El Govern aconsegueix un ple de victòries legislatives al Congrés malgrat la pressió de socis i oposició per convocar eleccions

La ‘setmana horribilis’ als tribunals que se li pronosticava al Govern a punt va estar de barrejar-se amb un altre mal tràngol al Congrés. Dimarts, durant unes hores, la Cambra baixa va tenir en potència una votació per exigir a Pedro Sánchez que convoqués eleccions. El PP, Vox i Junts era la majoria clara que faria realitat aquesta petició. No obstant, el PSOE i Sumar van aturar aquesta via a la Mesa del Congrés, vetant el text i evitant així la materialització d’una majoria contrària a la continuïtat de l’Executiu. Però el que finalment ha acabat salvant la setmana és el ple de victòries que ha aconseguit aquest dijous el Govern, tirant endavant tres normes, diversos acords internacionals –entre els quals el polèmic tractat d’Amistat amb França– i esquivant els vetos creuats a dos projectes de llei més. 

Pràcticament 24 hores després que el PP denunciés la «covardia» de Sánchez i donés al Govern per «acabat», que Junts arremetés contra l’«extrema debilitat» de l’Executiu i el PNB fixés l’aprovació dels Pressupostos com a condició per a la continuïtat de la legislatura, les tres formacions han acabat participant en una aritmètica parlamentària endimoniada que ha donat oxigen a Sánchez. 

Al marge de les iniciatives sense caràcter vinculant –proposicions no de llei i mocions que han aglutinat alguna majoria en contra de l’Executiu–, el Govern ha aconseguit una desena de victòries, salvant tots els assumptes legislatius. Amb el bloc de la investidura, ha tirat endavant dos decrets llei, el que concreta les entregues a compte a les comunitats autònomes i ajuntaments i el que estableix exempcions fiscals per a diferents esdeveniments d’excepcional interès públic. També una reforma de la llei orgànica del règim electoral general perquè Formentera tingui el seu propi senador, adaptant la norma a l’últim canvi de la Constitució. 

Uns sí i d’altres no

Han sigut els interessos creuats entre els qui demanen un avanç electoral –elPP, Vox, Junts i el PNB– els mateixos que també han servit al Govern per avançar en la tramitació de dos dels seus projectes de llei. Primer, Junts ha salvat la llei del cine i de la cultura audiovisual de les esmenes a la totalitat que van presentar populars i ultres. Aquesta va ser una de les cinc lleis que els postconvergents van excloure del veto generalitzat imposat a les iniciatives de l’Executiu quan van donar per trencades les negociacions a finals del 2025. 

D’altra banda, ha sigut l’abstenció dels populars la que ha evitat que decaigui el projecte de llei impulsat pel Govern per millorar les condicions de l’educació pública, reduint les jornades lectives dels professors a 23 hores a primària i 18 a secundària i rebaixant les ràtios d’alumnes fixant límits de 22 estudiants a primària i 25 a secundària. Junts i el PNB havien presentat esmenes a la totalitat, al·legant una invasió competencial, però

I a això cal sumar-hi l’aprovació de sis acords internacionals. El més rellevant és el Tractat d’Amistat amb França que el Congrés va rebutjar fa un any amb el ‘no’ del PP i Vox i l’abstenció de Junts i Podem. En aquell moment, el rebuig es va produir perquè l’acord contempla que cada tres mesos, de manera alternativa, un ministre d’un dels països seria convidat a les reunions del Consell de Ministres de l’altra nació, una cosa que generava dubtes sobre la seva inconstitucional. Ara, l’Executiu ha aconseguit el ‘sí’ de postconvergents i morats amb una interpretació pactada amb França que redueix aquestes trobades a reunions separades.

Les crítiques

La derrota, ja prevista, s’ha produït en la moció del PP a la qual es van vetar l’autoesmena dels populars i l’esmena de Junts demanant eleccions. Les dues formacions, a les quals s’ha afegit Vox i s’ha abstingut el PNB, han recolzat la resta del text –sense caràcter vinculant– en el qual se «censura l’anomalia» que implica que no s’hagin aprovat Pressupostos en tota la legislatura i es «constata el bloqueig polític en el qual s’ha instal·lat la legislatura», malgrat que aquest ple ha donat sortida a diverses iniciatives. A més, també s’exigeix que Sánchez assumeixi la «responsabilitat política» pels presumptes casos de corrupció que l’envolten i que depuri responsabilitats.