La dualitat forma part de la nostra vida, de la incapacitat de viure amb la certesa total i -molt probablement- del naixement del dubte. «És una paraula que ens defineix a tots i que la practico a través de la galeria», explica Dolors Gras, de la Galeria Dual de Girona. Acostar l'art a la gent a partir del petit format i dels preus assequibles és segurament un esquer prou atractiu i que defineix el seu establiment.

Però el consumisme, la crisi i la «poca valoració» que es fa de l'art fa que per molts artistes sigui tot un repte poder viure de la seva creativitat. «Venir a una galeria i comprar requereix mirar-s'ho bé i pensar. També és consum, però només compres allò que et transmet alguna cosa, que t'agrada molt», comenta la galerista. «Algunes galeries han hagut de tancar, perquè tinc la sensació que abans es valorava més l'art i es tenia més a casa. Ara s'ha estès molt la filosofia de la caducitat dels productes, el « tempus fugit», expressa Gras, que és psicòloga de formació.

La galerista fuig de la concepció de l'art com un producte elitista i convida a olorar i tastar les obres que exposa, humanitzant-les. «Sempre m'ha agradat molt l'art, però vaig retornar-hi quan vaig cursar el màster en Artteràpia»,indica. «Em va apassionar tant que la meva parella em va proposar la idea d'obrir una galeria».

I l'art, pica la porta o se l'ha d'anar a buscar? Gras revela que, en el seu cas, «molts artistes que tinc exposats són casualitats de la vida». Inclús n'ha trobat per internet. N'hi ha que són francesos o d'altres racons de l'Estat però estan establerts a Catalunya o a comarques de Girona. «Quan m'interesso per un artista m'agrada conèixer la seva història i el seu recorregut vital i plàstic», subratlla.

El perfil de client no està dibuixat, i és que en el món de l'art una galeria de dos anys de vida és encara molt jove. Tot i així per l'establiment ja hi han passat molts artistes, i ara mateix la galeria té totes les parets «plenes».

Exposicions duals

La Galeria Dual va néixer fa dos anys i ha anat omplint de colors les seves dues plantes, amb artistes de proximitat en la seva major part i amb dues exposicions diferenciades. La primera és la permanent i consta d' obres tant de petit format com de gran format, amb pintura i escultura d'artistes gironins i de comarques, però també catalans. D'entre els gironins exposats hi ha Pau Morales i Pau Cassany, Narcís Sala, Rosa Aguiló i Laura Bedos, entre d'altres.

També destaca l'obra exposada de l'escultor Tomàs Pons, creador de l'escultura del metge, polític i escriptor republicà Laureà Dalmau i Pla que es troba davant de l'edifici de la Generalitat a Girona.

D'altra banda també hi ha una exposició temporal -a la planta baixa- que en aquests moments ocupen els paisatges marítims de l'artista basca establerta a Catalunya Iratxe Caño i que s'allargarà fins a mitjan desembre. Els seus quadres recreen paisatges marins que es diferencien clarament pels diferents nivells de blavor que s'hi presenten. A més, apel·len directament al visitant verticalitzant les onades i presentant oceans des de perspectives diferents a les habituals.

Llavors tocarà el torn al gironí i arquitecte de formació Pau Cassany, que exposarà per primera vegada a Girona (actualment està establert a Pamplona) amb una proposta que es confon entre la fotografia i la pintura. La inauguració tindrà lloc el 15 de desembre a l'establiment, i l'exposició s'allargarà fins el 15 de febrer.

De cara a l'any vinent ja té previst acollir l'obra de l'escultora Mercè Riba i la il·lustració del seu fill Dani Torrent en una exposició conjunta. Tot plegat en un duet que la galerista ja ha aplicat anteriorment i que ara torna a recrear.

Art eclèptic

La Galeria Dual no treballa amb un estil concret, sinó que s'hi troben corrents artístiques ben diverses que passen de l'abstracció pura fins al paisatgisme clàssic i la il·lustració urbana o el gravat, amb maneres d'entrendre l'art que tot i ser antagòniques comparteixen una ànima que les fa vives.

«M'agraden tots els esperits. La bellesa hi és a tot arreu, per què he d'apostar per una sola línia?», es pregunta la galerista. «Com més t'expliquen el procés de treball d'una obra més l'entens i la valores. D'això es tracta l'art, del que et transmet. Hi ha una ànima i un discurs darrere de cada quadre, i això és el que m'agrada».