La vida a Vilobí d´Onyar ha estat i és sempre tranquil·la, encara que l´arribada i construcció de l´aeroport va transformar una vila que s´havia dedicat a la pagesia, ramadera sobretot. La població va augmentar, van sorgir oportunitats de feina i la infraestructura va suposar una nova font d´ingressos, però sobretot va portar «un canvi social important», explica Ramon Rovira, alcalde de Vilobí d´Onyar durant 24 anys (1979- 2003), el qual ha viscut el creixement de l´aeroport fins a l´arribada de Ryanair.

«Quan van fer l´aeroport i l´autopista va canviar la manera de veure treballar» amb l´arribada de «grans màquines com no s´havien vist mai», recorda. La constructora era la mateixa i «acabava de fer unes preses a Andalusia, van agafar la mateixa gent i la van portar». «Aquí només havíem sentit parlar en castellà quan venia la Guàrdia Civil, i de cop i volta van aterrar molts andalusos». Alguns es van quedar per treballar a l´aeroport (primer als estius, quan hi havia vols, i després passant a ser fixos), podent portar la família. Això, segons Rovira, va dur a un canvi social que, amb els anys, s´ha vist un èxit i un exemple d´integració. A diferència de poblacions veïnes, on «es van establir en urbanitzacions», aquí «van anar al centre» i es van integrar del tot. Ara, «la meitat de gent de Vilobí té sang andalusa».

Quant a la feina, «el que no hi treballa [a l´aeroport], en prescindeix», segons Rovira. Pocs van anar a l´aeroport, altres van anar a l´escorxador a Riudellots i a la zona industrial. Sí que es va notar, per exemple, en vigilants o taxis. «Hi havia un cotxe fent de taxi i es va passar a 5 o 6». Després, alguns venien les llicències als de Girona, que lluitaven per fer el servei. La població, que «quan passava un avió no podíem ni parlar per telèfon, cosa que ara no passa perquè els avions són moderns», va créixer de 1.800 a 3.000 habitants -també per altres factors- i els ingressos van pujar quan va dependre d´Aena i deixar de ser del Ministeri de l´Aire, que no pagaven impostos com l´IBI.

Quan es va aconseguir cobrar, el pressupost de la vila va passar «de 3 milions de pessetes a 10», afegeix Rovira. Amb l´ampliació de l´aeroport i una revisió cadastral, els ingressos van pujar més. Una època que l´exalcalde recorda encara quan les fileres de cotxes aparcats arribaven fins a l´N-II. «Es van fer els aparcaments» i quan Ryanair va derivar molta de la seva oferta a Barcelona van quedar molts en desús. Sobre el futur, Rovira creu que l´aeroport s´utilitzaria més «si el poguéssim gestionar des d´aquí».