L’Iran i els EUA es preparen per negociar el programa nuclear després de signar la pau

A la fi ha passat, tot i que amb molta menys pompa de l’esperada. Els Estats Units i l’Iran van signar el seu preacord de pau per posar fi a la guerra a l’Orient Mitjà, començada el 28 de febrer amb l’assassinat sorpresa del llavors líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei. La signatura va tenir lloc 48 hores abans del que estava previst i de manera telemàtica. El president nord-americà, Donald Trump, i el seu homòleg iranià, Masoud Pezeshkian, van rubricar dimecres passat a la nit l’esperat document de 14 punts per separat: Trump des de Versalles; i Pezeshkian des de Teheran.

"Com que el document ha sigut signat digitalment, ja no hi haurà cap cerimònia de signatura divendres a Suïssa", va declarar en una entrevista ahir el portaveu de l’equip negociador iranià, Esmaeil Baqaeil Baqaei. S’esperava una cerimònia amb magnificència, liderada pel vicepresident nord-americà, J. D. Vance, i el president del Parlament del país persa, Mohammed Bagher Ghalibaf.

Tot i que en un primer moment es va assegurar que la reunió a Suïssa d’avui continuava endavant, tot està en suspens, com és ja costum en aquestes negociacions entre els EUA i l’Iran, marcades per anades, canvis, girs de guió i amenaces. "Tal com estan les coses, el pla continua sent que els EUA i l’Iran, juntament amb els mediadors del Pakistan i Qatar, es reuneixin divendres a Bürgenstock per a les negociacions inicials sobre la implementació de l’acord", va indicar en un comunicat el Ministeri d’Afers Estrangers suís.

No obstant, unes hores més tard, Vance va rebaixar les expectatives i va considerar que, més aviat, aquest primer contacte podria tenir lloc "en algun moment d’aquest cap de setmana". "Aquest continua sent el pla, tot i que podria canviar, ja que no és fàcil [per als negociadors de Teheran] sortir de l’Iran. Per això estem provant de determinar exactament quan passarà", va explicar en una roda de premsa a la Casa Blanca.

L’actual líder suprem iranià, Mojtaba Khamenei, va assegurar en un comunicat publicat en les xarxes socials que el preacord pactat és fruit de la "desesperació" de Trump, que "va utilitzar tota mena d’argúcies per aconseguir-ho". Khamenei va destacar que ell hi estava en contra, però finalment ho va acceptar per la insistència de Pezeshkian.

Amb la signatura del document, els dos països han entrat ja en un termini de 60 dies prorrogables per arribar a un pacte definitiu que posi fi a la guerra i, sobretot, determini el futur del programa nuclear iranià. El Comando Central dels EUA va anunciar el final del bloqueig dels ports iranians a l’estret d’Ormuz, tot i que va precisar que els seus vaixells continuaran a la zona "per assegurar que tots els aspectes de l’acord es compleixin, obeeixin i siguin vigents".

Trump va repetir per activa i per passiva que el seu únic objectiu amb aquesta guerra ha sigut mirar d’evitar que la República Islàmica desenvolupi la bomba atòmica –també ha assenyalat desenes de vegades que volia un canvi de règim, malgrast i que ara ho negui–, i que l’Iran es desfaci o entregui els 440 quilos d’urani altament enriquit que té.

El document signat estipula que el futur d’aquest urani serà "acordat amb els EUA", tot i que el seu destí no està clar: públicament, Teheran ha assegurat no voler desfer-se’n, ni desmantellar el seu programa d’enriquiment. Filtracions anònimes a la premsa, no obstant, asseguren que l’Iran no estaria en contra d’entregar part d’aquest material a Rússia, i diluir l’altra part, a més de signar una moratòria segons la qual la República Islàmica es comprometi a no enriquir a alts nivells durant uns anys.

L’acord amb Obama

Aquesta promesa no és nova: l’Iran va signar una cosa semblant amb l’Administració de Barack Obama. Aquest pacte va ser respectat fins que Trump el va trencar l’any 2018. Des d’aleshores, l’Iran va passar a enriquir urani del 3% al 60%.

La signatura entre Trump i Pezeshkian no és més que això: una firma per començar el procés real i final de negociacions. L’Iran no veurà la majoria de la pluja de milions prevista (un pla d’inversions de 300.000 milions de dòlars, que, segons fonts nord-americanes, serà sufragat per països de l’Orient Mitjà) si no signa aquest acord nuclear final.