Veneçuela es prepara per a un nombre "alarmant" de víctimes del sisme

Enmig de les "hores crucials", com en va dir la "presidenta encarregada", Delcy Rodríguez, per referir-se a un temps de rescat dels sobrevivents del terratrèmol que comença a esgotar-se, Veneçuela va tenir ahir dues noves rèpliques de mitjana intensitat que van retornar el temor a Caracas i a altres zones del centre i del nord d’un país castigat per com a mínim 1.430 morts i 3.238 ferits, segons l’últim informe del Govern. Tothom sap que aquesta xifra és provisional i es preparen per al pitjor. El canal oficial Telesur va reconèixer la possibilitat d’un increment "alarmant" del nombre de defuncions. L’ONU va calcular alhora en més de sis milions els afectats pel desastre.

La Fundació Veneçolana d’Investigacions Sismològiques (Funvisis) va reportar que els moviments tel·lúrics van tenir una magnitud de 3, circumstància que potser en un altre moment hauria causat una lleu intranquil·litat o passar inadvertits. Però la marca als cossos, les emocions i l’espai del doble sisme de dimecres han modificat la percepció més subtil. Així han viscut els veneçolans cadascuna de les més de 300 rèpliques. Una de les d’ahir va tenir lloc a La Guaira, la zona zero del desastre, a 30 quilòmetres de la capital, on s’han esfondrat més de 100 edificis.

Rodríguez va informar que ja s’ha recuperat en un 60% el subministrament elèctric a la destruïda La Guaira. El ministre d’Interior, Justícia i Pau, Diosdado Cabello, va anunciar que l’accés al principal balneari dels de Caracas ha quedat completament restringit des de la nit de divendres per facilitar la feina. Cada estiu acudeixen a aquestes platges del Carib un milió de persones. El mapa d’aquesta ciutat ja no serà el mateix. La "presidenta encarregada" va dir que una part de les tasques s’enfoquen en la recuperació del servei d’aigua potable. Un altre dels desafiaments és assegurar l’alimentació de la població afectada. Però, sobretot, hi ha la màxima prioritat dels equips de rescat, bombers, metges i voluntaris: treure de les entranyes de l’ensorrament els qui hi han quedat atrapats i encara respiren. Més de 100 maquinàries es van activar per intensificar les tasques de recerca. "Tenim fe que els rescatarem", i va recordar que les primeres 72 hores són vitals per complir aquest objectiu. "Vull informar que les pròximes hores arribaran missions de més països. Des d’ara fins demà 10 països més s’afegiran a les tasques de rescat". Rodríguez va conversar llargament amb el general Kevin Jarrad, enviat pels EUA, amb l’objectiu de coordinar l’ajuda internacional.

Centres col·lapsats

Tant a la zona zero com a Caracas, els hospitals, que arrossegaven senyals de profund deteriorament per anys de crisi i els efectes de les sancions econòmiques dels EUA, mostraven el mateix rostre del col·lapse. Els metges, infermers i tècnics no donen l’abast. Fan el que poden. D’acord amb El Nacional, es rep l’atenció "amb tot, poc o molt" que els professionals tenen a mà. Les àrees d’emergència i zones d’espera dels hospitals de Caracas i voltants a la capital, Doctor Miguel Pérez Carreño, Perifèric de Catia, José María Vargas i Domingo Luciani, eren plenes de familiars i coneguts que esperaven informació sobre els seus éssers estimats. Lujuanis Ortega, especialista en medicina interna i cap de l’emergència matutina d’un dels centres, va cridar la ciutadania a col·laborar amb els seus propis termòmetres digitals per a nens, analgèsics, antiinflamatoris, antiinflamatoris, gases, guants, tapaboques i xeringues. "Se’ns esgoten".

Veneçuela, tan polaritzada i a prop de l’enfrontament abans del 3 de gener, s’ha abocat a l’ajuda sense miraments. Els litigis del passat i els desafiaments de la transició democràtica han quedat en suspens. El Govern interí va habilitar un espai per al reclutament dels voluntaris. La societat civil també ha mirat d’organitzar-se amb el mateix propòsit en universitats, places i parcs de Caracas, convertits en centres logístics. No solament es tracta d’assistir als de la capital sinó d’enviar inputs a La Guaira.

Les parets de la principal ciutat de Veneçuela han començat a visualitzar una mateixa comanda a través de cartells improvisats. Canvien els noms i els telèfons. El que tenen en comú és la mateixa frase: "Es busca".

Els veneçolans passen aquestes hores una triple espera: volen saber si un familiar o amic ha pogut ser rescatat i, si això ha passat, si es podrà recuperar. Però alhora hi ha una altra mena d’espera, la que es relaciona amb la tornada a la llar. A moltes voreres de les illes de cases que exhibeixen nivells de destrucció es veu la mateixa escena: mobles, matalassos inflables i maletes, estris de civils que no poden tornar a casa per temor de l’ensorrament.