Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Colòmbia treballa contra rellotge per rescatar supervivents del sisme

Els equips de rescat afronten hores crucials mentre la xifra de desapareguts es manté en 2.000

L’autosuficiència del president al rebutjar ajuda externa provoca crítiques

Voluntaris i equips de rescat busquen víctimes en edificis destruïts per terratrèmol a Pereira, ahir.Voluntaris aixequen els braços per demanar silenci durant les tasques de recerca en edificacions destruïdes pel terratrèmol de magnitud 7,4 de dilluns passat, aquest dimecres a Pereira.

Voluntaris i equips de rescat busquen víctimes en edificis destruïts per terratrèmol a Pereira, ahir.Voluntaris aixequen els braços per demanar silenci durant les tasques de recerca en edificacions destruïdes pel terratrèmol de magnitud 7,4 de dilluns passat, aquest dimecres a Pereira. / LUIS ACOSTA / AFP

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Abel Gilbert

Buenos Aires

Ahir a les quatre de la matinada els colombians van tornar a sentir que el terra tremolava amb epicentre al departament de Santander: la magnitud de 3,3 no va provocar ruptures ni desgràcies, però va fer revifar la por mentre s’acaba el temps per rescatar les persones atrapades pels ensorraments. Els equips d’emergència, bombers i rescatistes voluntaris treballen contra rellotge. La runa marca un límit. "Ens queden 24 hores. Quan hagin passat s’haurà acabat la primera finestra de 72 hores, però això no vol dir que no hi hagi supervivents després, tot i que sí que és més difícil", va reconèixer l’alcalde de Cali, Alejandro Eder. Una manera de dir que a partir de dijous només poden esperar-se miracles. La paraula ja està en boca de les autoritats cada vegada que passa el que semblava impossible i una persona torna a respirar a l’aire lliure.

El president Abelardo de la Espriella va decretar tres dies de dol. No hi ha encara una xifra precisa de desapareguts. Es manté el nombre d’uns 2.000, sense refutació oficial. També hi ha reports confusos sobre el total de víctimes. El Govern es mantenia en els 181 morts, però el recompte de municipis, alcaldies i l’Associació Colombiana de Ciutats Capitals (Asocapitales) és d’almenys 240. Segons la Unitat Nacional per a la Gestió del Risc de Desastres (UNGRD), es comptabilitzen 2.774 ferits i 20.017 afectats. A més, 388 municipis van informar de 20.557 habitatges afectats, 3.715 destruïdes, 64 edificis col·lapsats, 111 centres de salut damnificats i 1.087 centres educatius amb uns problemes similars.

Tall de comunicacions

"El primer desafiament és el de tenir el màxim d’informació possible sobre l’abast dels danys i la situació real de les víctimes. El col·lapse de les comunicacions, en particular de les xarxes de telefonia, ha sigut un obstacle per a aquesta tasca. El segon és aconseguir que tots aquells que han patit l’impacte d’aquesta tragèdia i tenen carències d’algun tipus rebin l’ajuda oportuna", va assenyalar el diari de Bogotà El Tiempo. No falten per aquestes hores dramàtiques els analistes que miren el que ha passat a Colòmbia davant el mirall veneçolà. Hi ha una diferència important respecte de l’impacte i la quantitat de morts, més de 6.000 en el cas del veí país: l’Estat colombià no es trobava en una situació de vulnerabilitat i recursos com el veneçolà el 24 de juny. Davant la magnitud del desastre, la "presidenta encarregada", Delcy Rodríguez, va acceptar immediatament l’ajuda internacional d’on vingués, fins i tot d’Israel, un país que, durant el madurisme, es trobava als antípodes polítics del Palau de Miraflores.

El president Abelardo de la Espriella va obrar en la direcció contrària, posant èmfasi en l’autosuficiència de l’Estat per afrontar la tragèdia. El seu col·lega del Salvador, Nayib Bukele, va enviar-hi un primer avió amb 51 tones d’ajuda humanitària, però el Govern colombià els va informar que no necessitaven recolzament de personal. La brigada de rescat Topos, de Mèxic, va aterrar a Bogotà dimarts. "Les autoritats colombianes no permetran l’ingrés de grups de rescat externs, ja que l’emergència està coberta pels rescatistes nacionals. Actualment, només avaluen acceptar el suport dels Estats Units, l’Equador i Xile", van assenyalar en un comunicat. "Em costa feina entendre per què en la sol·licitud de cooperació internacional només estan inclosos els subministraments bàsics. ¿Estem en el moment clau del rescat de les persones que han quedat atrapades per les construccions devastades i no necessitem ajuda amb això? ¿Ni d’un Govern amic?", es va preguntar l’acadèmica Sandra Borda a les xarxes socials. Davant les crítiques, el mandatari es va mostrar disposat a revisar la seva postura. Eder va defensar la prescindència de la col·laboració externa. A Cali, va dir, hi ha gairebé 400 rescatistes colombians, principalment locals i de Bogotà. "Hem d’aprofitar les nostres capacitats en rescat per després demanar suport".

El Govern, mentrestant, va fer públic el document pel qual es declara l’"emergència nacional", i en el qual s’estableix la vigència d’un any que podria ser prorrogable. La UNGRD procedirà a realitzar la coordinació d’accions a partir de l’avaluació de danys i anàlisis de necessitats per sector i nivell territorial. Al seu torn, De la Espriella va disposar una "emergència econòmica". La seva política de dràstica retallada de la despesa pública, proclamada durant la campanya electoral, en un to similar al de l’argentí Javier Milei, s’ha tornat impracticable sota les actuals circumstàncies.

Querelles ideològiques

El Tiempo va fer una exhortació a la ultradreta i els seus adversaris: l’emergència obliga a posar entre parèntesi les querelles ideològiques. "Aquest no és el moment dels judicis i assenyalaments i tampoc poden tenir lloc els que de manera infame volen treure’n rèdits polítics. Tristament, se n’han vist casos. Aquests dies només hi pot haver lloc per a la unió entorn d’un propòsit superior: que les víctimes tinguin alleujament". El diari El País, de Cali, va demanar a la seva població, una de les més afectades, que es mostrin "un cop més com de solidaris poden arribar a ser amb els que més ho necessiten", perquè no és moment de disputes.

Pascual Gaviria, columnista del diari El Espectador, va expressar cert pessimisme. "No serem millors davant la tragèdia, la pandèmia ho va deixar clar. Vam ser més emocionals al començament, més solidaris, més donats a la comprensió i la compassió. Però més aviat que tard, les carències, el dolor, la incertesa van descartar aquestes emocions per la frustració, la ràbia, l’apatia". Segons el seu parer, "és impossible que l’atenció governamental de les grans tragèdies no es converteixi en un pols polític". Les crides a la unió i la fraternitat "duren el mateix que les sirenes d’emergència". La societat "s’eixuga les llàgrimes i torna al combat". L’oposició "es mostra compassiva i proposa, però també ha de comparar, assenyalar, sabotejar el discurs benefactor i eficient del govern. Tot això es regira a la liquadora de les xarxes i el resultat és impredictible".En paral·lel, ahir, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar que el seu Executiu ha mobilitzat 2 milions d’euros en ajudes pe r als afectats pel terratrèmol de Colòmbia, informa Beatriz Ríos.

Tracking Pixel Contents