Una mirada al món i al nostre entorn ens diu que el moment econòmic en aquests primers mesos de 2018 és bo, fins i tot per sobre de les perspectives prèvies. L´any 2017 va acabar amb un creixement de l´economia mundial del 3,7% -considerant que el producte interior brut global es xifrava el 2016 en uns 68 bilions d´euros-, recuperant una mica de vigor les economies avançades i trepitjant fermament les economies dels mercats emergents i dels països en desenvolupament.

Per al 2018 tot apunta que l´actual creixement sincronitzat que s´està donant -creixen els països avançats i al mateix temps ho fan els emergents i en desenvolupament- prosseguirà i que encara ho farà amb una mica més d´energia, en concret al 3,9%, mantenint la taxa del 2,3% les economies avançades i les restants fent-ho al 4,9%. Si aquestes impressions són bones, les corresponents a l´Eurozona no ho són tant. Els països de l´euro van créixer el 2017 al 2,4% i el 2018 perdran una mica de força (2,2%) i el 2019 se cedirà en el pas econòmic (2%).

De manera breu, resumint l´actual context macroeconòmic el 2018, diguem que entre els aspectes positius s´adverteix un repunt cíclic bastant tonificant a curt termini reforçant-se mútuament l´impuls econòmic amb les actuals i acomodatícies condicions financeres. D´altra banda, es manté la confiança en els mercats i la inflació de moment no es dispara... Amb tot, aquestes bonancibles condicions financeres a què fèiem referència podrien comportar vulnerabilitats financeres tant per a les economies avançades com per les emergents. Per què? Es va acumulant deute en estar els diners barats i s´haurà de veure en quins actius s´inverteix i quines rendibilitats es manegen en un moment en què la recerca de millors rendiments per a les inversions comportaria possibles riscos.

No obstant això, sorgeixen alguns dubtes, per exemple, què passarà durant el 2018 amb el preu del petroli i com reaccionaria la producció per part dels Estats Units? Continuaran amb les seves polítiques monetàries laxes la Reserva Federal -tot i que ja ha anunciat pujades dels tipus d´interès per al 2018, està per veure com seran-, el Banc Central Europeu, el Banc d´Anglaterra... ? Què passarà amb aquesta espècie de guerra freda que es detecta en el mercat de divises entre el dòlar i l´euro?

Possiblement, els plàcids efectes del cicle actual no s´estiguin aprofitant per part de molts països per posar en marxa reformes que estimulin el creixement del seu PIB amb l´objectiu d´aconseguir un creixement més inclusiu que es plasmi en millores socials.

Què restaria en aquest 2018? Les ínfules proteccionistes, una mica aïllacionistes de Donald Trump, suposen un fre per al desenvolupament del comerç mundial i castigarien, si es confirma, el creixement econòmic previst. Així mateix, les elevades valoracions dels actius i la compressió en primes són susceptibles de colpejar el creixement i la confiança. Si a això se suma la possibilitat que la inflació, concretament la subjacent, augmenti més ràpid del previst, provocant que l´acceleració de la demanda comporti la veloç reacció dels tipus d´interès a l´alça, les seves conseqüències serien negatives sota les actuals condicions financeres donada la vulnerabilitat en el deute, els riscos dels passius expressats en dòlars i aquesta recerca de millors rendibilitats a la qual fèiem referència.

Al marge de la perillositat de les mesures aïllacionistes, les tensions geopolítiques -especialment a l´Àsia Oriental i a l´Orient Mitjà- i la incertesa política que s´entreveu en alguns països, entre ells Itàlia i Espanya -a més del Brasil, Colòmbia i Mèxic amb les seves respectives eleccions-, obstaculitzarien el grau de desenvolupament de l´economia. A tot això, cal afegir les seqüeles funestes de fenòmens meteorològics molt extrems com els huracans de l´Atlàntic, l´aguda sequera a l´Àfrica i Austràlia, que impliquen durs costos humans i les seves consegüents pèrdues econòmiques. Després d´aquesta succinta visió sobre l´economia mundial, com es presenta el panorama de l´economia espanyola i catalana? El 2018 tot apunta que seguirà el bon ritme de creixement, entre altres coses, si segueix venint a aquesta terra l´elevat nombre de turistes que ens visiten en aquests últims anys. Espanya creixeria el 2018 entre el 2,4% i el 2,5%, potser el consum privat -erosionat pel repunt inflacionista- es temperi de la mateixa manera que la inversió, la creació d´ocupació serà difícil que mantingui el seu vigor dels anys anteriors i l´atur disminuirà, encara que persistirà en la seva tònica elevada. És evident que l´estabilitat política constitueix una exigència fonamental perquè el paisatge de la nostra economia es mostri clar.

I la construcció i el sector immobiliari? La construcció cedirà alguna cosa en la seva millora, però cada vegada és més sofisticada, més exigent, de més qualitat i més d´acord amb els temps que vivim en aquesta era disruptiva. I el sector immobiliari, en la mesura que les coses es vagin canalitzant, continuarà amb la seva normalització dels preus, que tampoc es tracta d´una bombolla perquè cal recordar que tal bombolla es va anar formant a causa de les facilitats creditícies que la banca concedia i avui les coses han canviat i molt. Però les famílies han procedit a reduir de forma important els seus deutes i les empreses petites i mitjanes, en general, fugen de tot allò que soni a endeutament. Mentrestant, la banca, molt prudent durant aquests anys en la concessió de crèdit, tendeix a obrir l´aixeta del seu finançament... De tot això, i de més coses, parlem el divendres 23 de març de 2018 a l´estimada i gran Girona.

*José Mª Gay de Liébana és Professor de la Universitat de Barcelona