Chocó, l'epicentre del terratrèmol de Colòmbia: "La pobresa és extrema"

L’alleujament que va sentir Medellín, la segona ciutat més poblada de Colòmbia, al comprovar que el terratrèmol de magnitud 7,4 no havia causat danys greus a la ciutat va ser seguit d’una trucada a l’acció. Jorge Ignacio Zapata, coordinador d’operacions i gestió de riscos de la Creu Roja, va rebre un encàrrec crucial: Antioquia havia de recolzar el veí departament de Chocó, epicentre del sisme i una de les regions més vulnerables del país. "La pobresa és extremadament alta i la infraestructura hospitalària és mínima. Això fa que un desastre natural es torni molt més greu", explica Zapata a EL PERIÓDICO per telèfon, durant el que anomena "una pausa activa" per prendre alè i tornar a les tasques sobre el terreny.

"Les primeres 72 hores tots els esforços se centren a treure gent de la runa. Això no significa que després desistim en els esforços, però també comencem a avaluar els danys i a identificar les necessitats: aliments, elements d’higiene, allotjaments temporals", explica el responsable humanitari. La Creu Roja Colombiana, integrada al sistema nacional de resposta coordinat pel Govern, va mobilitzar efectius immediatament. Des de Medellín, Zapata va enviar un equip de 29 persones especialitzat en recerca i rescat en estructures col·lapsades, mentre altres efectius es van mantenir a Antioquia per mantenir la capacitat de resposta local.

Famílies sense res

Chocó és un dels departaments més pobres i aïllats de Colòmbia. Al nord s’estén la selva del Darién, un territori de difícil accés que connecta amb Panamà. La baixa densitat de població i el tipus de construccions han evitat una destrucció més gran que a grans ciutats com Cali o Pereira, segons Zapata. Moltes vivendes són humils, d’una sola planta i construïdes amb fusta: aquesta baixa altura redueix el risc de quedar sepultat sota el ciment, però la fragilitat de les estructures ha deixat nombroses famílies sense res. Molts també han perdut granges, animals o petits negocis. Per això, afegeix Zapata, "no es tracta només d’assistència, sinó d’ajudar les persones a recuperar el seu medi de vida".

"No es tracta només d’assistència, sinó d’ajudar les persones a recuperar el seu mitjà de vida", remarca un responsable de la Creu Roja

El terratrèmol ha colpejat territoris on ja viuen grans poblacions desplaçades. Colòmbia acull 2,8 milions de refugiats i persones amb necessitats de protecció internacional, majoritàriament veneçolanes. A més, 7,1 milions de colombians són desplaçats interns per la violència que continua sacsejant el país. "El desastre pot empitjorar la situació de persones que ja tenien dificultats per accedir a una vivenda digna o cobrir les seves necessitats bàsiques", explica a aquest diari Giovanni Lepri, representant de l’ACNUR a Colòmbia. "La pèrdua d’infraestructura crítica augmenta els riscos que enfronten i podria forçar-les a desplaçar-se novament", afegeix.

Lepri posa especial focus en les poblacions afrocolombianes i indígenes de Chocó, "que han patit històricament un impacte desproporcionat pel conflicte armat, el desplaçament intern, el confinament forçat, la violència de gènere i la falta d’accés a drets bàsics". El terratrèmol, per tant, se superposa a vulnerabilitats que ja existien. A Chocó, a les dificultats d’accés se suma una connectivitat "gairebé nul·la", que complica fins i tot el diagnòstic de l’ocorregut a les zones més aïllades.

"Un col·lega ferit durant el terratrèmol va poder ser traslladat més de 36 hores després a causa de les dificultats d’accés aeri i terrestre. Això limita de manera dràstica qualsevol operació d’ajuda humanitària", explica Lepri. Tot i així, ACNUR ja treballa per desplegar l’ajuda prioritària: allotjament temporal, aigua potable, aliments, kits d’higiene i atenció sanitària i psicosocial.

World Central Kitchen (WCK), l’ONG del xef espanyol José Andrés, va distribuir més de 5.000 menjars a Manizales, Pereira, Cali i Quibdó, capital de Chocó, durant les primeres 48 hores després del terratrèmol. "Ens preocupen especialment les comunitats més aïllades, fora dels principals nuclis urbans, on l’accés a aliments i altres necessitats bàsiques pot ser molt més difícil", diu a EL PERIÓDICO Juan Camilo Jiménez, director de resposta humanitària a Colòmbia de WCK. Per això, recolzar-se en restaurants i organitzacions locals està sent clau. "Els nostres socis locals ens estan ajudant a entendre què està passant sobre el terreny, on són les necessitats més grans i com podem arribar fins a les persones afectades", assegura.

Exteriors confirma la mort d’un espanyol

Un ciutadà espanyol amb doble nacionalitat va morir en el terratrèmol de Colòmbia, , segons va informar ahir el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares. Aquest va traslladar, en un àudio als mitjans de comunicació, les seves condolences als familiars i amics de la víctima del sisme. El ministre va informar que la xifra d’espanyols no localitzats es va reduir «feliçment» durant les últimes hores de 75 a 12 i va tornar a demanar als que encara no s’han posat en contacte amb l’ambaixada, el consolat o la unitat de crisi del ministeri que ho facin com abans millor. Els telèfons d’emergència consular a Colòmbia i al ministeri estan disponibles a les xarxes socials. La xifra de morts és d’almenys 265 i la de ferits, 3.494, amb 496 desapareguts.