Hi ha amors sincers, dels que duren tota una vida i en els que ambdues parts es tracten amb afecte, admiració i construeixen un futur plegats. I n´hi ha d´altres que neixen per una necessitat mútua, que creixen per un interès unilateral i que es refreden quan una de les parts el perd, generalment perquè ja li sembla molt més atractiu o atractiva un nou element. Aquesta és, a grans trets, la història de l´aeroport de Vilobí i Ryanair: junts, creixent de manera notable fins que el que té més mobilitat comença a perdre la passió inicial i se´n va cent quilòmetres cap el sud per caure als braços del gran aeroport del Prat, a Barcelona, el seu objectiu principal a Catalunya.

Ryanair va ser creada a Irlanda el 1985 per la família Ryan sense grans pretensions: un capital social d´una lliura esterlina, 25 treballadors i un petit avió d´hèlix fabricat al Brasil i amb capacitat per a 15 passatgers. Només operava una ruta: la de Waterford, al sud-est d´Irlanda, cap a Londres-Gatwick, que va registrar en un any quasi 5.000 viatgers.

El 2002 va ser l´any en què Ryanair va aterrar a Girona. Ara fa gairebé 15 anys molta gent es plantejava si volar a destinacions europees des de Vilobí podia costar el mateix que el trajecte Barcelona-aeroport de Girona per autopista de peatge o que un trajecte des del centre de la capital cap al seu aeroport en taxi. La resposta va sorprendre a tots: sí, era possible, com es va demostrar el cinc de desembre d´aquell any: la primera ruta cap a Francfort-Hahn tenia una oferta de 14,50 euros per trajecte, un preu mai vist en la història de l´aviació comercial a Espanya. Després de promocionar intensament la primera ruta, Ryanair en va programar dues mes, cap a Milà-Bergamo i Londres-Stansted, ja al 2003. Així, els tristos hiverns on no hi havia cap operació comercial regular a les pistes del Girona-Costa Brava van passar a la història: l´aeroport començava a estar situat al mapa de rutes d´una de les línies aèries amb major potencial, tot i que com a cognom de Barcelona, doncs al llarg de molt temps els vols amb destinació a Vilobí s´anunciaven com a Barcelona-Girona, per l´atractiu internacional de la capital catalana, que no està precisament a prop de la comarca de la Selva, una sorpresa que els menys informats es trobaven en sortir de l´edifici terminal, de la mateixa manera que molts gironins i catalans experimentaven el contrari: Hahn no està tan a prop de Francfort com pensaven, ni Bergamo és Milà, però amb els preus imbatibles que oferia aquesta desconeguda companyia, es compensaven altres detalls.

La història conjunta de Ryanair i Girona va ser la d´un èxit absolut que va arribar a col·lapsar els accesos i aparcaments de l´aeroport en dates determinades. Aquest èxit va tenir la resposta d´Aena, gestora de la instal.lació, que per poder donar sortida a la demanda va fer inversions de més de 150 milions d´euros des que Ryanair va posar l´aeroport al seu mapa de rutes: adaptació de portes d´embarcament, aparcaments per vehicles, autobusos, taxis, un nou edifici d´oficines per alliberar espai a la terminal, edificis per als cotxes de lloguer, per als empleats, renovació de la pista d´aterratge, nous accesos directes als avions per la plataforma, enderroc de la terminal original i d´altres millores no tan visibles però sí importants per fer que Girona assolís el seu status de «top 10» entre els aeropirts de la xarxa, amb més trànsit que ciutats con Sevilla o Bilbao als anys més gloriosos com el 2008 i el 2009, quan es van superar de llarg els cinc milions de passatgers per exercici, una xifra mai somniada.

Aquestes espectaculars xifres no es reflexaven al 100% en la economia local, doncs com va demostrar un important estudi sobre les necessitats i costums dels passatgers, a l´hivern el 60% del passatge que passava per la terminal tenia com a origen o destinació Barcelona, una xifra que baixava al 40% als messos d´estiu, on el joc es repartia més entre la Costa Brava, Girona ciutat, altres indrets de la demarcació i la capital de Catalunya.

Aquest darrer punt va ser el que va marcar clarament la situació actual: fins al 2009 l´aeroport del Prat operava amb una sola terminal, la original del 1968, ara anomenada T2, que va anar creixent amb els anys fins a assolir el seu màxim potencial el 2008, amb 30 milions d´usuaris en unes instal.lacions que operaven al límit de la seva capacitat. L´obertura de la flamant terminal T1 va permetre respirar als responsables del Prat, i paral.lelament va significar un cop dur per a Girona: l´inici d´una llarga devallada que arriba fins avui: del 2008 al 2016 s´han perdut pràcticament quatre milions de passatgers, pràcticament tots usuaris de Ryanair. L'obertura del Prat i el canvi de filosofia de la companyia, que passava d´operar en aeroports regionals per entrar directament en els principals de cada capital europea, han deixat Vilobí amb 1.664.000 passatgers el 2016, usuaris que ara es mouen còmodament per una terminal que, com als inicis del segle XXI, era massa gran pel passatge que s´hi movia, uns 300.000 viatgers/any, pràcticament tots als messos d´estiu amb vols xàrter, un tipus de serveis que companyies com Ryanair i d´altres low cost també han anat arraconant amb el temps.