Està convençut que «el sistema aeroportuari català és el més important de l’Estat» i que, en aquest tauler de joc, les instal·lacions de Vilobí d’Onyar són un ferm candidat a l’Oscar al millor actor secundari. L’èxit de l’aeroport de Girona passa per convertir-se en el complement necessari del Prat, diu. Els últims set anys se’ls ha passat posant bona cara a la pèrdua constant de viatgers provocada per l’aposta de Ryanair per Barcelona en un context de crisi econòmica galopant. Com passava abans amb el Barça, Sala està convençut que aquest any, sí: l’aeroport remuntarà, no es cansa de repetir.
Fa 20 anys això era un desert. Llavors potser ningú aspirava a complir-ne 50.
Sí home, sí.
Segur?
Segur. Llarga vida a una infraestructura com la nostra.
Mai s'ha posat sobre la taula la possibilitat que l'aeroport deixés de funcionar?
Que jo sàpiga no. Un aeroport és una infraestructura de llarg recorregut i nosaltres som un aeroport turístic. Hi ha hagut moments més alts i més baixos, cert, però el turisme sempre ha estat fonamental per a nosaltres i per al territori. Per tant, sota aquest punt de vista no en tinc cap dubte.
Té lògica que això ho afirmi algú que és de Lloret de Mar.
Exacte! (Riu). Des del punt de vista de la necessitat de la infraestructura ningú no ha dubtat de l’aeroport. De fet, des de l’inici el sector del turisme ja va creure en l’aeroport de Girona, que té un tret diferencial, únic: va néixer amb finançament privat per part d’hotelers de la Costa Brava. I llavors, Lloret, estem parlant de finals dels seixanta, era una peça clau. Els empresaris van aportar finançament perquè van entendre la importància que té un aeroport per al turisme. El meu pare va ser un d’aquests inversors, i això em lliga molt a aquell moment.
Un antecedent de col·laboració público-privada, doncs.
El territori ha tingut molt clar que l’aeroport és una infraestructura estratègica. I en certa manera ha estat visionari: fa 50 anys ja hi havia qui demanava una autopista entre l’aeroport de Girona i Lloret. I fixi’s, avui tenim una problemàtica amb l’autopista entre Blanes i Lloret. Davant d’això, fas una reflexió i dius: «Fa més de 50 anys, ja es parlava de comunicacions».
El territori ha comptat amb l’aeroport. I al revés?
Jo ho tinc molt clar.
Vostè, que és del territori, potser sí. La resta de directors i Aena, també?
Sembla que no hem fet res i tots hem fet molt. El compromís es demostra actuant i la meva empresa ha invertit una quantitat important de diners, més de 150 milions els últims deu anys. I això és un compromís de futur, un compromís molt clar! I la inversió també s’ha fet quan l’aeroport no ha passat pels seus millors moments. Aquests últims quatre o cinc anys no han estat tan bons com hauríem volgut.
L’any 2008 va tancar amb 5,5 milions de passatgers. Allò era sostenible?
Sens dubte. Aquesta és una gran infraestructura. Som capaços d’aprofitar qualsevol oportunitat i quan hi havia 5,5 milions de passatgers l’any ho vam demostrar. I fins i tot amb una quantitat una mica més gran de passatgers donaríem un servei de qualitat. L’aeroport està absolutament preparat. L’any 2002, quan hi va haver el primer vol de Ryanair, es va revitalitzar. Girona va ser la primera base de la companyia a Espanya, que quan va arribar ho va revolucionar tot. Va rebre suport de les institucions de Girona, però també d’Aena, que va adaptar les instal·lacions a allò que ells demanaven. Els vam fer l’operació molt senzilla i això, per a una companyia aèria, és importantíssim.
I no fa gaire els han rebaixat les taxes...
El preu és molt important. Ho ha estat, ho és i ho serà, i per a nosaltres encara ho és més, perquè tenim una estratègia, una funcionalitat molt clara dins del sistema aeroportuari català de producte senzill, molt diferent del de Barcelona, i més barat. Que sigui més barat és fonamental. Això està molt desenvolupat a Europa: totes les grans ciutats amb aeroports amb més de 25 milions de passatgers (cita Milà, Frankfurt, Londres, París i Brussel·les) tenen una oferta de més d’un aeroport. I són ofertes diferents. Un té un preu i un altre en té un altre. Del que es tracta és de tenir un ventall aeroportuari ampli i això permet que companyies que pel motiu que sigui no poden anar a l’aeroport principal poden disposar d’alternatives.
Vilobí està prou ben comunicat?
Estem en una ubicació fantàstica. Tenim l’Eix, l’AP-7, la inacabada N-II... i si al final hi ha la intermodalitat prevista, amb el projecte de la Generalitat de baixador de tren molt proper a l’aeroport, millorarem. La intermodalitat i la interconnexió són fonamentals per al bon funcionament de l’aeroport. Estem ubicats en un nus de comunicacions, la nostra situació és privilegiada.
Que aportaria l’AVE a l’aeroport?
Comunicació. Si tirem endavant l’estratègia de ser un aeroport complementari al de Barcelona, que això anirà a favor dels dos aeroports, que estiguem ben connectats és fonamental. Que hi hagi una connexió ràpida i amb alternatives, no només bus o cotxe sinó també amb tren, és fantàstic.
Les mercaderies, però, no s’enlairen.
No renunciem a res, així de clar. Les mercaderies són un producte que tothom vol i que molt pocs aconsegueixen.
Per què?
Perquè el mercat és molt competitiu. Aquest problema també el té el tren, ja que pràcticament es transporta tot via camió. Tothom busca les mercaderies. En el seu moment, l’aeroport va fer les seves apostes, tenim un Punt d’Inspecció Fronterer i estem oberts a aprofitar-lo.
