L´aeroport no ha estat només una bona instal.lacio per rebre vols xarter i regulars, sinó també una interessant plataforma per a l´operació d´aviació executiva, corporativa i d´aerotaxis, com va quedar palés a les Olimpíades de 1992: molts vols privats van fer ús de les instal.lacions de Vilobí que van fer d´aeroport de suport a les del Prat quan aquest tenia la seva capacitat al límit. També va passar amb el Mundial de futbol de 1982 i amb el retorn de la Fòrmula 1 a Catalunya a partir del 1991, quan bona part dels avions privats d´escuderies, pilots i convidats VIP d´aquest esdeveniment volen de manera més còmoda des de Girona, des d´on poden arribar a Montmeló en helicòpter, que des de Barcelona. En altres temps menys aeronàutics, l´aeroport ha estat un aparcament d´emergència de camions en casos de fortes nevades que han deixat l´autopista a França tallada, s´hi ha jugat a la Quina de Nadal en unes instal.lacions per on no passaven passatgers a l´hivern, també ha estat l´aeroport de referència per formar nous pilots d´avió i helicòpter de les escoles de fora de Girona o amb base a l´aeroport com ara Grup Aeri La selva, Ibertour o Center Vol, i al llarg de molts anys, compartit amb l´aeròdrom d´Empuriabrava ha estat la seu del Reial Aeroclub de Girona, avui desaparegut. També va ser la seu d´un festival aeronàutic internacional: Cosmo 86, amb vocació de continuitat, però que es va quedar en una única edició.
