‘El Niño’ devora Indonèsia amb la seva pitjor onada d’incendis en anys

Un estiu excepcionalment sec, impulsat per una versió severa del fenomen meteorològic El Niño, ha transformat els boscos i torberes d’Indonèsia en una immensa pira. En el que ja es qualifica com una de les emergències ambientals més greus de la regió en els últims anys, el foc ha consumit més de 200.000 hectàrees a Borneo i Sumatra entre el mes de gener i juliol, sepultant comunitats senceres sota un espès fum nociu. L’epicentre de la tragèdia es localitza a la província de Kalimantan Central, a l’illa de Borneo. Allà, setmanes consecutives sense precipitacions han convertit els densos ecosistemes tropicals –tradicionalment caracteritzats per la seva elevada humitat– en un autèntic polvorí. Les autoritats provincials s’han vist obligades a declarar l’estat d’alerta màxima davant la impossibilitat de contenir els focus inicials.

De fet, segons dades satel·litàries de l’Atlas Nusantara recollits per The New York Times, el 20 d’agost es van registrar més de 224.000 incendis, una xifra inusualment alta i similar a la tendència del 2015 i 2019, dues de les pitjors temporades d’incendis al país que van cremar milions d’hectàrees. Preocupa la dada que indica que només al juliol es van cremar unes 230.000 hectàrees de terreny, una xifra aproximadament igual a la superfície total afectada entre gener i juny.

El desafiament del foc subterrani

El principal repte per a les unitats d’extinció no rau únicament en les flamarades que coronen els arbres, sinó en la combustió que es propaga sota la superfície. Als sòls de torba, rics en matèria orgànica, la sequera permet que les flames penetrin metres sota terra, fet que genera un foc subterrani incandescent que emet quantitats ingents de diòxid de carboni i partícules fines.

Aquestes brases subterrànies resulten pràcticament immunes a l’aigua abocada des de l’aire, rebrotant amb força hores després que els helicòpters cisterna abandonin la zona. Prop de 50.000 efectius, que inclouen membres de les forces armades, brigades forestals i equips de voluntaris, lluiten contra l’avenç del foc sota temperatures sufocants i amb fonts de proveïment hídric exhaustes.

Les torberes, un tipus d’aiguamoll esponjós que ocupa al voltant del 10% de la superfície total del país, solen ser resistents al foc perquè estan formades per matèria orgànica en descomposició saturada d’aigua. No obstant, dècades d’agricultura industrialitzada, com la utilitzada per a la producció d’oli de palma, un dels principals productes d’exportació d’Indonèsia, han provocat la seva dessecació massiva.

Tot i que la legislació indonèsia exigeix que les empreses que operen en zones de torberes importants les mantinguin humides, Bambang Saharjo, expert en anàlisis forense d’incendis forestals de la Universitat IPB a Bogor, Java Occidental, ha afirmat per a The New York Times que aquestes normes sovint s’ignoren, mentre que els esforços més amplis de restauració de torberes, com l’ús de blocs de canals per retenir l’aigua, també s’han estancat. «Molts blocs de canals i pous d’aigua es troben en mal estat, cosa que els torna ineficaços per a l’extinció d’incendis i provoca una escalada d’incendis cada vegada més massius», ha lamentat.

Alerta de salut i contenció penal

La fumarada resultant ha assolit proporcions dramàtiques per a la salut pública. Ciutats principals com Pontianak i Palembang registren índexs de contaminació atmosfèrica en nivells considerats «perillosos». La Conselleria d’Educació ha suspès les classes presencials, traslladant la formació a modalitats a distància per protegir desenes de milers d’estudiants, mentre les urgències hospitalàries es col·lapsen per infeccions respiratòries.

En paral·lel a la resposta mèdica i d’extinció, el Govern indonesi ha endurit les accions policials. La pràctica tradicional de talar i cremar per obrir noves terres de conreu –il·legal però recurrent– també ha actuat com a detonant de nombrosos focs. Fins al moment, les autoritats del país del sud-est asiàtic han arrestat més de 70 individus i han iniciat investigacions sobre almenys quatre empreses en relació amb els incendis en curs. La fiscalia investiga ja desenes de persones i empreses per la seva presumpta implicació en la ignició intencionada de terrenys.

La solució, sembrar núvols

Per a la meteoròloga Safillah Anggie Wahyuni la solució podria estar al sembrat de núvols, ha confessat per a AFP. Aquesta és una tècnica de modificació del clima que consisteix a dispersar partícules com iodur de plata i sals als núvols per provocar precipitacions. «Optimitzem els núvols que tenen potencial per produir pluges», explica Safillah després de sobrevolar Palangkaraya, a Kalimantan Central, a l’illa de Borneo.

Indonèsia, un extens arxipèlag al sud-est asiàtic, va portar a terme 252 operacions de sembra de núvols entre 2021 i agost d’aquest any, davant les 85 realitzades durant la dècada anterior, segons l’agència meteorològica BMKG.

La majoria buscaven provocar pluges lluny de les zones afectades per inundacions, però moltes tenien per objectiu sufocar incendis forestals o humitejar torberes inflamables.

La tècnica es va utilitzar per primera vegada a Indonèsia el 1977 per augmentar les reserves d’una presa, i el Govern va anunciar que desenes d’helicòpters i avions estan preparats per realitzar operacions de sembra de núvols a tot el país.