Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

L'OMS avisa que els "brots infecciosos" seran cada vegada més perjudicials

El màxim organisme adverteix que el món es troba actualment "al límit de patir danys pandèmics encara més grans" que els de l’Ebola o la covid i insta a prendre mesures al respecte

Barcelona, durant un toc de queda imposat per la covid el passat 2020.

Barcelona, durant un toc de queda imposat per la covid el passat 2020. / Europa Press

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Beatriz Pérez

Barcelona

El món està «al límit de patir danys pandèmics encara més grans» una dècada després del gran brot d’Ebola a la República Democràtica del Congo i sis anys després de la covid-19, segons un nou informe del Global Preparedness Monitoring Board (GPMB), un organisme independent creat el 2018 per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Banc Mundial per vigilar la preparació mundial davant de crisis sanitàries. «El món no està més protegit davant les pandèmies», diu aquest document, que adverteix que «a mesura que els brots de malalties infeccioses es fan més freqüents, també s’estan tornant més perjudicials, amb impactes sanitaris, econòmics, polítics i socials cada vegada més grans, i amb menys capacitat per recuperar-se’n».

«Estadísticament sembla improbable que tinguem una nova pandèmia tan important com la covid-19 a curt termini», explica l’epidemiòleg Joan Caylà. La gran pandèmia del segle XX va ser la grip espanyola de 1918 -entre 50 i 100 milions de morts aproximadament-. La següent va ser la de la covid-19, amb més de 20 milions de morts. Per això Caylà creu poc probable que hi hagi una altra pandèmia d’aquest calibre a curt termini. Però una altra cosa són els «brots infecciosos» com els recents del hantavirus o l’Ebola.

El que sí que preocupa al doctor Caylà és, com assenyala l’OMS, la poca preparació de la societat en salut pública. «La majoria de les residències de gent gran no estan preparades per a una altra pandèmia. Moltes estan privatitzades, amb mitjans molt limitats. Farien falta inspeccions sanitàries». L’Agència Estatal de Salut Pública, anunciada arran de la covid-19, encara no ha començat a funcionar ni té seu. «En la salut pública d’Espanya algunes vacants no es cobreixen o, si es cobreixen, és amb personal menys format, amb cada vegada menys metges amb MIR», apunta Caylà.

«És difícil predir el futur, però, tot i que hi havia moltes esperances que amb la covid-19 milloraria molt la salut pública, aquestes millores han estat limitades», assenyala aquest epidemiòleg, que recorda que s’estima que la «pròxima pandèmia més probable» seria la de la grip aviària. Caylà, a més, explica que, a banda d’aquestes «pandèmies puntuals», existeixen les «pandèmies cròniques i persistents», com la de la sida, que des de 1981 fins avui ha causat 40 milions de morts. I la de la tuberculosi, que en l’últim segle ha causat uns 300 milions de morts.

A Catalunya, la Conselleria de Salut està «actualitzant» el protocol d’actuació davant l’Ebola -el qual es va dissenyar el 2014 arran del brot i el contagi de l’auxiliar d’infermeria Teresa Romero a Madrid-, però no a causa del nou brot a la República Democràtica del Congo, sinó perquè aquesta actualització és constant, segons indiquen fonts del departament. Les mateixes recorden que, davant un possible cas d’Ebola a Espanya o Catalunya, serà el Ministeri de Sanitat qui s’encarregarà de la coordinació, com va passar amb l’hantavirus.

«Un escenari possible»

L’informe de l’organisme de l’OMS analitza una dècada d’Emergències de Salut Pública d’Importància Internacional (ESPII), des de l’Ebola a l’Àfrica occidental fins a la covid-19 i la verola del mico, avaluant-ne els impactes en els sistemes sanitaris, les economies i les societats. «En indicadors clau -com l’accés equitatiu a diagnòstics, vacunes i tractaments-, el món està retrocedint», diu aquest informe.

El GPMB identifica tres prioritats concretes perquè els líders polítics «reverteixin» aquestes tendències: establir un mecanisme permanent i independent de seguiment del risc pandèmic; avançar en l’accés equitatiu a vacunes, proves diagnòstiques i tractaments que salven vides mitjançant la conclusió de l’Acord sobre Pandèmies; i garantir un finançament sòlid tant per a la preparació com per a les activitats de resposta des del «dia zero».

Per a l’epidemiòleg de l’Hospital Clínic Antoni Trilla, el que l’OMS busca amb aquest informe és «cridar l’atenció i sensibilitzar» sobre la situació. «L’OMS al·ludeix a un escenari possible i avisa que això no s’ha acabat. Fa temps que intenta tancar l’anomenat Acord de Pandèmies, marc en el qual tothom podria col·laborar. Està una mica encallat, per això l’aparició d’aquest informe és un toc d’atenció. Hem de col·laborar tots més». Per a Trilla, el que l’OMS busca amb aquest informe és «cridar l’atenció i sensibilitzar» sobre la situació. «L’OMS avisa que això no s’ha acabat», afirma.

Tracking Pixel Contents