Feijóo parla d'una situació "agònica" pel registre de l’UCO a la seu del PSOE

El líder del Partit Popular (PP), Alberto Núñez Feijóo, es va aturar aquest dimecres davant els periodistes a l’entrada al ple del Congrés dels Diputats, on davant l’absència de Pedro Sánchez, de viatge a Itàlia, no intervindrà en la sessió de control al Govern, com és habitual.

Feijóo va tornar a reclamar la convocatòria immediata d’eleccions generals, després que es coneguessin les primeres notícies del registre a la seu del PSOE a Ferraz de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO), cosa que se suma a l’esclat del cas per la investigació judicial a l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero. «La situació que estem vivint és d’una extrema gravetat que es comenta per si sola. La pregunta és quantes batudes més, quants suborns més, quants diners en bosses, en joies, quants sumaris… estem en una situació agònica. Estem posant en qüestió la decència no només del Govern, no només del PSOE. No queda més remei que donar la paraula als espanyols», va assegurar el líder de l’oposició.

Feijóo, a més, no va oblidar tornar a instar els socis a trencar amb el Govern: «Els meus plans els conec, els tinc clars. Jo espero que puguin canviar els plans dels socis que estan recolzant un Govern que fa pudor».

Igualment, Feijóo va argumentar: «No conec el que s’està produint en aquests moments a Ferraz, però és una més, i no una altra qualsevol. Estem parlant del senyor Zapatero, del Partit Socialista i de la seva seu, d’11 sumaris de corrupció, i el senyor Sánchez visitant el Vaticà… si vol acostar-se al Papa, hauria de recordar el setè manament: no robaràs, i el vuitè manament: no mentiràs. Aquesta és la situació, insisteixo, patètica, que estem vivint», va concloure.

Després de referir-se a altres escàndols que esquitxen el Govern, com el judici que s’inicia aquesta setmana contra el germà del cap de l’Executiu, David Sánchez Pérez-Castejón, o la investigació judicial a la seva dona, Begoña Gómez, sumats als anteriors, Feijóo va considerar que «només un» justificaria l’avançament electoral, i ho justificarien molt més, va concloure, «tots junts».