Vint-i-sis dies després de la solemne inauguració va aterrar el primer vol comercial de la història de Girona: un vol xàrter procedent de Dinamarca. I dies després van començar a arribar d´altres avions procedents d´Alemanya i del Regne Unit, uns vols que van formar part del llibre de la història de l´aeroport i que van ser fidels en la temporada d´estiu fins avui: de maig a octubre es produïa el gruix d´arribades i sortides de passatgers amb línies aèries com ara Britannia, Bavaria, Monarch o Condor. Aquesta darrera va ser la primera que va fer aterrar un Boeing 747 a Girona, de la mateixa manera que fou Iberia la que va escollir el Costa Brava per fer la presentació a Espanya del seu primer trirreactor intercontinental: batejat precisament com a «Costa Brava» i que va arribar a Catalunya en vol directe des de Long Beach, a Califòrnia. Iberia va apostar intermitentment per operar a Girona amb serveis regulars a Madrid, a Palma i a Londres, uns vols que apareixien i desapareixien de la seva programació, una història que es va allargar en el temps fins als nostres dies: el famós vol Girona-Madrid-Girona, que després d´Iberia va ser heretat per la seva filial Aviaco, amb el recolzament economic de la Diputació però amb uns horaris que no eren els mes adients per al servei, ja que obligaven a fer nit a la capital espanyola, un fet que donava un avantatge absolut al pont aeri d´Iberia des de Barcelona.
Després van aparèixer molts intents per fer reviure aquesta ruta, uns de nom absolutament oblidable que ni tan sols van passar de projecte i d´altres que van ser experiments fallits per l´escassa viabilitat econòmica, com ara Air Catalunya i Intermed a qui va agafar el relleu Spanair i després Ryanair. Finalment, l´arribada del tren d´alta velocitat va fer poc atractiu tornar a programar aquests vols.
