El poc marge d'error d'un sector tan castigat per la crisi explica, només en part, el gir conservador que, en molts casos, s'autoimposen les galeries d'art. La fórmula col·lectiva respondria a l'estratègia d'intentar captar un públic molt ampli sense la necessitat de casar-se amb ningú. L'inconvenient: arriscar, quan surt bé, permet créixer i dilatar mercats. Una altra versió d'aquest «replegament» és la que recupera autors amb obra molt assimilable però d'escàs -o nul- interès. L'exemple perfecte el trobem a l'Arcada de Blanes: després de la magnífica exposició de Narcís Gironell, ara acullen paisatges de J osep M. Solà.
