El 15 de novembre del 2008 desembarcava d´una aeronau model Boeing 737 el passatger número 5 milions que la línia aèria irlandesa Ryanair transportava a l´Aeroport Girona-Costa Brava en un sol exercici: Mario Monroy, veí de Vidreres que arribava de Marràqueix, al Marroc, va ser rebut a peu d´escala amb tots els honors.

L´any 2008 la companyia fundada per l´entranyable home de negocis Michael O´Leary -que sis anys abans posava per primera vegada els peus a la pista de Vilobí d´Onyar vestit amb una samarreta del Barça- polvoritzava totes les estadístiques possibles i col·locava un aeroport secundari en l´olimp de la navegació aèria: 5.510.970 milions de viatgers en només 12 mesos.

Un any de frenesí que marcava una fita històrica que ni els més optimistes, uns quants anys abans, haurien pogut imaginar. Els anys de màxima glòria de Ryanair van propiciar un va i bé constant de turistes a Vilobí, que hi acudien atrets pel reclam de la marques Barcelona i Costa Brava. I a Girona hi embarcaven passatgers procedents de tota la geografia catalana i part de l´espanyola. No era estrany trobar-se aragonesos o valencians a punt per facturar maletes en algun dels mostradors de Ryanair. Tot i que menys, el trànsit de passatgers va mantenir prou vigoroses les constants vitals els anys posteriors; però temporada rere temporada, els guarismes decreixien: el 2009 tancava amb 5,3 milions de passatgers pelats; el 2010, amb 4,9; el 2012 amb prou feines aguantava els tres i el 2016, l´últim exercici complet del qual es disposen dades, la davallada era significativa: 1.664.853 milions de passatgers, un 70% menys que el 2008.

L´any del rècord impossible, doncs, marcava l´inici d´un declivi que al tancament de l´exercici present, segons els pronòstics que fa Aena, es podria trencar. Superar els prop d´1,7 milions de l´any passat és a l´abast, sosté el gestor aeroportuari.

Que Ryanair prevegi créixer pels volts d´un centenar de milers de passatgers és un argument a favor de la tesi del director de l´Aeroport Girona-Costa Brava, el lloretenc Lluís Sala, que vaticina un «canvi de tendència» que hauria de situar l´aeròdrom, de nou, en números verds, en la senda del creixement en nombre de passatgers. En qualsevol cas, però, Vilobí arribarà a la gens menyspreable xifra dels 70 milions de passatgers aquest any. Són faves comptades: de l´1 d´abril de 1967 fins al 31 desembre de 2016 un total de 69.108.286 viatgers han aterrat a Girona. Per als 70 milions en falten, doncs, 891.714, de manera que només que es compleixin mínimament les previsions llançades per Aena per a la temporada d´estiu, inaugurada tot just fa uns dies, l´èxit està assegurat.

El gestor aeroportuari situa l´oferta de seients per als mesos de més activitat en 1.962.356; si s´omplen tots -la taxa d´ocupació mitjana dels avions de Ryanair, per exemple, supera el 90%, segons dades de la companyia- els 70 milions de passatgers se superaran sense massa problemes. Britànics (que representen el 35% del total); alemanys (12%); holandesos (12%) i italians (8%) són, per aquest ordre, els grans clients de les companyies que operen a l´aeroport, 13 en total la present temporada estival.

A banda de Ryanair, hi ha implantades a Vilobí les britàniques Jet 2 i Thomson Airways, l´holandesa Transavia, la belga Jet Air Fly -aliada del touroperador internacinoal TUI-, la russa Pobeda o la polonesa Enter Air. Amb altres companyies, oferten 54 rutes, 16 més que fa un any.

Com a estratègia de futur, la direcció posa el focus en l´Europa de l´est i en els països bàltics, un mercat emergent pel que fa a l´emissió de turistes. De fet, la previsió és que els passatgers polonesos creixin ostensiblement enguany: un 38,5%. De l´oferta total de seients posada a la venda per aquest estiu, els destinats als mercats de l´Europa oriental representen gairebé el 13% del total. Amb unes 250.000 butaques a la venda, el pronòstic diu que aquests clients hauran crescut un 30% al finalitzar la temporada alta. Es tracta de turistes procedents de Polònia (quatre de cada deu passatgers provinents de l´est d´Europa són d´aquell país); d´Eslovàquia (15%); de Rússia (12%); d´Estònia (10%); de Romania (9%) i, en menor proporció, d´Eslovènia (2%); de Txèquia (2%); de Bulgària (2%); de Letònia (1%); de Lituània (1%); de Croàcia (1%) i d´Ucraïna (la quantitat de passatgers que arriben d´aquell país és, de moment, testimonial).

El 2017, l´any del 50è aniversari, podria retornar l´autoestima a un aeroport que havia entrat de nou en la depressió. Es compliran els pronòstics?