Els menors arribats a Ceuta trigaran almenys tres mesos a ser reubicats

La major part de l’emergència migratòria de la setmana passada a Ceuta s’ha resolt en pocs dies amb el retorn ordenat i gairebé sense incidents de 70.000 dels 72.000 migrants irregulars que van entrar a la ciutat autònoma en poc més de 24 hores. Ara a la ciutat queden els menors migrants, els nens no acompanyats pels seus pares o tutors, que acabaran majoritàriament sent traslladats a la Península, ja que la llei els empara. Això sí, com reconeixen a EL PERIÓDICO tant des de l’Executiu local com des del Govern d’Espanya, és possible que el seu trasllat trigui com a mínim tres mesos.

A la ciutat autònoma ara mateix hi ha entre 1.100 i 1.200 menors, segons càlculs del Govern local, comptant els que hi van arribar fa uns dies –uns 600– i els que ja hi eren. Són els joves a qui l’extrema dreta anomena despectivament menes. La Policia Nacional ja n’ha fitxat més de 500 dels que van arribar fa uns dies, segons la Delegació del Govern. A partir d’ara comença un procés administratiu individualitzat que no es podrà resoldre en els 15 dies que marca la llei, ja que es tracta d’una allau d’arribades.

Com va dir gràficament dimecres el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, "no hi ha llei que resisteixi el que significa una allau". Per això, els trasllats a la Península trigaran més del que marca la llei. Per acollir-los els pròxims mesos s’estan habilitant espais d’estada temporal perquè puguin ser atesos durant l’espera. Entre el setembre del 2025 i la primera quinzena de juliol del 2026 ja han sigut traslladats a diverses comunitats autònomes més de 600 menors, com marca la llei. I ni el Govern ni la ciutat de Ceuta s’han trobat greus problemes. "No hi ha hagut cap impediment per complir la llei", va dir Vivas. No obstant, el Govern tem aquesta vegada que els executius autonòmics del PP i de Vox aprofitin el soroll mediàtic d’aquests dies per posar traves als trasllats, tot i que fins ara els seus governs col·laboraven amb normalitat i els populars aquesta vegada s’han desmarcat de Vox i han demanat complir la llei per resoldre la crisi de Ceuta. El vicepresident primer, Carlos Cuerpo, va ser clar ahir i va assegurar rotundament, entrevistat a TVE, que "la llei obliga també les comunitats". "Hi ha una llei d’estrangeria i hi ha un mecanisme amb elements objectius per al repartiment per reduir la pressió allà on tenim vies d’entrada, com és el cas de les Canàries, Ceuta i Melilla", va afegir el número dos de l’Executiu.

El delegat del Govern a Ceuta, Miguel Ángel Pérez Triano, va anar més enllà i va advertir que si algunes comunitats es neguen a complir la llei, en aquest cas "haurà d’actuar d’ofici la Fiscalia de Menors perquè la llei, evidentment, s’ha de complir".

Estudiar cas per cas

De moment, Ceuta ha de continuar gestionant l’estada dels nens i adolescents mentre s’estudia cas per cas on poden anar. Al Ministeri de Joventut i Infància li consta que diverses famílies marroquines han demanat el retorn d’alguns d’aquests menors, de manera que molts dels que estan ara a la ciutat autònoma podran tornar al seu país sempre que les seves famílies se’n vulguin fer càrrec.

Pel que fa a la situació dels menors a Ceuta, el seu primer destí serà un dels dos col·legis habilitats per a la primera acollida: els col·legis d’educació primària Reina Sofía i Príncipe Felipe. Als dos espais s’han desplegat carpes i lliteres perquè els menors hi puguin viure aquestes setmanes. Aquests espais seran temporals, ja que les classes comencen al setembre. Aleshores, hauran de quedar lliures. Des del Ministeri de Joventut i Infància van avançar que es prepararan unes naus en la qual s’estaran els menors quan siguin desallotjats dels col·legis. "En cap cas afectarà els escolars ceutins", asseguren des del ministeri a aquest diari.

Amb famílies o no

A partir d’aquí, tot dependrà de l’agilitat dels processos de trasllat a les comunitats autònomes de la Península. Si els menors tenen família en alguna província, hi podrien ser enviats. Si no, dependrà dels acords als quals arribin el Govern i les administracions autonòmiques.

Malgrat les bones paraules del Partit Popular nacional, algunes comunitats on governen el PP i Vox ja avancen que rebutjaran els trasllats, com és el cas de Múrcia, ja que la consellera de Polítiques Socials d’aquesta comunitat va avançar que no tenen capacitat per acollir més persones. Com espera l’Executiu, no serà l’única, de manera que tot pot acabar en processos judicials que retardin la sortida dels joves de Ceuta diversos mesos.

Subscriu-te per seguir llegint