Alarma climàtica a Brussel·les: la UE estudia rebaixar les exigències als centres de dades de la IA

La Unió Europea estudia suavitzar part de les seves exigències climàtiques per facilitar el desplegament de nous centres de dades per a intel·ligència artificial. La mesura, encara en fase de debat, arriba en un moment en què la demanda energètica de la IA no para de créixer i les grans empreses tecnològiques necessiten cada vegada més electricitat per alimentar les seves infraestructures.

Segons ha revelat el Financial Times, un esborrany de la Comissió Europea obre la porta a rebaixar alguns dels criteris previstos per controlar l’impacte ambiental dels data centers, especialment pel que fa al consum d’energia, d’aigua i a les emissions associades a l’ús de combustibles fòssils.

Què vol canviar Brussel·les?

Una de les principals modificacions afecta el sistema amb què les empreses poden compensar les emissions generades pels seus centres de dades.

Al març, els estats membres de la Unió Europea havien proposat que aquestes infraestructures només poguessin compensar les emissions procedents de combustibles fòssils mitjançant certificats d’energia neta vinculats a projectes que haguessin generat electricitat en el mateix moment i lloc en què es produïa el consum.

Ara, però, l’últim esborrany, datat del 30 de juny, obre una possibilitat nova: que les empreses també puguin utilitzar certificats d’energia nuclear per compensar part de les emissions dels seus centres de dades.

Això suposaria ampliar considerablement les opcions de les grans tecnològiques a l’hora de justificar el seu impacte climàtic.

Per què es planteja aquest canvi?

El rerefons és el creixement accelerat de la intel·ligència artificial i la quantitat enorme d’energia que necessiten les infraestructures que la fan possible.

Els centres de dades necessiten electricitat de manera constant per mantenir en funcionament els servidors, però també grans quantitats d’aigua i energia per refrigerar-los. Amb l’expansió de la IA generativa, aquesta demanda s’ha disparat i les companyies tecnològiques reclamen més flexibilitat per poder construir noves instal·lacions sense assumir uns costos tan elevats.

Empreses com Amazon Web Services i Microsoft han pressionat la Comissió Europea perquè elimini o flexibilitzi alguns dels requisits previstos, argumentant que podrien incrementar notablement els costos del desplegament d’aquestes infraestructures.

També Google i Meta recorren a inversions en energia neta per intentar «compensar» el seu consum creixent de combustibles fòssils com el gas.

Les grans tecnològiques guanyen terreny

La possibilitat de suavitzar les normes ha generat inquietud perquè podria significar que Brussel·les prioritzi l’expansió de la indústria de la IA per davant d’alguns dels seus objectius climàtics.

El problema és que els centres de dades no només consumeixen grans quantitats d’electricitat, sinó que poden augmentar la necessitat de recórrer al gas quan les fonts renovables no són suficients per cobrir la demanda.

Experts consultats pel Financial Times alerten, a més, que els certificats energètics no garanteixen necessàriament una reducció real de les emissions.

Ho resumeixen amb una advertència clara: «si els centres de dades no s’alimenten de noves energies renovables locals que s’adaptin en temps real al seu consum energètic, augmentaran la demanda de gas importat, el preu del qual és volàtil».

Una proposta que encara no és definitiva

La decisió encara no està tancada. Els 27 estats membres de la Unió Europea han de debatre si consoliden aquesta proposta, que podria modificar significativament els criteris ambientals previstos per als centres de dades de la IA.

Per tant, de moment no es tracta d’una norma aprovada, sinó d’un debat que enfronta dues prioritats cada vegada més difícils de combinar: impulsar la competitivitat europea en intel·ligència artificial i, al mateix temps, mantenir els compromisos de reducció d’emissions contaminants.

La batalla, en definitiva, gira al voltant d’una pregunta cada vegada més incòmoda per a Brussel·les: fins a quin punt està disposada la Unió Europea a flexibilitzar la seva política climàtica per no quedar enrere en la cursa mundial de la IA?