Els 5,5 milions van ser un miratge i la realitat que ens ha de tocar viure són els 1,7 de l’any passat?
No. Tan conjunturals eren els 5,5 milions del 2008, com els que tenim ara. Estic segur que hi ha un punt d’equilibri en el qual l’aeroport pot donar un servei excel·lent. Estic convençut que en els propers anys es consolidarà el producte Girona, de gran qualitat i amb un nombre de passatges superior als que tenim ara.
Amb l’aquiescència de Ryanair?
Ryanair no només va revitalitzar l’aeroport de Girona, va revitalitzar tot el transport aeri. Van ser els primers a apostar amb força pel low cost i després han sortit innombrables imitadors. Estem molt contents amb Ryanair i, per tant, que es quedi molts anys. És la companyia més important d’Europa, un soci molt conegut que també ens coneix a nosaltres. Hi ha confiança, sabem el que volen i quin producte ofereixen. I ens consta que estan molt còmodes, i això ens alegra. Dit això, hem de diversificar, no ens podem quedar amb una sola companyia. I això ho vam començar a fer l’any passat.
I Ryanair no arrufa el nas?
No. Ja anirem veient com reaccionen davant l’arribada de noves companyies. Per a nosaltres és importantíssim tenir-ne de noves. Tenim Jet 2, Transavia, touroperadors com Thomsom Airways, línies aèries poloneses... Ja hi comença a haver aquesta diversificació. Això anirà millorant cada any i quanta més diversificació tindrem, millor oferta donarem. Aquest és el gran actiu de l’aeroport: el nombre de connexions que som capaços d'oferir.
Connectats a Europa, però desconnectats d’Espanya. És l’assignatura pendent?
La complementarietat amb el Prat és vital. En el mercat domèstic, amb l’oferta que hi ha a Barcelona, i aquí hi hem de comptar l’AVE, és difícil. Hi ha camps per treballar vols domèstics. Hi són, però s’ha de tenir molta cura.
Madrid, la destinació maleïda, és una de les candidates, encara?
És una reivindicació històrica. Hi ha un gap (escletxa) per aprofitar.
Ara em dirà que el veu factible!
Jo el veig factible: l’opció d’arribar a Madrid a primera hora del matí, cap a les 8-8:15 hores, i poder tornar a la tarda, té mercat. El vol a Madrid era molt utilitzat per gent del sud de França. La nostra zona d'influència no es redueix a Girona: comprèn el Vallès, el Maresme i el sud de França. Es tractaria d’oferir un altre producte, però crec que aquest vol seria compatible amb l’AVE.
A un preu més barat, però.
Evident. El preu és clau.
Barcelona-El Prat, complementari; Perpinyà, competència?
Claríssima. I quan més connexions tinguem més avantatge competitiu tindrem amb Perpinyà.
Quants francesos volen des d’aquí?
Entre el 5 i el 6% dels nostres clients són francesos. Volem treballar aquest mercat perquè se sentin còmodes i vegin l’aeroport com una cosa seva.
Faran alguna campanya específica?
És la nostra intenció.
O sigui, que veurem anuncis de l'aeroport a la premsa francesa aviat?
Ja ho veurem (riu).
Fa uns anys molts renegaven del «low cost». Se l’ha tractat injustament?
Sí, però no hem de tornar al passat. Això està superat. No parlem de low cost, de fet: parlem de vols de curt, mitjà i llarg radi (la resta). Si les companyies no busquen eficiència econòmica i reducció de despeses, no podran sobreviure.
En la negociació de l’Estatut la gestió d’Aena va ser molt criticada per part d’alguns i es va reclamar el traspàs dels aeroports a la Generalitat, amb l'argument que Aena era poc eficient. El Prat està a dalt de tot, Girona no està on era, però va tirant... El traspàs hauria estat un error?
Aena ha fet una bona feina. Una infraestructura com un aeroport s’ha de gestionar com una empresa i des d’aquest punt de vista s’han fet grans avenços. Independentment de les reivindicacions legítimes de cadascú, crec que hem fet un bon servei al territori. Des que he arribat aquí m’he sentit acompanyat per les institucions i ens hem incorporat a l’AGI [associació per a la promoció de Girona]. L'aeroport és ben valorat. Hi ha hagut moments, i en això he estat crític, que s’ha polititzat el debat aeroportuari. Això s’hauria d’evitar. S’ha de buscar l’eficiència operativa i econòmica i la integració en el territori. S’ha de fer una gestió òptima en qualsevol escenari.
Els números surten?
Bé, anem tirant (riu).
Sortiran millor?
Anem tirant (torna a riure).
El que va passar aquí fa 50 anys és la inauguració més important del segle passat a Girona?
Per a mi sí. La inauguració va ser un esdevenemint extraordinari, es va col·lapsar tot. La gent venia a passar la tarda de diumenge per veure els avions. En cinc anys es va arribar al milió de passatgers. El turisme i la visió de la gent d’aquell moment, que entenia que l’aeroport facilitava l’accés, van ser claus.
Que Aena situés de director un lloretec s’ha d’entendre com una declaració d’intencions?
Això ajuda. Conèixer el territori és important. Duia 20 anys a Barcelona i venir aquí per a mi és un repte molt bonic. Tinc un equip meravellós. Gent amb empenta. Les coses a vegades no han anat com volíem però estem convençuts del futur.
Tenim avions per molts anys?
Segur. Seguríssim.
Què el fa sentir més orgullós del que ha fet fins ara a Vilobí?
La millora contínua i que no hem dubtat del futur en cap moment.
I el que li ha quedat pendent?
Sempre hi ha coses pendents. Ara per ara m’ocupa que es concreti allò que creiem: que hi haurà un canvi de tendència, ben aviat.
