La regularització dobla la previsió del Govern i supera el milió de peticions

La regularització extraordinària de migrants impulsada pel Govern culmina avui convertida en la regularització més gran a Espanya, superant el milió de sol·licituds i duplicant les xifres de l’última, que era la més àmplia, impulsada pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero l’any 2005, amb 692.655 sol·licitants. El procés duplica també les previsions inicialment marcades per l’Executiu i es porta a terme contra el signe dels temps a la Unió Europea (UE), amb l’entrada en vigor el 12 de juny del nou Pacte Europeu sobre Migració i Asil (PEMA), que endureix els requisits d’entrada de migrants a la frontera europea.

La mesura impulsada per Espanya arriba en un moment de canvis en la política migratòria del país, ja que el nou pacte europeu impedeix emetre permisos de residència per motius humanitaris i obliga a fixar un sistema de triatge que no permet als migrants accedir a permisos d’entrada fins que s’avaluï la seva situació, en un procés que pot durar un màxim de 12 setmanes.

La nova legislació europea inclou un polèmic Reglament de Retorn, destinat a agilitar les expulsions de migrants de fora de la UE. La norma contempla la possibilitat de crear centres d’internament a tercers països fora d’Europa, on l’internament pot prolongar-se fins a 24 mesos. Aquest apartat, el més controvertit, ha sigut rebutjat per Espanya, que no recorrerà a aquests centres en la seva política migratòria.

La regularització extraordinària es presenta com l’última via a Espanya abans del tancament de fronteres a la UE. La mesura, anunciada al gener, va superar les expectatives del Govern, que xifrava entorn del mig milió les sol·licituds rebudes entre el 15 d’abril i el 30 de juny. El Ministeri de Seguretat Social i Migracions té previst fer públiques les dades oficials aquesta setmana. A mitjans de juny, el nombre de sol·licitants superava els 900.000 i 360.000 expedients havien sigut admesos a tràmit, cosa que suposava la concessió provisional de permisos de treball i residència. El termini de resolució de les sol·licituds és de tres mesos.

Les xifres registrades fins ara superen per molt les sis regularitzacions prèvies a Espanya. L’alt volum pot explicar-se en diversos factors; el primer té a veure amb el fet que fa més de 20 anys que no es posa en marxa un procés d’aquest tipus. Un altre dels elements que més pesen és l’augment de la mobilitat, que ha permès recalar a Espanya milers de migrants en els últims anys.

Requisits mínims

No obstant, l’element determinant a l’hora d’explicar l’altíssima xifra de sol·licituds rebudes és el mateix plantejament d’aquest procés, amb requisits mínims per poder accedir-hi. Una fita en la història d’Espanya, que en les regulacions extraordinàries prèvies exigia acreditar activitat laboral prèvia o futura com una de les principals condicions per optar a tenir els papers. Aquesta regularització obre la porta a la concessió de permisos de residència als qui es trobin en situació de vulnerabilitat.

Aquest element, una novetat respecte a tots els processos previs, va obligar a un important desplegament a l’Administració Pública i en àmbit municipal per a l’emissió de certificats, amb llargues cues les primeres setmanes. També va comptar amb una xarxa d’organitzacions socials habilitades per acreditar-ho. Les condicions eren ser a Espanya abans de l’1 de gener del 2026, acreditar almenys cinc mesos de residència continuada, no tenir antecedents penals i complir un d’aquests tres supòsits: tenir vincles laborals, familiars o trobar-se en situació de vulnerabilitat.

La regularització de migrants va generar a Espanya cert consens entre els partits quan va aterrar en el debat polític el 2023, de la mà de la plataforma Regularització Ja!, que va registrar al Congrés una iniciativa legislativa popular (ILP) amb 700.000 firmes. Després d’una campanya de pressió per part dels col·lectius socials, del rebuig inicial del PP i PSOE i de mediacions amb la Conferència Episcopal, la ILP va ser votada i aprovada al Congrés l’abril del 2024 amb una amplíssima majoria i l’única oposició de Vox.

Però la mesura es va travar en el tràmit parlamentari. El pes que ha anat guanyant la immigració en el debat públic ha dificultat encara més l’entesa. L’auge de forces com Vox o Aliança Catalana, que rebutgen la immigració, s’ha plasmat en la percepció pública, on aquest assumpte es percep cada vegada més com un problema social. Al baròmetre del Centre d’Investigacions Sociògies (CIS) del juny passat, la immigració va escalar al top 3 dels principals problemes dels espanyols, només per darrere de l’habitatge i els problemes econòmics, i gairebé empatat amb la corrupció (18,4%).

La batalla política

El bloqueig de la ILP va arribar per actors com Junts, que van condicionar el seu suport al traspàs de competències migratòries a Catalunya, però en gran manera per la falta d’acord en les condicions del procés. Des del PP es reclamava vincular a contractes laborals i exigir una permanència d’anys al territori. Per la seva banda, Podem era partidari de reduir al mínim els requisits i entregar permisos laborals per la mera condició de ser migrant irregular, assumint que era per sé una situació de vulnerabilitat. La polèmica estava servida.

El rebuig dels morats al traspàs migratori va esclatar el pla pels aires. El Govern va acabar fent un últim moviment: pactar amb Podem la regularització a canvi que s’obrís a negociar l’exigència migratòria de Junts. Una negociació en solitari dissenyada per esquivar la votació al Congrés dels Diputats i que va crear el procés regulatori més ampli de la democràcia, per les facilitats ofertes als immigrants a l’hora d’accedir-hi.

Aquesta laxitud a l’hora d’establir els requisits va portar al Consell d’Estat a requerir diverses modificacions abans d’aprovar el text en el Consell de Ministres. El Govern va haver de corregir el decret inicialment pactat i, entre altres coses, va eliminar l’opció que els migrants poguessin presentar una declaració responsable de no tenir antecedents penals quan no poguessin tenir el certificat oficial.

Aquestes correccions no van impedir una onada de recursos al Tribunal Suprem per part de diverses associacions, a més de Vox i dues comunitats autònomes governades pel PP- Comunitat de Madrid i Regió de Múrcia–, que adduïen l’alt impacte en els serveis públics que comportava una regularització massiva, que implicaria nous beneficiaris de beques i recursos autonòmics. Els recursos estan encara pendents de resolució, tot i que el Suprem va rebutjar suspendre cautelarment la mesura, com demanaven alguns dels recurrents, entre ells Madrid, que sol·licitava deixar d’emetre cautelarment permisos provisionals a tots aquells la sol·licitud dels quals hauria sigut admesa a tràmit.

Subscriu-te per seguir llegint