Rescat financer, reobertura d’Ormuz i el final de la guerra al Líban: els detalls de l’acord de pau entre l’Iran i els EUA, en cinc claus

És una derrota diplomàtica sense pal·liatius. Abans de la guerra entre l’Iran, els EUA i Israel, iniciada el 28 de febrer, l’estret d’Ormuz estava obert per a tothom, i la República Islàmica no aconseguia enriquir urani a causa dels danys soferts durant la guerra dels 12 dies, el juny del 2025.

Gairebé quatre mesos de guerra i un alto el foc després, Washington i Teheranfirmen un preacord que s’assembla més a un rescat per part de la Casa Blanca al país persa que a un pacte amb un país, l’Iran, que ha perdut gran part de la seva cúpula política i militar.

El document que els EUA i la República Islàmica firmaran aquest divendres a Suïssa, si res es torça, és precisament això: una mena de pla Marshall per treure l’Iran de l’aïllament internacional en què viu atrapat des de fa dècades. A continuació desgranem les claus més importants del text, filtrat per diversos mitjans internacionals, com Bloomberg, Al Arabiya i Reuters.

El primer pas: el final de la guerra i l’obertura d’Ormuz

A partir del moment de la firma formal a Suïssa, el preacord estipula que la guerra a l’Orient Mitjà acabarà definitivament tant per a l’Iran i els EUA com per als seus aliats. Això inclou Israel i Hezbol·là, i de fet el text del pacte especifica directament que el conflicte ha d’acabar a tots els fronts, inclòs el Líban.

A partir de llavors, Washington i Teheran entraran en un període de 30 dies en què Teheran ha de desminar l’estret d’Ormuz, que haurà de tornar al trànsit habitual en un termini màxim d’un mes.

Reparacions, pagaments i sancions

A canvi de tot això, l’Iran rebrà una pluja de milions. El text filtrat estipula que Washington aixecarà immediatament –a partir del moment de la firma– tota restricció al comerç internacional iranià de petroli i gas. I crearà, a més, un fons de reconstrucció per a l’Iran. «Els EUA es comprometen, juntament amb els seus aliats regionals, a crear un pla de rehabilitació i desenvolupament econòmic per a la República Islàmica de l’Iran, que tindrà un finançament mínim d’almenys 300.000 milions de dòlars», diu el text filtrat. Aquest fons serà activat una vegada sigui firmat l’acord final entre Teheran i Washington. La firma d’aquest divendres és tan sols un preacord.

Però hi ha més coses: Els EUA es comprometen també a aixecar totes i cada una de les seves sancions primàries i secundàries contra l’Iran, en cas que hi hagi un acord final, i a desbloquejar els 30.000 milions de dòlars de fons iranians congelats a l’estranger. Aquestes sancions i congelacions d’actius han tingut lloc durant les cinc dècades de vida de la República Islàmica. Un aixecament així serà una revolució econòmica per a l’Iran, país que ha viscut els últims anys en un aïllament internacional.

Via oberta al comerç

A canvi d’aquesta ajuda econòmica, l’Iran es compromet a reobrir totalment Ormuz, una via que ja estava oberta fa tot just quatre mesos. Però hi ha dubtes. L’Iran continua insistint que, a partir d’ara, cobrarà pel pas de qualsevol vaixell per aquesta via. Teheran no anomena aquest cobrament un «peatge», sinó que el cataloga com una «taxa de servei».

Funcionaris nord-americans han assegurat que no hi haurà cap cobrament, però el text no ho deixa clar. «L’Iran es compromet a eliminar els obstacles tècnics i a neutralitzar les mines marítimes perquè el trànsit entre el golf Pèrsic i el mar d’Oman torni als nivells d’abans de la guerra», assegura el preacord. La clau són els «obstacles tècnics», i si l’Iran es dona per al·ludit. No està clar.

Retirada nord-americana

Si el preacord és respectat i els dos països arriben a un acord final, llavors, segons les filtracions, els EUA es comprometen a retirar totes les seves tropes desplegades a l’Orient Mitjà en un termini de 30 dies. Amb tot, el text no especifica si aquesta retirada inclou també les bases nord-americanes al Golf, una cosa que sembla poc probable.

El que sí que aconsegueix l’Iran en negre sobre blanc és el compromís de l’Administració del president nord-americà, Donald Trump, de «no interferir en els assumptes interns de l’altra part». Durant tota la guerra –i, de fet, des del gener, quan l’Iran va viure una explosió de protestes i violència policial–, Trump va estar prometent ajuda als manifestants perses. L’ajuda mai va arribar, com tampoc ho va fer el canvi de règim promès tant per la Casa Blanca com per Israel. Ara Trump assegura que el seu únic objectiu és i ha sigut sempre assegurar-se que l’Iran no aconsegueix la bomba atòmica.

Un termini de 60 dies per arribar a un acord definitiu

Segons va assegurar aquest dimarts el ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, una vegada tingui lloc la firma formal a Suïssa aquest divendres, les delegacions iraniana i nord-americana començaran cara a cara a negociar l’acord definitiu, que ha d’incloure els aspectes nuclears perses i s’ha de realitzar en un termini màxim de 60 dies. Aquest termini, segons el preacord filtrat, pot ser prorrogat de mutu acord.

«L’Iran reitera que mai produirà armes nuclears. L’Iran i els Estats Units estan d’acord que el destí del material enriquit [sota possessió iraniana] serà tractat i solucionat en l’acord final», assegura el text.

L’intercanvi està clar: L’Iran aconsegueix ser regada amb milions i que es posi fi al seu aïllament internacional de dècades –si l’acord se sosté– a canvi de l’obertura d’Ormuz i el compromís d’aturar el seu programa d’enriquiment d’urani i no desenvolupar la bomba atòmica. Ormuz estava ja obert fa quatre mesos, i l’Iran, que sempre ha negat buscar l’arma nuclear, no avança en el seu programa nuclear des de fa més d’un any.