Els colombians afectats pel terratrèmol: "Va ser el minut més llarg de la meva vida, va ser aterridor"

A les 07.34 hores, el terra va tremolar a Colòmbia i el pànic es va apoderar dels seus habitants. La Cristina es trobava a casa seva, en un quart pis, a Armenia, la capital del departament de Quindío, a l’oest de Colòmbia, que ja va patir l’any 1999 un terratrèmol molt fort que va causar 1.185 morts a la zona cafetera del centre del país. Per a la Cristina, el d’ahir va ser molt pitjor. «Ha estat molt dur, molt dur, molt llarg, massa llarg», recorda.

El balanç de morts, encara provisional, ja supera el centenar a tot el país i desenes d’edificis s’han ensorrat en diverses poblacions. Armenia, situada a la serralada dels Andes, sota la qual friccionen les plaques de Nazca i Sud-amèrica, no ha estat una de les localitats més afectades i, segons explica la Cristina, encara no s’hi han registrat víctimes mortals. Després del sisme, aquesta dona va decidir baixar al carrer i va poder comprovar la destrucció provocada. Les esquerdes són ara un element habitual del paisatge. Al seu apartament, a les escales, a les façanes... «Ha estat un ensurt horrible, ha estat molt bèstia», afegeix abans d’explicar que els comerços no han obert. «Està tot tancat, no hi ha supermercats ni fleques obertes. Sort que tenim menjar a casa. Esperem que demà s’hagi recuperat tot».

A Medellín, el terratrèmol també es va sentir amb menys força que a Cali, Pereira o Chocó, la zona de l’epicentre del sisme. La Valentina Cordero s’estava arreglant per començar la seva jornada laboral quan la televisió i els plats de la cuina van començar a tremolar, explica a l’altre costat del telèfon aquesta dissenyadora gràfica de 24 anys. «He viscut diversos tremolors, però cap d’una magnitud tan gran. Aquí a Cali no hi va haver tanta catàstrofe, potser perquè, com diuen les males llengües, estem envoltats de muntanyes». Després de l’impacte inicial, li va costar reaccionar i seguir els protocols per sortir al carrer a la recerca d’espais oberts. «Allà ens vam trobar tothom en pijama esperant que tot es calmés».

Va buscar refugi a la universitat, però quan intentava entrar-hi, el centre va ser evacuat per una alerta de rèplica. «Ara que he tornat a casa hem trobat esquerdes a l’edifici», diu amb la calma recuperada. La seva cosina es va veure sorpresa quan anava amb moto amb el seu marit. Gairebé van caure i es van haver d’agafar a un pal. Alguna dona gran plorava de l’ensurt.

La Piedad també era a casa, a la ciutat d’Ibagué, capital del departament de Tolima, en un cinquè pis, quan tot va començar a moure’s. «Semblava que estiguéssim en una barca, l’ondulació va ser terrible, van caure trossos de material dels edificis, vidres i la gent va sortir disparada als carrers», relata. Per a la Piedad, acostumada als terratrèmols, aquest ha estat «el més intens» que es recorda a la zona des de fa molt de temps. «Al principi es va sentir suaument, després va començar a augmentar d’intensitat i, quan semblava que s’aturava, de nou es va sentir fort», assenyala. «Després em van dir que va durar un minut; va ser el minut més llarg de tota la meva vida, va ser aterridor».

Aquesta veïna d’Ibagué també va baixar al carrer quan va passar el terratrèmol. «Moltes persones estaven absolutament col·lapsades dels nervis. Jo gairebé no podia caminar». Va passar dues hores al carrer «pendent d’una rèplica o d’alguna cosa horrible que pogués passar», i després es va reunir amb altres veïns. En comunitat, l’ensurt es porta millor. Ara aquesta dona està pendent de la sort que han corregut els seus familiars. Té un cosí a Pereira, una de les ciutats més afectades, i altres familiars a Medellín, «però estan completament incomunicats».

Una eternitat

A Víctor Obando, el terratrèmol el va sorprendre mentre presentava l’informatiu a la televisió local d’Andes, Antioquia. «Teníem un convidat, el líder dels cafeters Aleksánder Taborda. Andes, Antioquia, és limítrofa amb el departament de Chocó, on ha tingut lloc l’epicentre», explica. Van intentar mantenir la calma, però al cap de 10 segons, quan van veure que no s’aturava, van decidir suspendre la retransmissió.

«Diuen que van ser 12 segons, però a mi em va semblar una eternitat. No va ser només el terratrèmol, sinó que tot seguit van venir les rèpliques», afegeix Obando, abans d’explicar que, segons els experts, aquest tremolor es va sentir tan fort per la «qualitat del sòl». A Antioquia tampoc no s’hi han registrat morts de moment, i hi ha 41 habitatges afectats «que s’han ensorrat o presenten danys».

A Cali, un edifici es va ensorrar en qüestió de segons. Van quedar a la vista tones de ciment, ferros retorçats i pols reduïts a runa. Els crits d’ajuda arribaven des de sota les runes. Carlos Saavedra va poder sortir. «Érem al menjador i tot va caure, i a mi em van rescatar primer. Jo soc aquí amb la meva filla i amb la família, però quines esperances hi pot haver? Jo no ho crec... Déu meu, beneït, no. Ajuda, alcalde! Necessitem els cossos de socors aquí».