L'Estat té tancat un pis de 12 milions d'euros a Madrid

Expliquen els agents immobiliaris que treballen amb fons d’inversió i empresaris veneçolans i mexicans que volen aconseguir un pis al luxós barri de Salamanca, la milla d’or de Madrid, que hi ha certa competició entre ells per veure qui adquireix l’apartament més pròxim a la Puerta de Alcalá i, per tant, al parc del Retiro. Per a qui ho aconsegueix és senyal d’estatus, es guanya el respecte dels altres, primus inter pares.

Es dona la circumstància que l’Administració General de l’Estat manté buit un megapís al número 3 del carrer Serrano, a tot just cent metres d’un dels emblemes de Madrid. L’habitatge, amb més de mil metres quadrats, és buit, sense ús, des de fa almenys 10 anys, quan el va treure a subhasta pública per 5,3 milions d’euros la Societat Estatal de Gestió Immobiliària de Patrimoni (Segipsa), dependent del Ministeri d’Hisenda i encarregada de portar a terme el procés d’alienació dels actius.

"Jo fa com a mínim 10 anys que no veig ningú que surti per aquesta porta", assegura el treballador d’una empresa immobiliària que és en aquest mateix edifici. "Tan cotitzat com està el barri", s’encongeix d’espatlles sense entendre-ho."

Localització privilegiada

El pis es troba dins de la llista de més de 800 immobles de titularitat estatal que el Ministeri d’Hisenda va facilitar a EL PERIÓDICO sobre béns sense ús conegut. De les 28 propietats que apareixen a Madrid, aquesta és sens dubte la més destacada per la seva privilegiada situació a la cruïlla amb el carrer de Recoletos.

A la porta del pis, de doble fulla de fusta enorme, un cartell continua fent publicitat de qui s’hi va estar fins que es va desallotjar: "Secretaria d’Estat d’Administracions Públiques. Intervenció Delegada. Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques". No hi ha timbre, només un caixetó per introduir el codi que permetia obrir la porta.

"Jo crec que abans de la pandèmia hi havia moviment", creu recordar el conserge de l’edifici, que surt al pas dels intrusos molt educadament enmig de l’escala al veure que demanen massa. L’home, que no sembla voler donar gaire informació, sí que llança pistes suggerint consultar si va ser objecte de subhasta. I així va ser." Segons va informar el setembre del 2016 Hisenda, el pis va sortir a subhasta –al costat d’un palauet al passeig de la Castellana (7,02 milions) i l’antiga seu de RTVE al passeig de l’Havana (6,7 milions)– , per 5,3 milions, però no el va obtenir ningú. Deu anys després, els poc més de cinc milions que en demanava Hisenda en la subhasta que va quedar deserta semblen una broma.

Si prenem com a referència les dades del Portal Estadístic del Notariat, un dels més fiables a l’utilitzar compravendes reals, el preu per metre quadrat del codi postal 28001 –el que agrupa bona part dels edificis més nobles del barri de Salamanca, entre el passeig de Recoletos i els carrers d’Ortega y Gasset i Alcalá– arriba a 12.300 euros. Això vol dir que per una simple translació del cost de mercat, el pis d’Hisenda podria valer al voltant de 12,3 milions d’euros.

Convé esmentar que de mitjana els pisos que canvien de mans a la zona mesuren uns 132 metres quadrats, cosa que es tradueix en un tiquet del voltant d’1,6 milions d’euros. Segurament, una casa d’aquesta mida mai es transaccionaria a un preu tan alt com una altra de més petita. Afinant més el preu i prenent com a referència les illes amb vista a la plaça de la Independencia i la Puerta de Alcalá, el cost d’adquirir una casa s’enfila per sobre dels 13.040 euros per metre quadrat, un 6% per sobre de la mitjana del codi postal. Si solament es té en compte l’edifici de l’Administració i els seus contigus, el preu escala fins a 13.400 euros per metre quadrat.

En aquest codi postal prop de la meitat de les compravendes les protagonitzen empreses, mentre que aproximadament un terç dels compradors són estrangers, de nacionalitats com Mèxic, els Estats Units, Itàlia, França i Alemanya.

Subscriu-te per seguir llegint