Trump dona de termini a l’Iran fins a "principis de la setmana que ve"

Després d’assegurar dilluns a la nit que els EUA van frenar el seu atac “imminent” contra l’Iran a petició de l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i Qatar, el president nord-americà, Donald Trump, va assegurar ahir davant la premsa que aquesta frenada és tan sols temporal, “d’un parell o tres dies”.

“Pot ser que els doni fins divendres, dissabte o diumenge... Pot ser que a inicis de la setmana que ve acabi. Però és un període de temps molt curt, perquè no podem deixar-los que tinguin una bomba nuclear. Si la tinguessin, farien explotar Israel primer, i després l’Aràbia Saudita, els Emirats, Qatar... Seria un holocaust nuclear. Són extremadament radicals”, va dir Trump, que fa un mes, quan va ser declarat l’alto el foc, va assegurar en diverses ocasions que el nou lideratge iranià era molt menys radical i més amigable que l’anterior amb els EUA.

El seu vicepresident, J. D. Vance, que a l’abril va participar al Pakistan en una de les negociacions frustrades amb Teheran, va considerar que s’han produït “avenços” en els contactes i es va mostrar convençut que l’Iran “vol arribar a un acord”. “Crec que reconeixen que una arma nuclear és una línia vermella per als EUA i que ja l’han interioritzat, però no ho sabrem fins que se signi l’acord”, va assegurar en una roda de premsa a la Casa Blanca en substitució de la portaveu Karoline Leavitt, de baixa per maternitat.

Vance també va fer servir l’amenaça contra el règim dels aiatol·làs en cas que no hi hagi un acord. Segons va assenyalar, el “pla B” de Trump si no s’aconsegueix pactar serà reprendre l’ofensiva militar.

Diferències persistents

Malgrat que l’alto el foc ha sobreviscut, les negociacions entre Washington i Teheran han fracassat fins ara, sobretot a causa de les enormes diferències que encara separen tots dos països. L’Iran mantenia a l’inici de la guerra —i encara manté— l’exigència de reparacions de guerra, el control d’Ormuz, l’aixecament de totes les sancions internacionals i la retirada dels soldats i bases nord-americanes a la regió com a condicions per començar a negociar l’apartat nuclear, el gran punt de discòrdia.

Totes aquestes reclamacions —sobretot el control d’Ormuz, per on passa el 20% de tot el comerç mundial de petroli i gas— són inacceptables tant per als EUA com per als països del Golf. Dilluns, Teheran va llançar oficialment la seva agència estatal encarregada de cobrar peatges a l’estret.

Malgrat aquesta última data límit de Trump —l’enèsima del multimilionari durant els gairebé tres mesos de guerra—, poc o res s’espera que avanci la negociació. Tant l’Iran com els EUA es consideren victoriosos en aquesta guerra i ningú, almenys de forma pública, ha donat a entendre que estigui disposat a fer concessions que serveixin per obrir camí en les converses.