de l’Audiència Nacional. Per aquesta raó li imputa delictes d’organització criminal, tràfic d’influències i falsedat documental i blanqueig de capitals pels quals serà interrogat en qualitat d’imputat el pròxim 2 de juny.

Segons la investigació, els resultats de la qual recull el magistrat en la interlocutòria que s’estén al llarg de 85 pàgines, la trama va utilitzar societats instrumentals, documentació simulada i canals financers opacs «per exercir influències il·lícites, ocultar l’origen i destí dels fons i obtenir beneficis econòmics en favor de tercers i del mateix entramat».

Aquest assumpte va arribar a l’Audiència Nacional procedent d’un jutjat d’instrucció de Madrid que ja va practicar detencions relacionades amb un ús indegut del rescat de 53 milions que el Govern de Pedro Sánchez va aprovar per a Plus Ultra, entre les quals hi havia un amic de l’expresident, Julio Martínez Martínez, propietari de l’empresa Análisis Relevante. L’origen de tot el procediment és una querella presentada per la Fiscalia Anticorrupció.

Contactes personals

Segons les indagacions,Rodríguez Zapatero hauria posat els seus contactes personals i la seva capacitat d’accés a alts càrrecs de l’Administració al servei de tercers interessats a obtenir decisions favorables. La intervenció de Manuel Aaron Fajardo García i Julio Martínez com a mitjancers directes amb els clients, així com la participació operativa de la seva secretària personal, María Gertrudis Alcázar, i de Cristóbal Cano, «revela un repartiment funcional de tasques orientat a maximitzar l’eficàcia de les gestions davant organismes públics».

En segon lloc, els fets descrits, afegeix el jutge, demostren que la influència exercida no es va dirigir a obtenir un tracte general o una expectativa indeterminada, sinó a la consecució d’una resolució administrativa concreta: l’aprovació i desemborsament de l’ajuda pública sol·licitada per Plus Ultra en el marc del Fons de Suport a la Solvència. La seqüència temporal de reunions, contactes i comunicacions −incloent-hi l’accés anticipat a informació privilegiada sobre la imminent concessió de l’ajuda−, evidencia que la xarxa va actuar amb la finalitat específica d’influir en la decisió de l’òrgan competent.

La investigació també revela, apunta la interlocutòria, l’existència de contraprestacions econòmiques canalitzades a través de l’entorn societari controlat per Julio Martínez mitjançant contractes d’assessoria elaborats ad hoc i pagaments directes i indirectes procedents de Plus Ultra i d’altres societats vinculades.

Això constitueix, segons Calama, un indici rellevant de la relació causal entre l’activitat d’influència i el benefici econòmic perseguit. Així mateix, afegeix, la utilització de societats instrumentals com Caletón Consultores i Summer Wind, demostra la triangulació de pagaments i la participació d’administradors amb funcions de testaferros, que reforcen l’aparença d’una estructura dissenyada per ocultar l’origen i destí dels fons.

Dues vies per aconseguir el rescat

En el seu escrit, l’instructor recorda que els directius de Plus Ultra van intentar obtenir l’ajuda de 53 milions d’euros concedida per la SEPI mitjançant «mecanismes aliens als cursos legalment establerts». Amb aquest fi, van articular dues línies d’influència diferenciades, una a través del llavors ministre de Transports José Luis Ábalos i una altra a través de Rodríguez Zapatero. Tot i que les dues vies haurien operat de forma simultània, finalment va ser la via d’aquest últim la que va adquirir un «paper predominant» i va permetre a Plus Ultra assolir els objectius perseguits.

El magistrat considera que el conjunt d’indicis obtinguts posa de manifest l’existència d’una xarxa organitzada dedicada a l’exercici d’influències sustentada en els contactes de Rodríguez Zapatero. Aquesta xarxa hauria actuat en benefici de tercers, i eren aquests en la seva condició de clients els que abonaven determinades quantitats a canvi dels serveis prestats.

En aquesta estructura, segons el jutge, Julio Martínez Martínez exerciria un paper rellevant en diferents nivells: com a interlocutor habitual dels clients de la xarxa, com a receptor i executor d’instruccions directes de Rodríguez Zapatero i també com a responsable d’un entramat societari destinat a canalitzar els fons percebuts dels esmentats clients.

La transferència d’aquests fons a l’entorn societari s’hauria formalitzat mitjançant contractes, generalment d’assessoria o consultoria, utilitzats com a mera justificació documental davant tercers. El principal beneficiari final dels ingressos obtinguts, indica la interlocutòria, seria José Luis Rodríguez Zapatero, així com la societat Whathefav SL, les administradores i sòcies de la qual són les seves filles, «recorrent-se novament a contractes de similar naturalesa per justificar el transvasament de fons».

Explica també el jutge en la seva resolució que la gestió quotidiana de la xarxa correspondria a un tercer nivell jeràrquic, integrat per María Gertrudis Alcázar Jiménez, secretària de l’oficina de José Luis Rodríguez Zapatero, que executaria directament les ordres impartides per aquest. Per la seva banda, Cristóbal Cano Quiles, assumiria un rol equivalent al de María Gertrudis, actuant com a gestor diari de l’entorn societari controlat per Julio Martínez Martínez, i mantindria a més un contacte fluid amb María Gertrudis.

D’altra banda, el jutge Calama destaca en la seva resolució que la capacitat d’influència de la xarxa per accedir a informació privilegiada va quedar patent el febrer del 2021 quan dos dels investigats van celebrar en un intercanvi de missatges la concessió d’ajuda a Plus Ultra abans de la decisió formal del Consell Gestor i de la seva aprovació definitiva, que es va portar a terme el 9 de març. Demostraria que Rodríguez Zapatero selecciona clients, imparteix instruccions per crear societats en territoris ‘off -shore’ i adopta estratègies per desvincular-se formalment de l’estructura.

Estructura fora d’Espanya

En aquest sentit, Calama explica que l’estructura investigada no es limita a Espanya. Seguint instruccions de Rodríguez Zapatero, afirma, es va crear almenys una societat ‘off-shore’, Landside Dubai Fzco o Landside Middle East Fzco, participada al 100% per Idella Consulenza Strategica, amb un pla de negoci de 3 milions USD en cinc anys. Idella va subscriure amb Plus Ultra un contracte per cobrar l’1% del rescat (530.000 euros), i la proximitat temporal entre l’esmentat contracte, que té data del 19 de gener del 2021, l’inici de gestions per constituir Landside –uns dies després, el 26 de gener– i l’absència de pagaments a Espanya apunta que la societat ‘off-shore’ es podria haver creat per canalitzar aquest cobrament.

Per al jutge, els fets investigats en aquesta fase inicial poden ser qualificats com a delicte de tràfic d’influències pels articles 428 a 430 del Codi Penal. Amb el grau de provisionalitat pròpia d’aquesta fase, l’instructor assenyala que es presenten els requisits típics del delicte de tràfic d’influències: existència d’una influència exercida o simulada, orientació a l’obtenció d’una resolució administrativa concreta i vinculació funcional entre la influència i el benefici econòmic pretès, tot això en el marc d’una xarxa organitzada i jerarquitzada que hauria actuat en favor de Plus Ultra i els beneficis econòmics de la qual haurien sigut canalitzats cap a José Luis Rodríguez Zapatero i el seu entorn més pròxim.