¿Què passarà amb els migrants que han entrat a Ceuta i Meilla? La llei avala la seva expulsió però es necessita identificar i la col·laboració del Marroc

La crisi produïda per l’entrada de prop de 50.000 persones a Ceuta esquivant la tanca que separa la ciutat autònoma del Marroc té importants conseqüències també en el pla jurídic. Després de la recent sentència del Suprem que prohibeix les denominades ‘devolucions en calent’ dels migrants que han entrat nedant, els experts recorden que la llei continua avalant-ne la devolució i expulsió, però a través d’un procediment que exigeix la identificació de tots ells i la col·laboració del Marroc.

Els magistrats del Suprem van establir que el mar no pot ser tingut com a «element de contenció fronterer» a l’hora d’aplicar una disposició de la llei sobre drets i llibertats dels estrangers, la número deu, que permet que aquells que travessin irregularment la frontera puguin ser rebutjats. Això no vol dir que les persones que des de fa dies venen entrant irregularment a Espanya no puguin ser tornats al Marroc, però abans se’ls ha d’identificar i iniciar un procediment que té les seves garanties.

El jutge Fernando Portillo, que actualment exerceix com a titular al Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Melilla assenyala a EL PERIÓDICO que totes aquestes persones estan de forma il·legal a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla – on han entrat en les últimes hores unes 400 – i no poden ser rebutjades de manera immediata com si haguessin entrat per terra en compliment de la sentència de l’alt tribunal.

«Cal procedir a tornar-les, però el procediment no és immediat, té els seus terminis i garanties i pot demorar-se setmanes i fins i tot mesos», apunta, per afegir que, al tractar-se de procediments administratius, les devolucions i expulsions poden ser revisades per un tribunal.

Dos colls d’ampolla

Segons aquest jurista, hi ha dos colls d’ampolla que compliquen l’escenari jurídic. El primer és la capacitat de l’administració a l’hora de tramitar aquests milers de procediments, als quals es poden sumar peticions d’asil. La figura de l’asil està pensada com un mecanisme de protecció internacional que exclou els immigrants per raons econòmiques. «Però existeix un efecte col·lateral, perquè a aquelles persones que ho sol·licitin no els pot expulsar mentre s’estudia la concessió o no de l’asil, cosa que pot durar dos o tres anys», afegeix Portillo.

Admet que l’ideal és que ara es reforcin les oficines d’estrangeria i asil a Melilla i també el personal policial, al qual corresponen identificar aquestes persones quan moltes han entrat a les ciutats autònomes en banyador o descalces, desproveïts de qualsevol documentació. «S’ha d’evitar que les peticions fraudulentes col·lapsin el sistema», apunta.

El segon obstacle és, segons el jutge Portillo, la col·laboració marroquina. «Pots tornar aquestes persones amb autobús o contractar un avió, però si el Marroc no els admet a la frontera o no permet aterrar serà inútil el treball administratiu que es fa a Espanya». Quant als indocumentats, l’expert admet la dificultat per als agents de la brigada d’estrangeria en funció de la col·laboració dels mateixos migrants en el que sembla «una actuació coordinada» d’entrada al nostre país.

Individual i amb advocat

Amb la necessitat d’aquests tràmits coincideix Marcelo Belgrano, coordinador del Servei d’Orientació Jurídica d’Estrangeria del Col·legi de l’Advocacia de Madrid, si bé insisteix que el tràmit de devolució o d’expulsió per entrar irregularment a Espanya o sense documentació s’ha de tramitar de forma individual i, segons el seu criteri, amb assistència lletrada.

L’advocat recorda que en el seu moment es va intentar la devolució exprés també per salts a la tanca, però en tots ells és exigit, en compliment de la jurisprudència del Tribunal Constitucional, un procediment administratiu individualitzat. Preguntat per l’actual situació, en la qual milers de migrants ha entrat per mar portant simplement un banyador, i no sembla que portin documents, el Belgrano reconeix que «la falta d’identificació és un problema, però també els acords que puguin assolir-se amb el Marroc».

El precedent del 2021

En aquest punt, l’advocat recorda la sentència dictada el mes de setembre passat per l’Audiència Provincial de Cadis, que va condemnar a 9 anys d’inhabilitació especial per ocupar un càrrec públic a l’exdelegada del Govern a Ceuta Salvadora Mateos junt amb l’exvicepresidenta del Govern de Ceuta, Mabel Deu, per la repatriació irregular de menors al país alauita en la crisi del 2021. Es va considerar un delicte de prevaricació administrativa.

Els magistrats van castigar que davant de les dificultats per gestionar la situació extraordinària creada llavors amb l’entrada massiva i irregular de joves, molts d’ells menors, i atesa la precarietat de mitjans i recursos assistencials, ", la vicepresidenta primera del Govern de Ceuta, sense ajustar-se conscientment a cap procediment legal, va decidir realitzar les actuacions apropiades a fi d’aconseguir la devolució ràpida» dels menors sense seguir l’establert en les lleis d’estrangeria, la normativa internacional ni en la Convenció dels Drets del Nen.