¿Com es va gestar la crisi a Ceuta? Els experts analitzen els missatges i les notícies falses en les xarxes socials

Davant unes imatges mai vistes abans, amb milers de persones travessant nedant la frontera que separa Ceuta del Marroc, una de les primeres preguntes va ser com era possible que tanta gent s’hagués concentrat a la ciutat marroquina de Castillejos per arribar de manera massiva a Espanya. En només 24 hores van entrar 72.000 migrants a territori ceutí. Quan va disminuir la pressió, el Govern i les institucions europees van assenyalar directament els missatges que havien circulat els dies previs per xarxes socials, amb notícies falses sobre la sentència del Tribunal Suprem que matisava les devolucions en calent i sobre la suposada absència de repercussions per entrar a Espanya de manera irregular. Però, ¿com es va gestar la crisi? ¿Com funcionen les interaccions socials per empènyer milers de persones a una travessia que va acabar amb la vida de més de 100 persones?

A principis d’aquesta setmana, el ministre d’Afers Estrangers, José Manuel Albares, va ser un dels primers a apuntar a l’activitat «molt inusual» que es va produir en les xarxes socials durant el mes de juliol. Un dia després, el comissari europeu d’Interior i Migracions, Magnus Brunner, va sostenir, en la mateixa línia, que les màfies de tràfic de persones havien contribuït a difondre aquesta desinformació en les xarxes socials. «No és la primera vegada que alguna cosa corre per les aplicacions de missatgeria, però aquesta vegada ens crida l’atenció perquè provoca una crisi», explica Marcelino Madrigal, expert en xarxes i seguretat, en conversa amb El Periódico, delmateix grupe ditorial de Diari de Girona.

«En les xarxes socials conflueixen l’estultícia de les empreses, la indolència dels governs i la ignorància dels usuaris», apunta. Aquest diagnòstic serveix, segons l’expert, com a punt de partida per explicar el que ha passat. Després d’analitzar milers de publicacions a les principals xarxes socials –Twitter, Instagram, Facebook, TikTok,Telegram i Whatsapp– Madrigal ha elaborat un informe en el qual afirma que l’episodi va ser conseqüència d’una «amplificació mediàtica massiva» a les xarxes socials, reforçada per les interaccions en grups de WhatsApp i Facebook.

En les xarxes socials conflueixen l’estultícia de les empreses, la indolència dels governs i la ignorància dels usuaris

Marcelino Madrigal.

— Expert en xarxes i seguretat

A més, assegura que la sentència del Tribunal Suprem que va prohibir les devolucions en calent d’aquelles persones que entressin per mar, sense superar «elements de contenció fronterers» va influir de «manera indirecta». També assenyala que la decisió de l’alt tribunal va passar desapercebut els primers dies i va anar guanyant rellevància en les jornades prèvies al divendres 30 de juliol. Tot i així, afirma que «no només va ser la sentència». «Un altre dels notícies falses que possiblement alimentés tot això va ser el que Espanya havia obert la frontera perquè necessitava treballadors i que qualsevol que arribés amb un ofici i una titulació es quedaria», afirma.

Com s’activa una mobilització col·lectiva

El catedràtic emèrit en Psicologia Social de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC), José Manuel Sabucedo, explica que en l’episodi viscut a Ceuta convergeixen diferents «processos psicosocials». «El que van fer les xarxes socials no és únicament convèncer moltes persones que anessin a un lloc, cosa que van crear és una autèntica cascada de mobilització col·lectiva», explica. Entre els factors que van fer possible l’episodi, assenyala aquesta «decisió distorsionada» del TS que «té molta més credibilitat quan conté algun element que pot ser veritable».

Les xarxes van crear una autèntica cascada de mobilització col·lectiva

José Manuel Sabucedo

— Catedràtic emèrit en Psicologia Social

Després exposa que aquesta informació llançada a les xarxes socials passa d’«una informació individualitzada a un coneixement compartit»: «Si els meus amics diuen que això és cert, acaba sent veritat». Sabucedo apunta que aquesta consciència generalitzada que alguna cosa és real ajuda que «el risc que es percep sigui molt menor», ja que «si molta gent es mobilitza la probabilitat d’èxit és molt més gran». S’hi afegeixen dues últimes qüestions: les imatges de migrants entrant nedant, que confirmaven el ja sabut, i l’«oportunitat única» que suposava per als migrants que es trobaven en una situació precària al Marroc.

La credibilitat i l’anonimat

La gran majoria dels missatges publicats a les xarxes socials, a excepció dels emesos pels mitjans de comunicació, provenia de comptes anònims. Sabucedo explica que la classe política i les autoritats «han perdut credibilitat», cosa que ha fet que es concedeixi més credibilitat a altres fonts, especialment en entorns com les xarxes socials, on es va creant «una espècie de comunitat que sap el que està passant». La qüestió, apunta, és que «hi pot haver governs i grups d’interès darrere d’aquestes xarxes socials».

Per la seva banda, Madrigal recalca que dues de les plataformes per les quals més missatges van circular van ser els grups de Facebook i de WhatsApp. Això incrementa la «confiança» dels receptors, ja que en totes dues se sol interactuar amb persones conegudes. A més, recorda que per aquestes mateixes vies s’està difonent una nova convocatòria, prevista per al 15 d’agost, per creuar de manera massiva la frontera amb Ceuta.