Declarava l´enginyer, citat com a «Sr. Molina», en l´edició de «Los Sitios» del dissabte 1 d´abril de 1967, el dia D de la llarga vida de l´Aeroport Girona-Costa Brava, que «hi havia set possibles emplaçaments» i que «al final» es va decidir que «el de Vilobí era el més adequat». Primer, per «equidistar aproximadament de Blanes i Roses i estar a prop de la capital»; segon, «per estar ben comunicat»; tercer, per la «proximitat a línies elèctriques»; quart, per les «possibilitats de captació d´aigua»; cinquè, perquè presentava «entrades i sortides desproveïdes d´arbrats, de monticles i d´obstacles geogràfics»; sisè, per tractar-se d´una zona amb «un règim de vents bastant definit» i, setè, i últim, perquè el projecte reportaria «poc transtorn a l´economia local i a l´agricultura gironina». Que el projecte de l´aeroport tingués diverses «nòvies» a la meitat dels anys 60 va generar certa polèmica que va obligar als impulsors a explicar-se sobre la decisió final presa.
