Irlanda descarta per ara abordar l'oficialitat del català durant la seva presidència del Consell de la UE

Irlanda descarta per ara abordar l'oficialitat del català durant la seva presidència de torn del Consell de la Unió Europea, que assumeix a partir d'aquest dimecres fins a finals d'any. El govern de Micheál Martin pren el relleu de Xipre, que durant els últims sis mesos ha liderat les discussions entre els estats membres a Brussel·les. Durant la presidència xipriota, no s'ha discutit cap vegada l'oficialitat del català. L'última vegada que es va debatre va ser el juliol de l'any passat. Malgrat que Irlanda s'ha posicionat a favor de reconèixer el català, l'ambaixadora irlandesa davant la UE, Aingeal O’Donoghue, descarta abordar la qüestió fins que hi hagi consens entre els estats o un "canvi" respecte de l'última vegada que es va discutir.

A partir d'aquest dimecres i durant els pròxims sis mesos, Irlanda presidirà les reunions del Consell de la UE -on es reuneixen els ministres de cada ram dels 27 estats membres- i tindrà la responsabilitat de conduir les negociacions sobre la legislació de la UE entre els estats i el Parlament Europeu, amb l'objectiu de facilitar acords sobre els principals dossiers comunitaris.

La presidència rotatòria del Consell de la UE no defineix unilateralment l'agenda política europea, però sí que pot marcar el ritme de les negociacions, prioritzar determinats expedients i actuar com a mediadora entre els estats membres. En aquest sentit, si el govern espanyol ho sol·licités, la presidència irlandesa seria la responsable d'incorporar l'oficialitat del català en l'agenda d'una reunió del Consell d'Afers Generals de la UE (GAC), que és el format on es reuneixen els ministres d'Afers Europeus de la UE, i on s'ha de discutir i aprovar la mesura.

"Compromís amb la diversitat lingüística"

La presidència d'Irlanda d'aquest semestre serà la primera que assumeix el país des que l'irlandès es va convertir en una llengua oficial de la UE, el gener del 2022. El gaèlic és l'última llengua que va incorporar-se a la llista de llengües oficials de la UE, després d'un procés que va allargar-se 17 anys.

En el programa de treball presentat, la presidència irlandesa subratlla la voluntat de "posar de manifest" durant el pròxim semestre "el compromís de la UE amb la diversitat lingüística integrant l'irlandès en els treballs del Consell de la UE, les comunicacions oficials i les activitats culturals".

Preguntada per l'ACN si Irlanda estaria disposada a tornar a posar el debat sobre l'oficialitat del català sobre la taula, l'ambaixadora irlandesa davant la UE ha ressaltat que "sempre" ha admirat "la manera com la llengua catalana va sobreviure en el transcurs de la dictadura franquista" i ha fet valdre els "estrets vincles" entre Irlanda i Catalunya.

No obstant això, O’Donoghue ha apuntat que "en aquests moments" continua sense haver-hi consens entre els estats membres per aprovar la mesura. "Només si veiéssim que hi ha canvis respecte de quan es va debatre per última vegada, ens plantejaríem tornar-la a abordar", ha assenyalat.

Debat paralitzat

La darrera vegada que es va debatre la qüestió en una reunió de ministres d'Afers Europeus a petició del govern espanyol va ser el 18 de juliol de l'any passat. Aleshores, la discussió es va allargar durant prop d'una hora, però els ministres van tancar el debat sense sotmetre a votació la qüestió, malgrat que l'executiu de Pedro Sánchez havia posat sobre la taula una nova proposta per intentar esvair els dubtes legals i econòmics de la resta d'estats membres.

Va ser durant aquesta reunió que el secretari d'estat de la UE espanyol, Fernando Sampedro, va protagonitzar una discussió amb el seu homòleg alemany, Gunther Krichbaum. Fonts diplomàtiques presents a la sala van qualificar de "tensa" la discussió. Mesos després, a l'octubre de l'any passat, Espanya i Alemanya van anunciar l'obertura d'un "diàleg bilateral" per intentar acostar posicions. Per ara, la posició del govern de Friedrich Merz no ha canviat, almenys públicament, i el govern espanyol no ha tornat a demanar incloure l'oficialitat del català en una reunió de ministres europeus.

Només si veiéssim que hi ha canvis respecte de quan es va debatre per última vegada, ens plantejaríem tornar-la a abordar

Aingeal O’Donoghue

Alemanya ha liderat l'oposició a incloure el català a la llista de llengües oficials de la UE, juntament amb altres estats com Suècia, Finlàndia o Àustria. Irlanda és dels pocs estats membres que va posicionar-se a favor de la petició del govern espanyol, juntament amb Bèlgica, Dinamarca o Luxemburg.

Prioritats de la presidència d'Irlanda

Irlanda ha presentat un programa de treball per la seva presidència del Consell de la UE centrat en tres eixos: reforçar la competitivitat de l'economia europea, defensar els valors fonamentals de la UE i avançar en matèria de seguretat per fer front a la "inestabilitat" del context global.

En l'àmbit econòmic, un dels grans dossiers que haurà de gestionar la presidència irlandesa és la negociació del pròxim pressupost europeu, l'anomenat Marc Financer Pluriennal (MFP) de la UE, per al període 2028-2034.

Dublín vol impulsar els treballs perquè els estats membres avancin en la definició del futur pressupost comunitari, que haurà de donar resposta a prioritats com la defensa, la competitivitat o la transició verda, i cobrir el finançament de les polítiques tradicionals, com la Cohesió o la política agrària comuna (PAC). L'objectiu és que els socis europeus tanquin un acord sobre el pressupost a finals d'any per tal que pugui negociar-se amb el Parlament Europeu i, posteriorment, aprovar-se durant el 2027.

Entre d'altres, la presidència irlandesa també ha posat la crisi de l'habitatge entre les seves prioritats. De fet, es preveu que durant la cimera informal de caps d'estat i de govern de la UE que Irlanda acollirà el pròxim mes de novembre, s'abordi el problema d'accés a l'habitatge que hi ha a la majoria de grans ciutats i capitals europees.