Aquestes són les zones d'Espanya amb més risc de patir un terratrèmol

El terratrèmol de magnitud 7,4 que ha sacsejat Colòmbia aquest dilluns torna a posar el focus en la capacitat destructiva dels moviments sísmics. El sisme, amb epicentre a prop de San José del Palmar, al departament del Chocó, ha causat nombroses víctimes mortals i greus danys materials en diferents zones del país.

Tot i que Espanya no es troba entre les regions del món amb més activitat sísmica, l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) adverteix que determinades àrees de la península Ibèrica presenten una activitat sísmica rellevant i una perillositat més elevada que d’altres.

Una activitat sísmica significativa

Segons explica l’organisme, la Península es troba al límit sud-oest de la placa euroasiàtica, a la zona de col·lisió amb la placa africana. El desplaçament tectònic entre totes dues plaques és responsable de bona part de l’activitat sísmica de la Mediterrània i, en el cas d’Espanya, la interacció es concentra principalment a la fractura Açores-Gibraltar-Tunísia.

Tot i que Espanya no és un territori on siguin habituals els grans terratrèmols, l’IGN assenyala que sí que hi ha una activitat sísmica significativa. La majoria dels terratrèmols que es produeixen al país són de magnitud inferior a 7, però alguns poden arribar a provocar danys greus.

En territori andalús

El mapa sismotectònic de l’IGN identifica diferents àrees espanyoles on es concentra una activitat sísmica més elevada. I assenyala el Sistema Bètic com la regió amb més risc de terratrèmol de la península Ibèrica.

Les serralades Bètiques s’estenen per bona part d’Andalusia i arriben també a zones de Múrcia, Alacant i València. En aquesta regió predominen els terratrèmols superficials, generalment de magnitud baixa o moderada, tot i que el registre històric demostra que també s’hi poden produir moviments capaços d’ocasionar danys importants.

Dins d’aquesta zona destaca la conca de Granada, que l’IGN defineix com una de les àrees amb més sismicitat de tota la Península. L’activitat es concentra principalment a poca profunditat i, encara que habitualment els terratrèmols han estat de magnitud baixa o moderada, la regió ha patit alguns dels moviments sísmics històrics més destructius d’Espanya.

El terratrèmol del 1884

Un dels exemples més greus va ser el terratrèmol d’Arenas del Rey del 1884, a Granada. L’IGN estima que va assolir una magnitud de 6,5 i una intensitat màxima de IX-X. El sisme va afectar més d’un centenar de nuclis de població, va provocar entre 750 i 900 víctimes mortals i va deixar milers d’edificis destruïts o danyats.

L’activitat sísmica també és especialment rellevant al sud-est peninsular, en zones de Múrcia, Almeria i Alacant. En aquesta part de les Bètiques hi ha diferents sistemes de falles actives que travessen l’escorça terrestre.

El mateix IGN recorda el terratrèmol de Torrevella (Alacant) del 1829, un dels més forts i destructius registrats a la Península. Va tenir una magnitud estimada de 6,6 i va assolir una intensitat màxima de IX-X. Els seus efectes es van deixar sentir en nombroses localitats d’Alacant i Múrcia i van provocar centenars de víctimes mortals.

El sisme de Llorca

Més recentment, el terratrèmol de Llorca (Múrcia) del 2011, de magnitud 5,1, va provocar almenys vuit morts i nombrosos danys en edificis, i es va convertir en un dels principals exemples recents dels efectes que pot tenir l’activitat sísmica al territori espanyol.

Entre Cadis i Portugal

El sud-oest de la Península, concretament el golf de Cadis i l’entorn del banc de Gorringe —la serralada submarina situada a l’oceà Atlàntic sota jurisdicció portuguesa—, també mereix una atenció especial.

L’IGN explica que aquesta regió està directament condicionada per la interacció entre les plaques africana i euroasiàtica. Tot i que l’activitat sísmica es considera moderada, en aquesta zona s’han produït alguns dels terratrèmols de magnitud més elevada coneguts a l’entorn de la península Ibèrica.

El cas més conegut és el terratrèmol del 1755, conegut com el terratrèmol de Lisboa, localitzat al sud-oest del cap de Sant Vicenç. L’IGN n’estima una magnitud d’aproximadament 8,5 i assenyala que va generar un tsunami que va arribar a les costes del golf de Cadis.

També destaca el terratrèmol del 1969, de magnitud 7,8, localitzat igualment al sud-oest del cap de Sant Vicenç. L’IGN el considera el terratrèmol de més magnitud que ha afectat Espanya en els darrers temps, ja que es va arribar a sentir en 149 poblacions espanyoles, així com a Portugal i el Marroc.

Catalunya i els Pirineus

L’IGN també inclou entre les àrees d’Espanya amb més activitat sísmica els Pirineus i la Serralada Costanera Catalana. El seu mapa sismotectònic divideix el territori espanyol en diferents regions d’activitat, entre les quals hi ha el nord-oest, els Pirineus, la Serralada Costanera Catalana, el centre-oest, la Submeseta Sud, el Sistema Ibèric, el sud-oest, la zona Bètico-Balear, Alborán, el golf de Cadis-Gorringe i les Canàries.

L’organisme assenyala que la zona de l’est dels Pirineus i el nord de Catalunya va registrar una activitat sísmica especialment destacada durant el segle XV, amb diversos terratrèmols d’intensitat superior a VII.

Això demostra que l’activitat sísmica no es limita al sud d’Espanya i l’IGN adverteix que els terratrèmols es poden produir a qualsevol lloc i que no només tenen lloc als límits on les plaques tectòniques xoquen o se separen, sinó que també es poden produir dins d’una mateixa placa, com passa en determinades zones del nord d’Espanya.

Les Illes Balears i les Canàries

Les Illes Balears presenten una activitat sísmica generalment escassa i dispersa, amb terratrèmols de baixa magnitud. Tanmateix, l’arxipèlag sí que presenta un cert risc associat als tsunamis generats per terratrèmols davant de la costa nord d’Algèria.

En el cas de les Canàries, l’IGN recull en un mapa la sismicitat històrica i instrumental de la zona, amb 18.483 hipocentres catalogats entre el 1585 i el 2022.

Es pot predir un terratrèmol?

L’organisme ho deixa clar: actualment no existeix cap mètode capaç de predir el moment, el lloc i la magnitud d’un terratrèmol. El comportament dels moviments sísmics és complex, no lineal i força caòtic, fet que impedeix establir una predicció exacta.

Per això, que una zona presenti una perillositat sísmica més elevada no significa que s’hi hagi de produir pròximament un terratrèmol. Els mapes de l’IGN permeten conèixer on hi ha una exposició més gran a aquest fenomen a partir de l’activitat sísmica registrada i de les característiques tectòniques del territori, però no funcionen com un calendari de futurs terratrèmols.

Una realitat que ens afecta a tots

Davant d’un terratrèmol, l’IGN disposa d’una guia específica amb recomanacions per a les tres fases: abans, durant i després d’un terratrèmol.

Espanya no és un país aliè als sismes i, encara que els grans terratrèmols són poc freqüents, el registre històric demostra que les regions ja esmentades han patit moviments sísmics capaços de causar danys importants.

El terratrèmol de Colòmbia, o el del mes de juny a Veneçuela, serveixen també com a recordatori d’una realitat que afecta, tot i que en menor mesura, el territori espanyol. Un terratrèmol no es pot predir, però sí que es pot saber on hi ha una perillositat més elevada i millorar la preparació davant dels seus possibles efectes.

Via: El Periódico