Alerta als cels europeus: més de 150 aerolínies tenen prohibit entrar a l’espai aeri de la UE

La Unió Europea manté fora del seu espai aeri totes les aerolínies que no compleixen els estàndards internacionals de seguretat. Aquesta mesura s’aplica a través de la Llista de Seguretat Aèria de la UE, també coneguda com a llista negra d’aerolínies.

Aquest sistema de control funciona des de l’any 2006 i, des d’aleshores, s’ha actualitzat desenes de vegades. L’objectiu és impedir que operin a Europa companyies que presenten deficiències greus en el manteniment de les aeronaus, en els protocols de seguretat o en la supervisió per part de les autoritats del seu país.

Segons l’última actualització, un total de 154 aerolínies tenen prohibit operar a l’espai aeri comunitari. La restricció afecta tant els vols amb origen o destinació dins de la UE com els que simplement sobrevolen el seu territori.

Com funciona la llista negra europea?

La Llista de Seguretat Aèria s’elabora a partir d’avaluacions tècniques, inspeccions i informes sobre el compliment de les normes internacionals d’aviació.

El procés està coordinat per la Comissió Europea, amb el suport del Comitè de Seguretat Aèria de la UE, format per experts dels estats membres, i de l’Agència Europea de Seguretat Aèria (EASA).

Aquest organisme analitza si les companyies compleixen els requisits exigits en aspectes com el manteniment dels avions, la formació de les tripulacions, els sistemes de gestió de riscos i els procediments operatius.

Quan es detecten mancances greus, la Unió Europea pot prohibir l’activitat d’una aerolínia concreta. Si el problema afecta el sistema de supervisió d’un país sencer, pot arribar a vetar tots els transportistes certificats per aquella autoritat nacional.

Dos tipus de restriccions

La llista es divideix en dos nivells. El primer inclou les aerolínies que tenen completament prohibit operar dins de la Unió Europea.

El segon recull les companyies que només poden volar sota condicions estrictes, per exemple utilitzant determinades aeronaus o mitjançant acords amb operadors que sí que compleixen la normativa europea.

Això permet adaptar les restriccions al nivell de risc detectat en cada cas.

Per què s’apliquen aquestes prohibicions?

La finalitat principal és protegir els passatgers i garantir que qualsevol avió que entri o sobrevoli l’espai comunitari compleixi uns mínims de seguretat aèria.

La UE també inclou companyies que no operen habitualment a Europa. D’aquesta manera, la llista serveix com a advertència per als viatgers que contracten vols en altres parts del món.

A més, la mesura exerceix pressió sobre governs i autoritats aeronàutiques perquè millorin els controls. Molts països han reforçat els seus sistemes de supervisió per evitar que les seves aerolínies siguin incorporades a la llista negra europea.

Què garanteix aquesta llista?

La Comissió Europea defensa que la llista ofereix més transparència i confiança als passatgers. Permet consultar quines companyies estan prohibides, quines tenen restriccions i quines han aconseguit recuperar l’autorització després de corregir els problemes detectats.

No significa que volar estigui exempt de qualsevol risc, però sí que estableix un filtre preventiu perquè les aerolínies amb mancances greus no puguin operar lliurement dins de la UE.

Per això, abans de reservar un vol fora d’Europa, les autoritats recomanen comprovar la versió més recent de la Llista de Seguretat Aèria de la Unió Europea, ja que es pot actualitzar ràpidament quan apareixen nous riscos o quan una companyia resol les seves deficiències.