L’Estat té més de 800 immobles sense ús repartits per Espanya

El patrimoni oblidat per l’Estat inclou vells jutjats, solars, oficines, parcel·les, places de garatge, habitatges, locals i fins i tot muralles i castells. Es tracta de 828 béns immobles de titularitat pública que es reparteixen per tota Espanya als quals l’Administració no els atribueix cap ús. Entre ells destaca un pis de més de 1.000 metres quadrats al carrer de Serrano de Madrid, al costat de la Porta d’Alcalá -on es troba el metre quadrat més car de tota Espanya-, diversos immobles al voltant del passeig Marítim de Barcelona i un grapat d’habitatges històrics al Pati de Banderes de Sevilla, al voltant de l’Alcázar.

La llista ha estat remesa per la direcció general de Patrimoni de l’Estat, dependent del Ministeri d’Hisenda, a El Periódico, del mateix grup editorial, després d’una petició realitzada l’abril passat a través del Portal de Transparència. Des de la direcció de Patrimoni expliquen que dins de l’Inventari General de Béns i Drets de l’Estat no s’inclou com a tal una categoria d’«edificis públics buits», però sí d’«edificacions de caràcter patrimonial» -és a dir, que no estan afectades a un ús o servei públic- «que no estan arrendades o cedides a tercers». O, cosa que és el mateix, que no tenen cap utilització, almenys això li consta oficialment a l’Administració.

Com li han arribat a l’Estat tots aquests immobles? La procedència és variada; hi ha des d’antics habitatges de funcionaris a promocions públiques, habitatges transferits entre organismes, immobles que mai van arribar a vendre’s, herències, decomisos, expropiacions... Per què l’Estat els manté buits? Preguntat per l’assumpte, el Ministeri d’Hisenda no ha donat explicacions.

La direcció general subratlla també que es tracta de béns de naturalesa molt diversa i «no sempre susceptible d’habitabilitat». En alguns casos, tal com ha comprovat aquest diari, l’Estat ha tractat d’alienar el bé a través de subhastes, que en alguns casos van quedar desertes; en uns altres ha obert procediments per a conèixer si era el legítim propietari; i a alguns, en veritat, sí que se’ls està donant ús, tal com han comprovat els diferents diaris del Grup Premsa Ibèrica.

La recerca realitzada ha localitzat a més diversos expedients oficials -subhastes, expropiacions, concursos, recerques patrimonials i inventaris- que permeten reconstruir la història i situació administrativa de part d’aquest patrimoni. En alguns casos són obres públiques, reversions d’habitatges o antics parcs d’habitatges de funcionaris.

Dos a la província de Girona

Granada (amb 125 béns sense ús), Màlaga (66), León (45), Tarragona (38), Palència (35), Almeria (31) i Madrid (29) són per aquest ordre les províncies espanyoles on més béns immobles infrautilitzats té l’Estat. A Girona hi ha només dos immobles de l’estat sense ús, un a Olot i l’altre a Avinyonet de Puigventós.

Al total de Catalunya consten 69 immobles; la majoria (38) són a la província de Tarragona. Entre aquests hi ha 12 places de pàrquing al carrer d’Urà de Cambrils. També hi ha diverses propietats en poblacions com Godall, Montblanc, Reus i Pinell de Brai.

A Barcelona, amb 23 referències, hi ha diversos béns immobles la naturalesa dels quals no s’explicita en la documentació als voltants del passeig Marítim.

Granada és la província amb més propietats buides, el grup més nombrós de les quals es troba en les poblacions de Pinos Puente i Puebla de Don Fadrique, aquest últim als peus de la Sierra de la Sagra, sumant en total més de 56 habitatges.

A Màlaga, al seu torn, hi ha nombrosos béns sense ús inventariats en El Pal, l’antic barri de pescadors aixecat fa dos segles al costat de la platja de la capital, en domini públic terrestre, i que manté centenars d’habitatges sense regularitzar. A Madrid destaca un pis de mil metres quadrats en el número 3 del carrer de Serrano que porta buit anys després d’albergar una seu de la Intervenció Delegada de la Secretaria d’Estat d’Administracions Públiques, dependent del Ministeri d’Hisenda. De fet, ja en 2016 l’Estat el va treure a subhasta per 5,3 milions d’euros. En l’actualitat el seu valor rondaria els 12 milions.

Subscriu-te per seguir llegint